Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Teoria de conjunts, nombres irracionals, nombres transcendents, nombres transfinits (Georg Cantor)
Teoria de conjunts, nombres irracionals, nombres transcendents, nombres transfinits Georg Cantor
dependència algèbrica
Matemàtiques
Relació jeràrquica entre les estructures numèriques.
Per exemple, un subconjunt A del conjunt dels nombres complexos ℂdepèn algèbricament del conjunt dels nombres reals ℝ, si els seus elements poden ésser arrels d’un polinomi amb coeficients en ℝ anàlogament, una part de R pot dependre algèbricament de ℚ En ℝ, els nombres que no depenen algèbricament de ℚ, essent-ne doncs algèbricament independents, són anomenats nombres transcendents així doncs, els nombres transcendents, com e o π, no són arrels de cap polinomi amb coeficients en ℚ
nombres de Liouville
Matemàtiques
Nombres irracionals x tals que, donat un nombre natural qualsevol k, existeix un nombre racional m/n (n>1) que acompleix la desigualtat |m/n-x| < 1/nk.
Els nombres de Liouville són transcendents, i entre dos nombres reals sempre n'hi ha un de Liouville
Paulí Castells i Vidal
Matemàtiques
Enginyer industrial, catedràtic d’anàlisi matemàtica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1913-32).
Inventà un aparell anomenat balança algebraica , per a obtenir les arrels de les equacions algebraiques o transcendents amb una incògnita És autor de diversos treballs a l’Acadèmia de Ciències
Thomas Simpson
Matemàtiques
Matemàtic anglès.
Fou professor a Woolwich 1743 Estudià les funcions trigonomètriques, les probabilitats, les sèries, les equacions transcendents, etc És conegut sobretot per la seva regla per al càlcul aproximat de superfícies limitades per una corba
Thomas Bailey Aldrich
Literatura
Periodisme
Poeta, narrador i periodista nord-americà.
Director, entre d’altres, de la revista Atlantic Monthly 1881-90 en el camp de la creació és recordat sobretot per la novella The Story of Bad Boy 1870 i pel recull de narracions Marjorie Daw and Other People 1873, que reflecteixen un costumisme sense preocupacions transcendents
Joseph Liouville
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Continuador i divulgador de les teories de Galois, de qui publicà 1846 l’obra completa, aportà també innovacions importants al camp de l’anàlisi nombres transcendents de Liouville Publicà una revista de matemàtiques, molt famosa al seu temps, coneguda amb el nom familiar de “Journal de Liouville”
quadratura del cercle
Matemàtiques
Operació consistent a trobar, mitjançant mètodes geomètrics, un quadrat d’igual àrea que la d’un cercle donat.
Això, que constituí un cèlebre problema clàssic, ha estat resolt modernament, gràcies a l’obra de Galois essencialment, perquè ha estat demostrat que aquest problema no té solució hom ha demostrat la impossibilitat de construir amb regle i compàs un segment de longitud π a partir d’un segment unitat La quadratura del cercle només és possible amb l’ús de corbes transcendents especials anomenades quadratrius
Marie-Joseph Kampé de Fériet
Matemàtiques
Matemàtica francesa.
Contribuí a crear i desenvolupar moltes de les branques de la matemàtica pura i aplicada Foren transcendents les seves aportacions a la mecànica de fluids, anàlisi, probabilitat, teoria de les equacions funcionals, teoria generalitzada de la informació, etc Fou investida doctora honoris causa a les universitats de Gant i Bolonya, i nomenada membre de les acadèmies de ciències de París, Madrid, Varsòvia, Washington i Nova York
antinòmia
Filosofia
Contradicció entre dues proposicions que, considerades separadament, tenen tantes raons justificadores l’una com l’altra.
Kant, en la dialèctica transcendental, segona secció de la primera part de la Crítica de la raó pura , dóna el nom d’antinòmies de la raó pura a les contradiccions en què aquesta es troba en la cosmologia racional, quan usa les idees transcendents per tal d’assolir coneixements relatius al món cosmos Kant formula quatre antinòmies, que impliquen la crítica a la metafísica tradicional La primera es refereix a l’eternitat i a la infinitud del món la segona, a la natura de la substància la tercera, a l’existència d’un determinisme universal, i la quarta, a l’existència d’un ésser…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina