Resultats de la cerca

És més estable que les tetraciclines, i és emprada en els mateixos casos que aquestes

Alguns medicaments paracetamol, tetraciclines, inhibidors de la monoaminoxidasa, tuberculostàtics, etc poden produir una hepatitis tòxica d’altres fenotiacines, eritromicina, anovulatoris, etc poden provocar una colestasi La magnitud del dany depèn de la dosi administrada, de la composició química de la substància, de l’estat previ del fetge i de la idiosincràsia individual

El seu mecanisme d’acció és bacteriostàtic o bactericida, segons que actuï més específicament sobre bacteris o fongs Dins el camp dels productes químics de síntesi, són conservadors els àcids benzoic, sòrbic, p-clorobenzoic, llurs sals i d’altres L’aparició dels antibiòtics ha fet que també tinguessin aplicació en aquest camp els més emprats són la nisina, nistatina, pimaricina, tilosina i els grups de les tetraciclines Els antioxidants d’ús alimentari poden ésser considerats com a conservadors dels greixos alimentaris per tal com n'eviten l’actuació química per oxidació…

L’acne és un trastorn cutani freqüent en l’adolescència, causat per l’alteració dels follicles pilosos Aquesta alteració origina lesions diverses en la pell pàpules, pústules, barbs o nòduls No sempre que hi ha barbs es tracta d’una acne Cal tenir en compte que gairebé totes les persones tenen barbs en un moment de llur vida La diagnosi, l’ha d’establir el metge, el qual decidirà si convé seguir un tractament Malgrat que tradicionalment s’ha dit que la dieta és un factor decisiu en la presentació de la malaltia, cap estudi no ha pogut demostrar-ho Només en alguns casos hom constata que un…

Considerat durant molts anys com un bacteri no patogen, actualment se sap que està implicat en l’etiopatogènia de la gastritis crònica activa, del limfoma gàstric i de l’úlcera gastroduodenal i se'l considera un agent carcinogenètic gàstric El bacteri no n'és l’únic responsable, i no tothom que n'està colonitzat desenvolupa alguna d’aquestes malalties Per això, la comunitat científica recomana realitzar un tractament antibiòtic per a erradicar-lo només en aquells casos que hi hagi malaltia i que es demostri la presència del bacteri a la mucosa gàstrica El tractament antibiòtic, a…

L’administració d’antibiòtics pot donar peu a l’aparició d’una gran diversitat d’efectes indesitjables, que en general no tenen gaire importància perquè remeten en suspendre’s el tractament, tot i que en alguns casos produeixen lesions serioses o irreversibles En general, els efectes adversos es presenten en tractaments prolongats o amb dosis elevades Això no obstant, en algunes circumstàncies es produeixen durant les primeres fases del tractament, fins i tot si s’administra a dosis relativament baixes La presentació dels efectes adversos durant l’administració d’antibiòtics depèn, bàsicament…

Segons el mecanisme d’acció, els antibiòtics es classifiquen bàsicament en dos grans grups els bacteriostàtics i els bactericides Els antibiòtics bacteriostàtics s’introdueixen en els microorganismes i n’impedeixen la reproducció blocant-los diverses estructures, com ara els ribosomes encarregats de fabricar les proteïnes de l’organisme bacterià o els àcids nucleics que en regeixen el procés de reproducció Entre els antibiòtics bacteriostàtics més importants, hi ha les denominades tetraciclines , el cloramfenicol i els macròlids També se sol incloure en aquest grup d’antibiòtics…

Es denomina espectre d’acció la gamma d’espècies de microorganismes contra els quals actua un determinat antibiòtic Alguns antibiòtics —la majoria dels que es classifiquen com a bactericides— es consideren de petit espectre , o espectre reduït , perquè actuen específicament contra un nombre relativament limitat d’espècies de microorganismes Al contrari, altres antibiòtics, com en general els bacteriostàtics, es consideren d’ espectre ampli , perquè actuen contra una gran varietat de microorganismes Com que l’acció d’un determinat fàrmac antibiòtic només serà efectiva contra un grup concret de…

Les alteracions causades pel sol són trastorns cutanis que es presenten quan la pell s’exposa desmesuradament al sol, o per una sensibilitat especial d’aquesta a les radiacions solars, d’origen genètic, o bé causada per alguna substància química que es troba a la pell Per prevenir les alteracions causades pel sol, cada persona ha d’adoptar les precaucions necessàries més adequades al seu tipus de pell Cal tenir en compte que com més blanca és la pell, més sensible és als efectes dels raigs solars, i, per tant, és més fàcil que es presentin trastorns en exposar-se al sol Hom no ha de prolongar…