Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Les malalties víriques emergents i els quiròpters
Obtenció de mostres de saliva d’un ratpenat cuallarg Tadarida teniotis per a estudiar la possible presència de Lyssavirus , coronavirus o virus de la grip A Marc López Les malalties emergents o reemergents són un dels grans reptes sanitaris que la nostra societat ha d’abordar al segle XXI El 75% de les malalties emergents que han afectat els humans les dues darreres dècades són considerades zoonosi Generalment, una malaltia es considera emergent quan l’agent infecciós que l’origina és desconegut i és la primera vegada que es detecta, o bé sí que és conegut, però apareix en una àrea nova on…
factor transferidor
Medicina
Extret dialitzable de limfòcits amb capacitat de transferir la immunitat cel·lular.
S'ha emprat en malalties deficitàries de la immunitat cellular, malalties víriques cròniques, candidiasis de pell i mucoses, lepra lepromatosa i neoplàsies els resultats no són prou concloents i han estat de difícil interpretació
Frederick Chapman Robbins
Medicina
Metge i bacteriòleg nord-americà.
Juntament amb Enders i Weller que compartiren amb ell el premi Nobel de medicina el 1954, descobrí noves tècniques de cultius de virus que facilitaren el coneixement de nous tipus i l’obtenció de vacunes contra malalties víriques, especialment la poliomielitis
ADN no codificant
Bioquímica
Seqüència de nucleòtids de l’ADN que no codifica cap seqüència proteica.
Un percentatge elevat del genoma dels organismes eucariotes és format per ADN no codificant Una fracció significativa està implicada en la regulació de les seqüències codificants, i constitueix els promotors i els intensificadors També conté informació per a la síntesi de molècules d’ARNmi, amb funció reguladora, gens saltadors i introns, i inclou relíquies evolutives com ara pseudogens i restes de seqüències víriques integrades
Laberintoplegia
Patologia humana
La laberintoplegia és la fallada brusca, total i definitiva del funcionament de tot el laberint deguda a trastorns vasculars o infeccions víriques Provoca una sordesa completa i vertigen intens de tipus rotatori, acompanyat de nàusees És més freqüent que afecti una sola orella La sordesa pot ésser permanent, i el vertigen desapareix al cap d’un temps No hi ha un tractament que hi sigui realment eficaç
papil·litis
Patologia humana
Inflamació de la papil·la òptica o porció del nervi òptic visible amb l’oftalmoscopi.
Determina focus d’inflamació i de desmielinització del nervi òptic Hom pot observar-la en el curs de certes malalties víriques, de l’esclerosi múltiple, d’oclusions vasculars com en l’arteritis temporal, per intoxicacions plúmbiques o alcohòliques i en el decurs de la meningitis i de la sífilis Pot afectar només un ull o bé tots dos provoca ceguesa, que segons quines siguin la causa i la gravetat de la malaltia, pot recuperar-se o no És anomenada també neuritis òptica
endoftalmitis
Medicina
Inflamació de les estructures internes de l’ull.
La causa és infecciosa, però pot estar afavorida per un traumatisme o per disseminació hematògena, o ésser una complicació de la cirurgia ocular La provocada per bacteris gairebé sempre és una complicació greu de la cirurgia ocular, tot i que també pot donar-se per disseminació hematògena L’endoftalmitis causada per fongs es produeix per disseminació hematògena en pacients amb la immunitat alterada, o com a complicació secundària a l’ús perllongat d’antibiòtics d’ampli espectre Les endoftalmitis víriques pràcticament són exclusives de pacients immunodeprimits
agammaglobulinèmia
Patologia humana
Manca o extrema disminució de gammaglobulina a la sang.
Forma part del nombrós grup de les síndromes d’immunodeficiència congènita És una malaltia poc freqüent L’agammaglobulinèmia infantil lligada al sexe o malaltia de Bruton apareix en 1 de cada 100 000 nens nascuts vius, i comporta una indefensió completa enfront de les malalties infeccioses bacterianes Es manifesta cap als 9-12 mesos de vida La resposta a les malalties víriques és normal, excepte amb el virus de l’hepatitis infecciosa, que provoca una malaltia fulminant, ràpidament fatal en aquests malalts També hi ha una gran tendència a patir malalties autoimmunitàries,…
pneumònia
Patologia humana
Pneumopatia infecciosa, generalment aguda, amb infiltració exsudativa i cel·lular dels alvèols (en les pneumònies bacterianes clàssiques) i de l’interstici i els bronquíols (en les broncopneumònies i les pneumonitis).
Segons l’extensió topogràfica del procés, poden ésser lobars, lobellars, segmentàries i intersticials D’acord amb llur etiologia hom les classifica en bacterianes i no bacterianes, les quals poden ésser causades per virus, rickèttsies i fongs En l’edat infantil són més freqüents les víriques, mentre que en l’adult augmenta el nombre de les bacterianes produïdes per pneumococs, estafilococs, estreptococs, Haemophilus influenzae i Klebsiella pneumoniae Per a la diagnosi és molt important la història clínica minuciosa tos productiva, dolor en punta de costat, febre, símptomes…
paràlisi
Patologia humana
Abolició de la motricitat; en sentit més ampli, el terme és utilitzat també per a indicar les abolicions de qualsevol funció, sensitiva, motora, secretòria, etc.
Segons els criteris clínics i anatomicopatològics, les paràlisis motores poden ésser centrals i perifèriques Les paràlisis centrals són degudes a lesions de la neurona motora superior, de caràcter encefàlic o medullar i de tipus vascular, tumoral o traumàtic es caracteritzen per una disminució o abolició de la força muscular, amb hipertonia i hiperreflèxia tendinosa, abolició dels reflexos cutanis superficials i signe de Babinski molt positiu Les paràlisis perifèriques o flàccides són conseqüència de les lesions de la neurona motora inferior, dels nervis perifèrics o de la sinapsi…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina