Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
transparentar
Deixar endevinar (allò que s’oculta darrere el que hom declara o manifesta).
transparentar-se
Un objecte ésser vist a través d’un cos transparent.
capa
Pintura
Cada una de les aplicacions de color que hom dóna d’una sola vegada damunt qualsevol superfície.
Hom l’anomena també mà La capa aïllant neutralitza un defecte, color viu, humitat, etc, d’un material per tal d’aplicar una nova capa La capa cobrent conté un pigment que no deixa transparentar les subjacents
Antonín Slavíček
Pintura
Pintor txec.
Introductor de l’impressionisme a Bohèmia Creà un nou tipus de paisatge txec, prenent com a model una de les regions més pobres i interpretant-lo amb tècnica impressionista, malgrat no conèixer l’art que es feia a París fins el 1907 Les seves vistes de camps pobres són de factura rica, de lleugers tocs de pinzell, a voltes aïllats, que sovint deixen entreveure o transparentar el llenç Se suïcidà després d’un infart
transparència
Art
Pinzellada lleugera, generalment feta amb vernís, que permet de transparentar la textura de la tela d’una pintura.
cobrent
Pintura
Dit de la pasta pictòrica en què el pigment i el vehicle són dosificats de tal manera que no deixen transparentar les capes de color subjacents i, alhora, no donen irregularitats importants de superfície.
Santa Cecília de Granera
Art romànic
Situació Capella romànica, modernament restaurada, al costat del cementiri actual de Granera M Anglada La capella es troba just a l’entrada del poble, al peu d’on acaba la carretera asfaltada de Castellterçol a Granera, al costat del cementiri Mapa L36-14363 Situació 31TDG222198 MAB Història La capella, documentada des del 1065, és erigida en un alou o propietat que pertanyia al monestir de Santa Cecilia de Montserrat des del 971 L’any 1187 el noble Arnau de Santa Cecília de Granera “ Arnaldi Sancte Cecilie de Granera ” és testimoni, amb Berenguer de Centelles, del testament del noble Guillem…
L’escultura romana
La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als…
L’escultura de Santa Maria (Tarragona)
Art romànic
A la façana principal hem de consignar les dues portades laterals amb les respectives rosasses que flanquegen la porta central, ja pertanyent al gòtic Portada de l’Epístola La portada de l'Epístola, una de les dues portes romàniques de les naus laterals que s’obren a la façana de ponent, a banda i banda de la porta principal, gòtica F Tur Es tracta d’una porta de marbre blanc, que posseeix un timpà estructurat en dues peces superposades i una llinda trencada i fixada a l’anterior per mitjà d’una grapa, desproveïdes de decoració A les arquivoltes es juxtaposen, des de l’intradós, un bordó, una…
La pintura entre la fi del gòtic lineal i el triomf de l’italianisme
A mesura que s’anava acostant el 1300, les formes de la pintura lineal van anar variant els perfils, com ho havien fet en els centres més innovadors del nord, en un procés que porta del Saltiri de sant Lluís al mestre Honoré i els seus contemporanis anglesos i, més tard, a Jean Pucelle Però fou Itàlia on, des de la darreria del segle XIII, germinà una revisió més radical de la pintura Es posaren els fonaments d’un canvi que en poc temps revolucionà tot l’art europeu En un primer moment les novetats toscanes i umbres arribaren camuflades per la recuperació italobizantinitzant del volum, sense…