Resultats de la cerca
Es mostren 1536 resultats
tractats de Blois
Història
Sèrie de quatre tractats signats a Blois entre el 1504 i el 1512 amb els quals foren adoptats un conjunt d’acords diplomàtics tendents a establir un statu quo polític a Itàlia.
Pel primer tractat de Blois 22 de setembre de 1504, Lluís XII de França i l’arxiduc Maximilià d’Àustria acordaven el matrimoni del futur emperador Carles V amb Clàudia, filla de Lluís XII, i es comprometien a no negociar per separat cap arranjament sobre Nàpols amb Ferran II de Catalunya-Aragó El tractat restà sense efecte Pel segon tractat de Blois 12 d’octubre de 1505, Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya-Aragó acordaven el matrimoni de Ferran II amb Germana de Foix, neboda de Lluís XII Aquest cedia a la futura muller i als fills d’aquell matrimoni els seus drets sobre el regne de…
tractats de San Ildefonso
Història
Tractats signats entre Espanya i la República francesa el 1796 i el 1801.
Pel primer, Espanya entrà en guerra contra Anglaterra era una aliança ofensiva i defensiva Pel segon, Espanya lliurà als francesos la Louisiana en canvi de la Toscana, que fou incorporada al ducat de Parma Aquest tractat establia, a més, la cooperació militar de Carles IV a les empreses napoleòniques, motiu pel qual fou ordenat un reclutament militar al País Valencià Això provocà un seriós avalot a València estiu del 1801, que obligà Carles IV a renunciar-hi i a amnistiar els revoltats quinta
tractats de la Barrera
Història
Tractats signats el 1709 i el 1715 entre França i Holanda i entre Àustria i Holanda, respectivament, amb ocasió de la Guerra de Successió d’Espanya.
Pel primer tractat era permès als holandesos d’establir guarnicions a les ciutats de Veurne, Fort Knocke, Ieper, Warneton, Menen, Tournai, Namur i Dendermonde, anomenades places de la barrera , com a protecció contra França Pel segon tractat, l’emperador Carles VI, nou posseïdor dels Països Baixos, confirmà als holandesos el dret de tenir guarnició als llocs citats
Ramon Berenguer III signa tractats comercials amb Gènova i Montpeller
Ramon Berenguer III signa tractats comercials amb Gènova i Montpeller
Dictamen del Tribunal Europeu de Justícia sobre els tractats comercials de la UE
El Tribunal Europeu de Justícia de la Unió Europea declara no vàlid l’acord de lliure comerç de la Unió Europea amb Singapur que la Comissió Europea va tancar a l’octubre del 2014 amb aquest país asiàtic El Tribunal considera que parts de l’acord vulneren competències que han de ser aprovades pels estats membres La sentència és un precedent respecte a futurs tractats de la UE amb tercers
Signatura a Maastricht dels tractats d’Unió Econòmica i Monetària i d’Unió Política que formen la Unió Europea
Els dotze estats membres de la Comunitat Europea signen a Maastricht, Holanda, els tractats d’Unió Econòmica i Monetària i d’Unió Política que formen la Unió Europea
Fons Europeu de Desenvolupament
Economia
Fons de cooperació financera de la Comunitat Econòmica Europea establert pels tractats de Roma.
El fons és destinat a crear infraestructures econòmiques i socials als països en vies de desenvolupament associats a la Comunitat Europea que havien estat colònies dels països membres Els tractats bàsics d’ajut són coneguts amb el nom de les ciutats on foren signats i en determinen les etapes de constitució Yaoundé I 1963 i Yaoundé II 1969, Lomé I 1975 i Lomé II 1979 L’ajuda que el FED aporta als països beneficiaris és distribuïda en forma de subvencions, préstecs especials i capitals de risc Hom destina una part de les subvencions a compensar les caigudes de preus de productes…
segona pau Nòrdica
Història
Nom donat al conjunt de tractats de pau signats entre Suècia i els països coalitzats contra ella que posaren fi a la guerra Nòrdica.
Pels tractats d’Estocolm 1719-20 Suècia cedí Bremen i Verden a Hannover, Stettin i la Pomerània al sud del riu Peene a Prússia i Slesvig a Dinamarca, a més de les concessions fetes a Rússia pel tractat de Nystad 1721
assistència mútua
Obligació que hom estableix en els tractats internacionals de defensa o de garantia mútua —clàssicament anomenats aliances— consistent en el deure dels estats signants d’ajudar-se mútuament amb les forces armades en cas d’agressió.
El pacte de la Societat de Nacions del 1919 intentà d’establir aquest sistema de seguretat internacional amb caràcter universal, i l’anomenà seguretat collectiva Els actuals tractats d’assistència mútua contra una agressió OTAN, Pacte de Varsòvia, i d’altres són jurídicament considerats per la Carta de les Nacions Unides acords regionals, i resten teòricament sotmesos al superior control del Consell de Seguretat
Tractat de Niça
Política
Dret
Segon dels tractats signats pels països membres de la Unió Europea per a la revisió i actualització del Tractat de Maastricht, en aquest cas el febrer del 2001.
Entre els temes abordats destaca el de les reformes institucionals es mantingué el sistema de majoria qualificada com la norma d’ús general de presa de decisions a la Comissió, i es reduïren les qüestions amb dret a vet l’ingrés de nous socis, els nomenaments i els assumptes constitucionals També foren objecte de debat les dimensions de la Comissió, qüestió que enfrontà els països petits amb els grans i per a la qual es proposaren solucions de compromís nombre màxim de comissaris, torn rotatori igualitari, etc També es modificà el nombre de vots al consell de ministres, mesura que tingué més…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina