Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
entretoc
Arts decoratives
Assaig per a esbrinar la llei d’un objecte d’or o d’argent per l’examen de la ratlla que deixa sobre una pedra basàltica.
pic
Cop donat a la porta amb un picaporta, a la campana amb el batall.
José Forns y Cuadras
Música
Compositor, musicòleg i pedagog castellà.
Deixeble de C del Campo, el 1921 guanyà la càtedra d’estètica i història de la música del Conservatori de Música de Madrid Fou crític musical, collaborà en diverses publicacions de l’Estat espanyol i l’estranger i escriví una Historia de la Música 1925, en tres volums Responsable de la secció de cinematografia de la Sociedad General de Autores y Editores SGAE, vetllà pels interessos dels compositors i escriptors cinematogràfics Conreà diversos gèneres i en el catàleg de la seva obra figura un bon nombre de sarsueles, entre les quals sobresurten El toque de oración estrenada el…
Nou llenguatge, nou ritual
Les confrontacions bèlliques són alhora causa i conseqüència de processos de radicalització social I alhora ajuden a remarcar encara més aquest factor De la mateixa manera, els canvis polítics que sorgeixen com a resultat d’un conflicte bèllic accentuen el seu caràcter radical i totalitari, i fan un ús profús dels seus símbols Si, a més, aquesta lluita bellicosa és una guerra civil, els dos bàndols cerquen d’accentuar uns signes d’identitat definitoris i diferenciadors, que a més serveixin com a elements propagandístics entre la seva població Vegeu en aquest sentit la utilització d’himnes i…
Manuel Huerga i Guerrero
Cinematografia
Director.
Vida Autodidacte i dotat d’una especial habilitat per la imatge, la visió del film de Kubrick, 2001 una odissea de l’espai 1968, fou el detonant que l’esperonà a fer cinema Es donà a conèixer a partir del 1975 fent cinema en súper-8 mm com ara Brutal Ardour 1978-79, i al voltant de l’audiovisual experimental Després formà equip amb Carles Ameller a la Fundació Joan Miró de Barcelona El 1983 passà a ser el responsable de programes força innovadors en la naixent Televisió de Catalunya TVC, on realitzà l’espai de música i noves tendències "Estoc de pop" 1983-85 fou director d’"Arsenal" 1985-87,…
Mario Vargas Llosa
© Universidad Andrés Bello
Literatura
Novel·lista peruà.
Estudià lletres a la Universitat de San Marcos de Lima, i es doctorà a la Complutense de Madrid el 1958, on més d’una dècada més tard 1971, obtingué el doctorat en filosofia i lletres Es donà a conèixer amb el llibre de contes Los jefes 1958, premi Leopoldo Alas A partir del 1960 visqué a París, on començà a escriure regularment Dos anys més tard obtingué el premi Biblioteca Breve de l’editorial Seix i Barral A través del seu editor, Carles Barral, entrà en contacte amb l’agent literària Carme Balcells , que contribuí de manera decisiva a la difusió de la seva obra Convertit en un dels…
Jordi Sanç, canonge de Barcelona, sagristà major de Vic i paborde de València (1509-1512)
El 22 de juliol de l’any 1509, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jordi Sanç – 1525, canonge de Barcelona, sagristà major de Vic i paborde de València diputat militar Jeroni Tord, donzell de la vegueria de Manresa diputat reial Joan Vicenç Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Jaume Coll, canonge i prior de Vilabertran oïdor militar Joanot Ferrer, donzell oïdor reial Pere Joan Teixidor, ciutadà de Lleida Portada de les Constitucions aprovades a les Corts de Montsó del 1510 RM Encara que el paborde Sanç, diputat eclesiàstic del…
La llengua del poble
Els orígens de la llengua catalana Pes amb inscripció procedent del poblat ibèric de Puig Castellar, un dels més importants de Catalunya s VI aC – s II aC Enciclopèdia Catalana La llengua catalana és una llengua romànica, és a dir que prové bàsicament del llatí que parlaven els romans que van començar a colonitzar la Península Ibèrica al principi del segle III abans de Crist De fet, el primer lloc on els romans van establir-se fou a l’antiga colònia grega d’Empúries, al cor del territori fundacional de la llengua catalana, el que s’anomena la Catalunya Vella I és que potser cal fer un…
Rusiñol, Casas i el modernisme a la parisenca
Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…