Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
august | augusta
Història
Qualificatiu titular d’origen religiós pres del vocabulari dels àugurs que significa sublim, excepcional, i que fou conferit pel senat a Gai Juli Octavià l’any 27 aC.
Com el cognom de Cèsar, august fou emprat posteriorment en la titulació de tots els emperadors romans perdé així el significat primitiu Els grecs traduïren el títol per sebastós , forma que hom troba en les inscripcions de l’imperi oriental Ha estat també emprat en èpoques posteriors per emperadors romanogermànics
àgape
Cristianisme
Mot ( gr: ’
αγάπη) emprat pels primers autors cristians per a designar l’amor cristià en oposició a ’έροέ (‘amor’) per a designar l’amor sensual.
Apareix dues vegades als evangelis sinòptics i sovint a les epístoles de Pau i de Joan, referit a l’amor de Déu o del Crist, o a l’amor dels cristians entre ells Passà al vocabulari dels pares grecs de l’Església els escriptors llatins el traduïren per caritas ‘caritat’
L’Ametralladora Carlista
Setmanari
Setmanari satíric publicat a València el 1871, del qual aparegueren deu números, els dos últims en castellà.
Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d’ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu i contra certs “espectacles immorals”, que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic
Barbara Cartland
Literatura anglesa
Escriptora anglesa.
Filla d’una família de financers vinguda a menys, sobretot després de la mort del seu pare durant la Primera Guerra Mundial, començà a escriure com a periodista per a The Daily Express El 1924 publicà Jigsaw , la primera de 650 novelles romàntiques, que es traduïren a 36 llengües i de les quals vengué més d’un milió d’exemplars També és autora de prop d’un centenar de biografies i llibres sobre temes diversos com la salut, la llar o la monarquia britànica La seva obra completa consta de 723 títols publicats Pilot d’aviació i de cotxes de carreres durant la seva joventut,…
cúria romana
Cristianisme
Organisme al servei del papa per a regir l’Església catòlica.
El cos ordinari de collaboradors del bisbe de Roma fou instituït d’una manera estable al segle XII, i no fou fins als segles XIV-XV que foren creats pròpiament dicasteris o congregacions romanes Al segle XVI prengué ja cos l’estructura actual de la cúria romana, que fou reformada per Pius X 1908 i definida, amb lleugeres modificacions, pel Codi de Dret Canònic 1917 Pau VI n’emprengué una nova reforma, els primers passos de la qual es traduïren en la simplificació administrativa, la centralització econòmica i la internacionalització dels càrrecs És integrada per la Secretaria d’…
Enric Pèlach i Feliu

Enric Pèlach i Feliu
© Associació d’Amics d’Abancay
Cristianisme
Bisbe.
El 1944 fou ordenat de sacerdot i s’especialitzà en temes de missionologia S'establí al Perú membre de l’Opus Dei, el 1957 fou destinat a la prelatura d’aquesta organització nullius de Yauyos Perú Posteriorment, fou nomenat vicari general El 1968 fou consagrat bisbe, i després fou destinat com a bisbe a Abancay Apurimac, Perú, a la zona andina, càrrec que exercí fins el 1992 Hi promogué tasques educatives, assistencials i sanitàries i treballà especialment en la catequesi dels nadius Publicà diversos llibres de formació religiosa, alguns dels quals en quítxua, tasca que desenvolupà amb el…
Societat Filosòfica
Entitat inaugurada a Barcelona l’11 de juliol de 1815 i creada amb la finalitat explícita d’exercitar la metafísica, la física, l’oratòria i la poesia.
En foren fundadors Joaquim Llaró —que fou el seu màxim animador—, A Monmany, J Oliveró, BC Aribau i Puig i Vehil, tots ells molt joves aleshores Posteriorment hi entraren també J Martí i Cortada, R Muns i Seriñà, I Santpons i R López i Soler Una primerenca escissió 19 d’octubre, de la qual formava part Aribau, determinà la redacció d’uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques L’idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior Semanario Erudito , després Periódico Erudito , on aparegueren nombrosos poemes de…
eslavònic
Text litúrgic en eslavònic, en caràcters ciríl·lics
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua eslava, anomenada també antic eslau, paleoeslau o eslau eclesiàstic, corresponent a l’antic búlgar i molt pròxima a la llengua eslava primitiva abans de la diversificació.
L’eslavònic va lligat amb l’obra missional dels germans Ciril i Metodi, al segle IX, els quals el dotaren d’un alfabet ciríllic, glagolític i hi traduïren els llibres bíblics i litúrgics Aquestes versions eren compreses pels diversos pobles eslaus que eren evangelitzats, atesa la semblança dels diferents dialectes eslaus A les traduccions del grec succeïren composicions originals en antic eslau, entre les quals les Vides de Ciril i Metodi, escrites per llurs deixebles a Bulgària, un tractat contra els bogomils, del segle X, i les epístoles del patriarca búlgar Eutimi segle XV,…
François Villon
Literatura francesa
Nom amb què és conegut François de Montcorbier, poeta francès.
D’origen humil, adoptà el cognom del seu protector, gràcies al qual fou llicenciat en arts 1452 Fugí de París 1455 després d’haver assassinat un home, i un altre cop l’any següent, a causa d’un robatori, i vagarejà per distintes regions de França A Blois ~1458 participà en unes justes poètiques de Carles d’Orleans Empresonat 1461 a Meung-sur-Loire, l’any següent fou detingut a París, i al cap de sis fou condemnat a la forca, bé que li fou commutada la pena per deu anys de desterrament A partir d’aleshores el seu rastre es perd per sempre, i sens dubte ja era mort quan fou publicada la primera…
Arreu
Historiografia catalana
Setmanari
Setmanari d’informació general de Catalunya editat a Barcelona entre l’octubre del 1976 i l’abril del 1977 (23 números), dirigit per Xavier Caño i identificat amb la intel·lectualitat militant o propera al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina