Resultats de la cerca

La sola evaporació del dissolvent produeix l’assecament en el cas de productes cellulòsics i vernissos a base d’alcohol Altres fenòmens s’ajunten a aquest cas, com és ara l’oxidació lenta dels olis sicatius en les pintures i el s vernissos grassos o la polimerització del lligant afavorida per la calor en el cas de les resines sintètiques termoenduribles

Són polímers termoenduribles que es formen per reacció dels àcids polibàsics amb un excés d’alcohols polihídrics, com la glicerina o altres poliols Es caracteritzen per assecar-se ràpidament i per una bona adherència, flexibilitat, resistència al ratllat i durabilitat La seva debilitat es deu a la facilitat d’hidròlisi alcalina dels grups èster, que són majoritaris a la molècula S'utilitzen principalment en la indústria del recobriment com a vehicle de pintures i esmalts, revestiment de conductors i recobriment de superfícies

Poden ésser a base de cautxú, de resines termoenduribles o de resines termoplàstiques Els preparats amb caut xú es presenten en forma de làtex d’alt contingut en sòlids i de baixa viscositat o —més freqüentment— en forma de dissolució En el darrer cas és important la proporció de resines tals com colofònia, resines de cumarona-indè, etc que són afegides per a donar mordent Les resines fenòliques reactives i els isocianats en els adhesius de dos components augmenten la resistència a la temperatura Com a dissolvents són utilitzades mescles azeotròpiques, que asseguren l’evaporació…

Els èsters monòmers es copolimeritzen ràpidament amb monòmers vinílics o amb substàncies amb enllaços dobles conjugats, però, en canvi, llur homopolimerització que és similar a la dels composts vinílics i té lloc per radicals lliures mitjançant gran varietat d’iniciadors és alentida per l’estabilització per ressonància del radical format en créixer la cadena La poca reactivitat d’aquest radical dóna lloc a una polimerització en cadena polimerització degradant i els polímers formats són de baix pes molecular En la pràctica, les resines allíliques són utilitzades sovint en forma de prepolímers…

Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…

Fins fa poc temps, ultra els pigments, els components de les pintures eren aigua, cola i guix anomenada pintura a l’aigua o pintura a la cola , o bé oli de llinosa, aiguarràs i un assecant, generalment un derivat metàllic soluble en l’oli anomenada pintura a l’oli Actualment són emprats molts altres components, com olis de soia o de ricí deshidratats, extrets derivats del petroli o de l’hulla com benzol, hidrocarburs clorats, alcohols i èsters i resines naturals i, especialment, sintètiques, que permeten d’obtenir pintures de característiques ben diferents, adequades a cadascun dels casos,…

Per alliberar les fibres, hom matxuca el mineral entre dues moles de fosa i després, per bufament, hom les separa de la resta La fibra és aïllant de la calor conductivitat tèrmica de ~0,05 W/m °C i de l’electricitat, resistent als àcids i àlcalis, inalterable a alta temperatura i fon difícilment a la flama del bufador Les fibres més llargues d’un centímetre poden teixir-se, soles o mesclades amb un 10-25% de cotó les més curtes s’utilitzen embegudes en la massa d’un altre material Els teixits d’amiant emprats per a folres de frens i embragatges, per a juntes, com a aïllants, etc són fabricats…

Hom l’empra com a aïllant tèrmic i acústic

Les primeres matèries per a obtenir-los amines, imines o amides d’una banda, aldehids de l’altra són variades, però en la pràctica les realment importants són la urea, la melamina i el formaldehid Les resines de melamina tenen millors propietats que les d’urea però llur preu és més elevat La primera fase de la condensació és la formació de mono o dimetilolurea o de tota la sèrie de composts que van de la mono a l’hexametilolmelamina Aquests monòmers amínics, solubles en aigua, es polimeritzen ràpidament en escalfar-los Regulant les condicions de reacció puresa i proporcions relatives dels…

La primera resina fenòlica obtinguda, que fou també el primer plàstic sintètic, fou la baquelita, producte de la condensació del fenol amb el formaldehid Aquesta condensació pot tenir lloc en medi àcid, en el qual hom obté un polímer lineal i fàcilment fusible, o en medi bàsic En aquest darrer cas, segons el grau de substitució del fenol, hom obté el resol d’estructura lineal, amb els substituents en posició orto o para, el resitol polímer bidimensional, sòlid o la resita d’estructura reticulada, on les posicions orto i para són totalment utilitzades L’ús de derivats fenòlics del tipus del…