Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
William Carleton
Literatura
Novel·lista irlandès en llengua anglesa.
És autor de narracions breus Traits and Stories of the Irish Peasantry , ‘Trests i relats de la pagesia irlandesa’, 1830 i de diverses novelles Fardorougha the Miser , ‘Fardorougha l’avar’, 1839
Ignacio María de Allende
Història
Militar
Patriota i militar mexicà de pares espanyols.
Participà en les conspiracions de Valladolid i de Querétaro contra l’administració espanyola, fins que s’uní a Hidalgo després del “grito de Dolores” 16 de setembre de 1810 A Celaya organitzà l’exèrcit insurgent i aviat passà a l’acció com a cap militar i segon d’Hidalgo Després de la derrota de Puente Calderón 17 de gener de 1811 davant les forces de Calleja, Allende substituí Hidalgo en la direcció del moviment Poc després, el grup dirigent decidí de marxar als EUA, però, traïts per Elizondo, foren fets presoners després de l’acció d’Acatita de Baján 21 de març de 1811, on morí…
Ralph Waldo Emerson
Ralph Waldo Emerson
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Filòsof i poeta nord-americà.
Estudià teologia a Harvard i fou ministre de l’Església Unitària a Boston, però se'n separà aviat 1832 per motius de consciència Es traslladà a Concord, on estudià Kant i, influït també per Carlyle, Wordsworth i Coleridge, els quals havia conegut a Anglaterra 1832-33, es féu capdavanter de l’idealisme transcendental nord-americà N'és expressió la seva obra Nature 1836, on proclama la necessitat de viure segons l’esperit i en relació mística amb l’ànima del món, manifestada en la bellesa de la natura i en la incondicionalitat del comportament moral Ametòdic i asistemàtic, el seu pensament,…
Retrat d’un assassí d’ocells
Literatura catalana
Novel·la d’Emili Teixidor, publicada l’any 1988.
Desenvolupament enciclopèdic Per mitjà de les evocacions de Tori —el protagonista que, ja adult, torna al poble on va viure quan era infant a desenterrar simbòlicament i físicament els records—, l’autor narra els secrets i les pors d’un poble de la plana de Vic en els anys immediatament posteriors al final de la guerra civil de 1936-39 L’argument va descrivint el procés de recreació, per part del protagonista —que, alhora, és el narrador—, de la seva infantesa, dintre d’una petita collectivitat rural i d’uns fets luctuosos concrets que varen quedar gravats en el seu record amb la força d’un…
Antoni Prevosti i Pelegrín

Antoni Prevosti
Biologia
Genetista.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1942 i doctorat per la de Madrid 1948 en ciències naturals, s’especialitzà en genètica evolutiva i de genètica de poblacions Fou professor de biologia general i d’antropologia 1943-51 i de genètica 1955-86, matèria de la qual fou catedràtic des del 1963, el primer d’aquesta disciplina en una universitat espanyola Treballà també com a investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques des del 1942 fins a arribar a la categoria de supernumerari l’any 1968 Aprengué les tècniques genètiques fonamentals de la drosòfila a l’Institut Italià d’…
moviment dels Indignats
Sociologia
Moviment social de caire altermundista, contrari als poders econòmics i polítics que provocaren la crisi econòmica internacional iniciada el 2008.
El moviment té un caràcter global, però a cada país adquireix unes característiques específiques A l’Estat espanyol el moviment, encapçalat per collectius com ara Democracia Real Ya, es donà a conèixer amb el nom de 15-M en les setmanes anteriors a les eleccions municipals i autonòmiques del 15 de maig de 2011, i foren precedides per les revoltes de l’anomenada Primavera Àrab a països com Tunísia, Egipte, etc Aconseguí un important ressò mediàtic i notorietat social arreu del món mitjançant les acampades a les principals ciutats espanyoles, especialment a la Puerta del Sol de Madrid i la…
Sociologia 2011
Sociologia
Els indignats Les raons de la indignació La mobilització dels indignats va assolir un notable protagonisme social i, tot i que inicialment va ser silenciada, va focalitzar l’atenció dels mitjans de comunicació arreu del món Es tracta d’un moviment social internacional que va tenir una important repercussió en el nostre país Molts simpatitzants del moviment es van inspirar en l’obra i el testimoni de l’escriptor i diplomàtic Stéphane Hessel, de 94 anys, membre de la resistència francesa i que va participar en la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’any 1948 Hessel és l’…
Sardenya

Cala de la costa de Sardenya
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la Mediterrània, la segona d’aquesta mar per la seva superfície, que forma part de l’estat italià.
La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…
Jaume Fiella, degà de Barcelona (1512-1515)
El 22 de juliol de l’any 1512, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Joan d’Aragó, castellà d’Amposta, comte de Ribagorça i duc de Luna diputat militar Pere de Castre i de Pinós, vescomte de Canet diputat reial Francesc Bussot de Sitges, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Guerau de Vilatorta, cambrer de Sant Cugat del Vallès oïdor militar Jeroni Margarit, donzell de la sotsvegueria de Besalú oïdor reial Pere Tomàs Torres, doctor en lleis, ciutadà de Lleida Joan d’Aragó era fill natural del comte de Ribagorça i primer duc de Vilafermosa,…
L’arquitectura: la persistència classicista
L’arquitectura catalana d’època moderna va prendre partit ben aviat pel llenguatge clàssic d’arrel italiana Primer, en les decoracions de grotesc o a candelieri , que s’hibridaren amb formes gòtiques de llarga tradició constructivopràctica dels mestre d’obres L’adopció del llenguatge classicista assolí la seva maduresa” en les obres de l’anomenada Escola del Camp, formulacions que es perllongaren al llarg del segle XVII en noves hibridacions d’accent barroc, més decoratives que estructurals Amb l’arribada de la nova dinastia borbònica i amb el breu parèntesi austriacista, l’edilícia civil i…