Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Urs Graf
Disseny i arts gràfiques
Arts decoratives
Dibuixant, gravador i orfebre suís.
El 1509 s’establí a Basilea Féu el reliquiari de Sant Bernat per al monestir de Sant Urbà 1514 Els seus dibuixos i gravats amb influència italiana i d’ADürer tracten preferentment de la guerra i les seves conseqüències
Hans Urs von Balthasar
Literatura
Cristianisme
Teòleg suís, autor de llibres sobre temes religiosos i literaris.
Subratllà especialment la dimensió estètica de la revelació Les seves obres principals són Das Herz der Welt ‘El cor del món’, 1945, Theologie der Geschichte ‘Teologia de la història’, 1951, Bernanos 1954, Das betrachtende Gebet ‘La pregària contemplativa’, 1955, Die Gottesfrage des heutigen Menschen ‘El problema de Déu en l’home d’avui’, 1956, Skizzen zur Theologie ‘Assaigs de teologia’, 1960-61, Herrlichkeit Eine theologische Ästhetik ‘Magnificència Una estètica teològica’, 1961, Cordula oder der Ernstfall 1966
Tayyib al-Salih
Literatura
Escriptor sudanès en llengua àrab.
De molt jove anà a viure a Khartum, on estudià al Gordon Memorial College El 1952 anà per primer cop a Londres, on visqué la major part de la seva vida i on treballà al servei àrab de la BBC També treballà al ministeri d’informació de Qatar i ocupà diversos càrrecs de la UNESCO a París De la seva obra sobresurt la novella Mawsim al-hijrah ilā al-shamāl ‘Temps d’emigració al Nord’ 1966, considerada un clàssic de la literatura àrab contemporània, en la qual exposa el conflicte cultural que provoquen el colonialisme i les seves seqüeles a través de la metàfora d’un jove exiliat sudanès seductor…
Susanne Linke
Dansa i ball
Ballarina i coreògrafa alemanya.
Del 1964 al 1967 fou alumna de Mary Wigman a Berlín Fins el 1970 estudià a l’Escola Superior de Dansa Folkwang, dirigida per Hans Züllig En 1970-73 fou ballarina a l’Estudi de Dansa Folkwang, dirigit per Pina Bausch El 1972 inicià la seva carrera coreogràfica a Essen i del 1973 al 1974 fou ballarina al Rotterdam Dans Center El 1975 guanyà el Concurs Coreogràfic Internacional de Colònia, el segon premi al Festival de París i el segon premi al Concurs Coreogràfic de Bagnolet Directora de l’Estudi de Dansa Folkwang del 1975 al 1985, el 1978 rebé el premi Folkwang El 1981 començà a presentar els…
Josep M. Coll i Alemany
Filosofia
Filòsof i teòleg.
Fill de Miquel Coll i Alentorn Ingressà a la Companyia de Jesús el 1953 i fou ordenat sacerdot el 1965 Diplomat en psicologia clínica per la Universitat de Madrid 1964, llicenciat en teologia per la Universitat d’Innsbruck 1966 i doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona 1988 Fou professor d’antropologia teològica i antropologia filosòfica a la Facultat de Teologia de Barcelona 1971-82, i de metafísica a la Facultat de Filosofia de Catalunya Universitat Ramon Llull entre el 1989 i el 2005 El 2003 s’incorporà a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat del Vallès, de la…
Communio
Publicacions periòdiques
Revista catòlica internacional fundada el 1972 per Hans Urs von Balthasar, Henri de Lubac i Joseph Ratzinger.
Creada amb la intenció de contrarestar les posicions teològiques mantingudes per la revista Concilium , rebé un fort impuls en el pontificat de Joan Pau II Propugna la renovació de la teologia accentuant al mateix temps la continuïtat amb la tradició catòlica A la segona dècada del segle XXI se’n publicaven catorze edicions repartides per Europa, l’Amèrica Llatina i el Pròxim Orient
aiguafort

La minotauromàquia , aiguafort de Pablo Ruiz Picasso
Disseny i arts gràfiques
Gravat químic d’impressió calcogràfica.
Consisteix a submergir una planxa metàllica en una solució àcida capaç d’atacar el metall prèviament cal protegir-ne les dues cares amb un vernís insoluble a l’aigua i a l’àcid, però amb prou mordent perquè quan hom dibuixi a la seva superfície amb una eina dura el metall quedi descobert en els punts dibuixats L’àcid només ataca les parts descobertes i produeix uns solcs que donaran els negres les superfícies no atacades donaran els blancs La planxa preparada així és emprada per al tiratge sobre paper Les variants més importants de l’aiguafort són l'aiguatinta, el gravat al sucre, el gravat…
Sèrbia 2012
Estat
El 2012 va estar marcat per quatre qüestions fonamentals per al país el seu procés d'adhesió a la Unió Europea, la millora de les seves relacions amb els països de l'entorn especialment amb Kosovo, l'entrega de criminals de guerra als tribunals de justícia europeus i les eleccions presidencials del mes de maig Les eleccions presidencials van causar sorpresa general, especialment a la resta d'Europa, ja que les va guanyar, amb el 49,5% dels vots, el nacionalista Tomislav Nikolić, el qual es va convertir en el nou president serbi El gran derrotat va ser el fins llavors cap de l'estat, Boris…
premi Nobel de la pau
Entitats culturals i cíviques
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a persones o institucions que han treballat en la recerca de la pau.
És concedit pel parlament noruec Relació de premis Nobel de la pau 1901 Jean-Henri Dunant Suïssa, F Passy Finlàndia 1902 E Ducommun Suïssa, A Gobat Suïssa 1903 Sir WR Cremer Gran Bretanya 1904 Institut de Dret Internacional 1905 Bertha Kinsky von Suttner Àustria 1906 Theodore Roosevelt Estats Units d’Amèrica 1907 ET Moneta Itàlia, Louis Renault França 1908 Fredrik Bajer Dinamarca, Klas Pontus Arnoldson Suècia 1909 AMF Beernaert Bèlgica, Paul Henri d’Estournelles de Constant França 1910 Oficina Internacional de Pau 1911 TMC Asser Països Baixos, AH Fried Àustria 1912 ERoot Estats Units d’…
concili II del Vaticà
Sessió inaugural del concili II del Vaticà, a la basílica de Sant Pere
© Fototeca.cat
Vint-i-unè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Joan XXIII amb la constitució apostòlica Humanae salutis (25 de desembre de 1961) i celebrat sota el seu pontificat i el del seu successor, Pau VI, a Sant Pere del Vaticà en els períodes següents: de l’11 d’octubre al 7 de desembre de 1962; del 29 de setembre al 4 de desembre de 1963; i del 14 de setembre al 8 de desembre de 1965.
Hi foren aprovades i proclamades les constitucions sobre litúrgia Sacrosanctum concilium , 25 de gener de 1964, dogmàtica sobre l’Església Lumen gentium , 21 de novembre de 1964, dogmàtica sobre la divina revelació Dei Verbum , 18 de novembre de 1965 i pastoral sobre l’Església en el món d’avui Gaudium et Spes , 7 de desembre de 1965, els decrets sobre els mitjans de comunicació social Inter mirifica , 4 de desembre de 1963, l’ecumenisme Unitatis redintegratio , 21 de novembre de 1964, les Esglésies orientals Orientalium Ecclesiarum , 12 de novembre de 1964, el ministeri pastoral dels…