Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
vèliger
Biologia
Dit del tipus de larva pròpia de la majoria dels lamel·libranquis i gastròpodes marins i possiblement dels monoplacòfors, semblant a la trocòfora, que neda amb l’ajut d’una corona de cilis vibràtils implantada vora l’àrea superior en un vorell lobulat.
Pot presentar un esbós de closca En les formes terrestres o d’aigua dolça dels gastròpodes no hi ha vèliger, bé que alguns estadis embrionaris tenen una estructura molt semblant
trocòfora

Esquema de la trocòfora dels gastròpodes: 1, òrgan sincipital; 2, conquilla; 3, intestí; 4, anus; 5, peu; 6, invaginació de la ràdula; 7, boca; 8, corona ciliada
© fototeca.cat
Biologia
Dit de la fase larval pròpia d’alguns mol·luscs aquàtics de desenvolupament indirecte, d’anèl·lids poliquets, dels sipuncúlids i dels equiuroïdeus, caracteritzada per la forma de baldufa, voltada per una corona de cilis o per dues, dos plomalls de cilis (un d’apical i un de dorsal), una boca lateral i mitjana i un anus gairebé apical.
La trocòfora, en desenvolupar-se, origina una larva velíger
La cloïssa asiàtica
La cloïssa asiàtica Corbicula fluminea ha envaït gairebé tots els països temperats des del sud-est asiàtic L’adult fa entre 2 i 5 cm Les valves, de color lleugerament lila a l’interior, mostren per fora un color bru més o menys groguenc amb costelles concèntriques ben evidents Cristian R Altaba La cloïssa asiàtica Corbicula fluminea pertany als corbicúlids Corbiculidae, una família que té una àmplia distribució als països tropicals i la major part d’Euràsia, però que mai no havia arribat al territori català Relacionada amb els esfèrids Sphaeriidae, comparteix amb aquests el seu caràcter…
lamel·libranquis
El peu de cabrit, també conegut com caixeta de mar, és un mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis
© C.I.C-Moià
Malacologia
Classe de l'embrancament dels mol·luscs, amb la closca constituïda per dues valves, sense cap, amb peu en forma de destral i brànquies d'aspecte laminar.
El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals…
reproducció
Biologia
Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’elements o individus nous, fonamentalment idèntics a llurs progenitors.
Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no pot…
Els escafòpodes
Exemplar viu de Dentalium vulgare , del qual veiem el peu sobresortint de la conquilla per l’obertura anterior per l’obertura posterior es fa l’entrada i sortida d’aigua a la cavitat pallial Els escafòpodes viuen enterrats al fang o a la sorra Lluís Dantart Els escafòpodes viuen enterrats cap per avall en els sorrals més o menys fangosos de totes les mars, des de pocs metres de profunditat fins a les fosses abissals Llur cos és molt allargat i els sistemes orgànics segueixen una disposició linear al llarg de l’eix principal El mantell forma un cilindre que engloba quasi tot el cos La…
Els mol·luscs
Els molluscs són animals de cos tou i musculós, sovint protegit per una conquilla calcària Es tracta d’un gran llinatge separat molt aviat de la resta de metazous, el qual ha experimentat una diferenciació intensa quant a morfologia, fisiologia i ecologia, donant lloc a una enorme diversitat En aquesta fotografia veiem un exemplar d’ Atlanta peroni un cargol caçador que forma part del plàncton marí L’adaptació al medi pelàgic ha comportat l’alleugiment de la conquilla, l’expansió del peu per a formar una aleta, i un increment notable en els òrgans sensorials Claude Carré L’embrancament dels…
Els gasteròpodes
Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen, de lluny, la classe més gran i diversificada de molluscs La seva característica fonamental és la torsió , que comporta una reorganització anatòmica intensa Malgrat la semblança fonamental de tots els gasteròpodes, l’aspecte extern és summament variable, i respon a una enorme gamma de modes de vida Entre les possiblement 70 000 espècies vivents, de les quals n’hi ha que no superen 1 mm de longitud i d’altres que s’acosten a 1 m, hom troba exemples de tota mena de règims alimentaris, sistemes reproductius i interaccions ecològiques A…