Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Manuel Tolsà Sarrión
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Estudià amb Puchol a l’Acadèmia de Sant Carles de València, i a la de San Fernando de Madrid ho féu amb Juan de Mena i —l’arquitectura— amb Gilabert Fou acadèmic de mèrit Obtingué el càrrec de director d’escultura a l’Academia de Bellas Artes de San Carlos de Nueva España, on arribà el 1791, portant-hi nombrosos buidats de l’estatuària clàssica Contribuí poderosament a la implantació de l’art neoclàssic a Mèxic, principalment a través de les seves obres, malgrat que també formà deixebles avantatjats La seva estàtua eqüestre de Carles IV , de dimensions colossals i fosa en bronze d’una sola…
Josep Maria Bosch i Tolsà
Història
Dret
Advocat i polític.
Fou vicepresident de la junta suprema de Barcelona durant la revolta de la Jamància El seu ideari, identificat amb la Insurrecció Centralista , pot ésser resumit en una afirmació que féu poc abans de la seva mort “Ens devem tots a la llibertat i a la pàtria catalana" Morí en l’assalt de la ciutadella barcelonina la nit del 7 d’octubre de 1843
vescomtat de Sanluri
Geografia històrica
Senyoria feudal sarda que el 1479 Perot de Castellví i Tolsà comprà a Enrique Enríquez y de Quiñones, oncle del rei Catòlic.
El 1495 la cedí al seu germà Lluís de Castellví i Tolsà, el qual la vinculà i llegà testamentàriament al seu nebot o net Pere de Castellví i Boter, que fou oficialment creat i confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1506 El títol continuà en els seus descendents, els marquesos de Lacon
Rafael Ximeno i Planes
Pintura
Pintor.
Fou acadèmic de mèrit i tinent de director honorari de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou alumne i pensionat a Roma Director de l’Academia Mexicana 1794, fou admirador, i sembla que deixeble, d’AR Mengs, de qui pintà un retrat, i executà pintura mural Decorà, a la manera neoclàssica, la cúpula destruïda per un incendi el 1967 de la catedral de la ciutat de Mèxic, construïda pel seu conterrani Tolsà, autor també del Palacio de la Minería, la capella de la qual Ximeno decorà amb temes relatius a la Verge de Guadalupe actualment restaurada Pintà també la cúpula…
baronia de Palma
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Palma, prop de Gandia.
Comprenia també el terme d’Ador Pertangué als Pròixida A la darreria del s XV passà, per enllaç, dels Tolsà als Montcada, comtes i, després, marquesos d’Aitona, que la uniren a llurs estats
Francesc de Montcada i de Cardona
Història
Segon comte i primer marquès d’Aitona (1581) (Francesc I de Montcada), comte d’Osona, vescomte de Cabrera i de Bas (per compra, el 1574, a Lluís Enríquez de Cabrera), gran senescal d’Aragó i mestre racional de Catalunya pel seu casament amb Lucrècia de Gralla, senyora de Subirats, filla del mestre racional Miquel de Gralla.
Fill de Joan II de Montcada i Tolsà El 1554 fou empresonat a Barcelona, amb aquell qui després fou sogre seu, pel lloctinent, per un incident produït a les galeres reials Lloctinent general de Catalunya 1580-81, lluità contra la fam i el bandolerisme, contra el qual alçà sometent Lloctinent de València 1581-94, la seva cort recordà, per la fastuositat i brillantor, la dels ducs de Calàbria Lluità contra els falsificadors de moneda, els bandolers i, sobretot, els moriscs, i expulsà del regne els del regne de Granada 1586 Pledejà contra els Cruïlles per la baronia de Llagostera,…
estàtua eqüestre
Escultura
Escultura que representa una figura humana damunt un cavall.
Aquest motiu iconogràfic es remunta a l’antiguitat clàssica, on apareix principalment al revers de les monedes i en alguns relleus frisos del Partenó d’Atenes L’estàtua eqüestre exempta més antiga que hom conserva és la de bronze de Marc Aureli 170-180 dC que Miquel Àngel disposà al centre del Capitoli romà i fou paradigma de les representacions eqüestres del Renaixement, tant escultòriques Gattamelata , de Donatello, Colleone , de Verrochio, com pictòriques John Hawkwood , de Paolo Uccello, Carles V , de Ticià Des del s XVII, gairebé tots els sobirans tenen la seva estàtua eqüestre Felip…
Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
Façana de l' Acadèmia de Belles arts de Sant Carles , València
© Fototeca.cat
Institució dedicada a l’ensenyament de les arts, creada a València el 1753, amb el nom d’ Acadèmia de Santa Bàrbara
, gràcies a la iniciativa d’Ignasi i de Josep Vergara i amb l’ajuda d’alguns regidors del municipi.
Aquest cedí algunes sales desocupades de la universitat literària per a la seva installació El 1768 adoptà l’actual denominació per un privilegi del rei Carles III, el qual nomenà els seus professors “acadèmics de mèrit” Durant el s XVIII, als estudis d’escultura i pintura foren afegits l’estudi de flors, ornaments i altres dissenys adequats als teixits 1778 i l’ensenyament de l’arquitectura 1790 Fou reorganitzada el 1849 i el 1857 Consta de 27 membres numeraris Fou la més important de la Península després de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid Integrada al començament per…
art mexicà
art mexicà Biblioteca Central de la ciutat universitària (1954), decorada amb mosaics de Juan O'Gorman
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Mèxic.
En estil renaixement foren construïts els primers convents que, al segle XVI, fundaren els religiosos arribats per evangelitzar els indígenes els de Cholula i Tula, i també les catedrals de Puebla, Mérida i Guadalupe Dintre l’arquitectura civil es destaquen el palau del govern, a Tlaxcala, la façana de la residència governamental, a Mérida, i el palau de Cortés, a Cuernavaca L’escultura té un caràcter bàsicament ornamental En el camp de la pintura cal citar l’obra mural del convent de San Agustín d’Acolmán Al segle XVII el barroc de tradició hispànica s’uneix a l’exuberant gust local catedral…
Ciutat de Mèxic
La catedral de la ciutat de Mèxic, iniciada al segle XVI i finalitzada al segle XIX
© J.A. Afonso
Ciutat
Capital de Mèxic, situada al centre de l’altiplà d’Anàhuac, a 2.250 m d’alçada.
S'estén sobre terrenys actualment dessecats del llac de Texcoco Al llarg del segle XX ha experimentat un creixement demogràfic espectacular, que assolí el seu punt màxim al començament dels noranta del segle XX de 740000 h el 1920 passà a 9815795 el 1990, amb un lleuger descens els darrers anys de la mateixa dècada Fins al començament del segle XX el seu desenvolupament espacial s’efectuà, seguint el pla inicial, concèntricament Cap a la meitat del segle havia començat a allargar-se de nord a sud i després, seguint les principals vies de comunicació Cap al 1960 cresqué vers l’est i hi foren…