Resultats de la cerca

De nom Girolamo, adoptà el de Teofilo en ingressar en l’orde benedictí, que abandonà del 1524 al 1543 És un dels representants principals de la poesia macarrònica El 1517 publicà, amb el pseudònim de Merlin Cocai , la primera edició de les Maccheronee l’última, força millorada, fou publicada el 1552 i contenia Baldus, Zanitonella, Moscheide, epigrames i cartes en vers Són també notables les seves poesies llatines recollides a Varium Poema en canvi, les obres d’inspiració religiosa Umanità del Figliuolo di Dio, Palermitana , etc són d’un escàs valor literari

Fou l’únic pes pesant que conquerí tres medalles d’or olímpiques consecutives Munic 1972, Montreal 1976 i Moscou 1980 El boicot cubà i soviètic als jocs de Los Angeles el 1984 el privà, possiblement, de la quarta medalla Heroi popular i defensor del règim polític de Fidel Castro, no acceptà mai de passar al professionalisme americà Ja retirat 1988, fou entrenador de boxa i vicepresident de la federació cubana de boxa

Autodidacte, fou un dels primers músics que investigaren el folklore del seu país i s’inspirà en les melodies i els ritmes autòctons a l’hora de compondre Exercí de mestre de capella a la catedral de Cochabamba entre els anys 1892 i 1938 En la seva producció destaquen l’obertura simfònica La Coronilla i les composicions religioses El nacimiento de Jesús , Oficio de Semana Santa , Réquiem i la missa Niño Dios L’any 1940 edità a Santiago de Xile una collecció d’aires nacionals de Bolívia, entre les quals són notables les cançons El Huérfano , Suspiros , Idilio i Ecos del litoral També…

Davanter que debutà a la segona divisió la temporada 1966-67, amb el CF Calvo Sotelo de la seva ciutat Fitxat pel FC Barcelona, procedent del Rayo Vallecano, debutà a primera divisió el 1971 i fou campió de Copa aquell mateix any Al final de la temporada següent fou traspassat al Granada, on jugà cinc temporades 1972-77 Posteriorment fitxà pel Palència, a segona B, on acabà la seva trajectòria esportiva el 1979 Fou internacional amateur en tres ocasions al final del 1969

Membre del Club Natació Reus Ploms, fou campió d’Espanya juvenil, júnior i promesa en la prova de 1500 m i aconseguí la millor marca mundial júnior 1985 Guanyà el Campionat de Catalunya en 1500 m lliure 1984, i en 800 m lliure a l’aire lliure 1984 i en pista coberta 1985 Aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Mediterranis de Latakia, Síria 1987 i fou semifinalista als Campionats del Món 1987, 1991

Llicenciat a Madrid el 1903, amplià estudis a Estrasburg amb Schmiedeberg Catedràtic de terapèutica de la Universitat de Madrid 1912 i membre de la Real Academia de Medicina 1922, fou president del Consejo Nacional de Cultura 1933 Exiliat a París 1938-43, en tornar no recuperà els seus càrrecs Cultivà la digestologia juntament amb G Marañón fou autor d’un Manual de medicina interna 1916, text bàsic per al progrés de la medicina interna a l’Estat espanyol Ha estat un dels màxims impulsors del desenvolupament de la farmacologia moderna a l’Estat espanyol i un eficaç creador d’escola

Fou tipògraf, doctor en dret i catedràtic de literatura Escriví el recull poètic Folhas verdes 1860 Fou, juntament amb Antero de Quental, el teòric i capdavanter de l’escola de Coïmbra, de l’anomenada generació del 70, i intervingué en la polèmica Bom senso e bom gosto o Qüestió de Coïmbra , desencadenada pels prefacis dels seus poemes Visao dos tempos 1864 i Tempestades sonoras 1864 President del partit republicà, fou cap d’estat en implantar-se la república el 1910 i, novament, el 1915 Historiador de la literatura, crític i assagista, els seus treballs d’erudició es fonamentaren en el…

Pretenia fomentar els ideals de democràcia i aconseguir millores socials Directius Teófilo Borses Álvarez president i Juan Blasco de Viló secretari Afirmà tenir seixanta socis Al febrer de 1931 s’integrà en el Partit Republicà Radical Socialista “Regió Catalana”

Fou un dels introductors del Romanticisme al seu país, però la seva obra presenta supervivències neoclàssiques, com a Os ciumes do Bardo 1836 i Escavações Poéticas 1844 Contra aquest anacronisme reaccionaren els poetes joves de Coïmbra Antero de Quental, Teófilo Braga, Eça de Queirós, etc, promovent una polèmica, la Questão Coimbrã , que contribuí a l’afirmació del Romanticisme proudhonià i inconformista