Resultats de la cerca

Aquest és representat per l'arquetip o els subarquetips subarquetip És tasca del crític de descobrir-hi les faltes mecàniques, involuntàries, dels copistes errors de lectura, de pronúncia i memòria mentals, de transcripció, inversió, omissió i repetició de mots, o voluntàries esmenes erudites i estilístiques, interpolació d’elements estranys La crítica textual és doble externa i interna La crítica externa exigeix l’aplec sistemàtic dels còdexs conservats, la collació de les variants i la distribució consegüent dels manuscrits en famílies o recensions, d’acord amb les quals és…

La informació, que pot ésser textual, gràfica, de video, d’àudio, etc, és relacionada mitjançant nusos conceptuals que estan interconnectats en forma de xarxa D’aquesta manera, hom pot accedir a la informació saltant pels conceptes a la manera d’una associació d’idees, tot evitant l’accés seqüencial

Fou professor a Rotterdam, a la Haia i a Leiden La seva obra és publicada principalment a les revistes Mnemosyne , Museum , Philologische Wochenschrift i Vigiliae Christianae Entre les seves edicions de Tertullià destaquen les preparades per al Corpus Christianorum, d’una gran erudició i d’un gran sentit crític No pogué acabar l’edició crítica de les obres de Pacià de Barcelona, que preparava des del 1931

Doctora en filologia catalana amb una tesi sobre Joan Brossa, figura que ha centrat el seu camp d’investigació Ha publicat Introducció a la poesia de Joan Brossa 1988, Joan Brossa poesia i prosa 1995, Biografia sobre Joan Brossa 1999, Joan Brossa calç i rajoles 1999, Literatura comparada català i castellà Propostes de treball 1993, Fantasiant amor Antologia sobre literatura amorosa de tots els temps i literatures 1997, Literatura catalana contemporània 1999, i alguns manuals de llengua i didàctica textual, com Trèvol sèrie, 1984-90 i TXT La lingüística textual…

Estudià filologia romànica a les universitats de Saragossa i Barcelona, on es llicencià 1962 i doctorà 1973 Després d’exercir la docència en instituts de Barcelona, el 1970 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on fou catedràtic i impartí literatura castellana del Siglo de Oro  i crítica textual fins el 2014, any de la seva jubilació Professor visitant a les universitats de Harvard 1986 i la Sorbona 1991, fou membre corresponent de la Real Academia Española 1982 i numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1984 Formà part del consell assessor de…

L’estrofa i, eventualment, la tornada musicals s’adapten a les característiques ritmicomètriques de l’estrofa i la tornada textuals, respectivament Cada repetició musical pot suposar, però, algun canvi, per exemple en l’acompanyament o la tonalitat D’altra banda, la presència d’una tornada musical pot donar peu a algun desajustament entre text i música En concret, el darrer vers de l’estrofa textual pot coincidir amb l’inici de la tornada musical és el cas de l’anomenat "vers d’enllaç" del villancico , o l’alternança entre estrofa i tornades musicals pot no correspondre a l’…

Aquesta operació, que hom duu a terme sobretot en diplomàtica, és semblant a la que, en la crítica textual, hom anomena collacionar

Quan els testimonis presenten diferents lliçons, cadascuna d’aquestes s’anomena variant Aquestes lliçons són examinades segons el mètode propi de la crítica textual, per tal d’establir una edició crítica