Resultats de la cerca

Es proposà aglutinar l’eventual suport ultradretà a la temptativa colpista fallida La seva existència no transcendí la convocatòria electoral, on aconseguí resultats electorals esquifits 2713 vots a Catalunya Els caps de llista a Barcelona i Tarragona províncies on es presentà fo-ren Bernardo Sánchez i Pedro Antonio Sáez

Fou professor a la facultat de medicina de Florència 1849 El 1835 estudià els corpuscles sensorials cutanis actualment coneguts com a corpuscles de Pacini o de Vater-Pacini , i posteriorment 1844 l’estructura de la retina El 1854 descobrí el vibrió colèric a l’intestí, però aquesta troballa de moment no transcendí

Més que per la seva obra arquitectònica, transcendí pel seu ensenyament, que inicià el 1925 Mestre dels arquitectes mexicans més importants del s XX —Juan Legarreta, Juan O'Gorman, Enrique de la Mora i Enrique Yáñez—, fou l’element més important per a la superació del neotoltecisme i la introducció de l’arquitectura racionalista al seu país

Format a l’acadèmia de Copenhaguen, cap al 1900 començà el seu taller Basant-se en antigues tradicions menestrals daneses, imposà un estil que transcendí arreu a través de les nombroses sucursals de la seva casa, que anà obrint a diversos països Guanyà molts premis internacionals, entre els quals un gran premi a la Fira del Moble i la Decoració 1923 de Barcelona, ciutat on treballà un quant temps i obrí taller i botiga Té obra a museus d’Europa i Amèrica

El mot procedeix d’ Anacreont , l’obra del qual influí en autors antics com Teòcrit, Catul i Horaci El gènere fou reprès al Renaixement —Ronsard, etc—, i a partir de la publicació de les Anacreòntiques 1554, s’inicià una tradició que, gairebé, afectà totes les literatures romàniques El moment àlgid del gènere fou, tanmateix, al s XVIII, el qual excellí en l’expressió d’un erotisme amanerat a través de delicades referències mitològiques José Cadalso, Juan Pablo Forner i Juan Meléndez Valdés, entre d’altres, foren els poetes castellans d’aquesta època que el conrearen amb més èxit i llur…

Fou alumne de Gustav Schreck i també de Karl Straube, organista de l’església de Sant Tomàs de Leipzig, on des de molt jove Rabin es feu càrrec de nombrosos serveis religiosos en substitució del seu mestre El 1917 es diplomà al Conservatori de Leipzig Un any després fou nomenat organista de Sant Tomàs Durant la dècada del 1920, la seva fama com a organista i clavicembalista transcendí les fronteres alemanyes, i actuà regularment per tot Europa i Amèrica Parallelament desenvolupà una tasca molt important en el terreny de la direcció de cors, tot dirigint el cor de la Gewandhaus…

Fou deixeble de l’Acadèmia Salom de Calella i de l’Institut Ardèvol de Barcelona, i complementà la seva formació amb Amadeu Vives Fundà i dirigí l’Orfeó La Barretina de Malgrat de Mar, i la Cobla Llevantina de Calella 1922, i fou intèpret de tenora i tible A partir de la Guerra Civil residí a Madrid i, temporalment, a Sant Pol de Mar Com a compositor ja gaudia de renom en l’àmbit sardanístic els anys vint, però fou en el camp dels ballables on transcendí el seu nom, notablement pel pasdoble Las Islas Canarias i les cançons de cinema Mi barco velero i A la luz de la luna També és…

Deixeble de Joan Carreras i Dagas, el 1891 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a intèrpret de violí, flabiol i tible, i del 1894 al 1912 en fou el director Sota el seu guiatge s’estrenaren i divulgaren les sardanes de J Garreta Més tard fou director de l’Escola Municipal de Música de la Bisbal, director del grup de música popular El Metrònom i dels cors claverians La Lira Bisbalense i la secció coral de l’Ateneu Pi i Margall, que des del 1928 figurà com Els Rossinyols de les Gavarres Fou un personatge públic, que gaudí de renom en el seu entorn local com a mestre auxiliar a les Escoles…

Començà estudiant ciències i filosofia, però aviat es decantà per l’escultura A la Universitat de Barcelona fou alumne de Manuel Milà i Fontanals i del cervantista Clemente Cortejón Especialitzat en la literatura clàssica castellana, publicà l’edició crítica L’enginyós cavaller Don Quixot de la Mancha 1907 Fou conservador de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya i publicà el catàleg de la collecció cedida per Isidre Bonsoms 1916-25, posteriorment reeditat en castellà i ampliat 1941-64 També edità i estudià clàssics medievals catalans, com ara el seu Estudio crítico de la novela…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Servimag Jordi Oliver i Busquets, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ J Feliu FOTOGRAFIA Joan Minguell blanc i negre i color, normal MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Joan Pineda, cançons Botifarra de pagès , per La Trinca La barcelonista , per Guillermina Motta INTERPRETACIÓ Veus en off Arseni Corsellas, Joaquim Díaz, Felip Peña, Miguel Ángel Valdivieso ESTRENA Barcelona, 27011975 PREMIS Ciutat de Barcelona 1975 millor film Sinopsi Repàs dels primers setanta-cinc anys d’història del Futbol Club Barcelona, des dels temps del seu fundador Joan Gamper fins al campionat…