Les malalties víriques emergents i els quiròpters

Les malalties emergents o reemergents són un dels grans reptes sanitaris que la nostra societat ha d’abordar al segle XXI. El 75% de les malalties emergents que han afectat els humans les dues darreres dècades són considerades zoonosi. Generalment, una malaltia es considera emergent quan l’agent infecciós que l’origina és desconegut i és la primera vegada que es detecta, o bé sí que és conegut, però apareix en una àrea nova on no havia estat present anteriorment o infecta una espècie la qual fins aleshores no havia estat susceptible de ser infectada. El terme zoonosi (zoon, ‘animal’, i nosos, ‘malaltia’) s’utilitza per a referir-se a una malaltia que es pot transmetre d’animals a persones. Es considera que el 61% dels 1.415 tipus d’infeccions que poden ser patògenes per a l’espècie humana són transmeses per animals.

Els darrers anys, les malalties zoonòtiques emergents han adquirit una importància creixent en el terreny de la salut tant dels humans com dels animals, a mesura que sorgien noves malalties procedents de llocs insospitats i causants de greus problemes. L’esmentada proliferació s’explica per múltiples factors, entre els quals cal destacar-ne tres: el creixement demogràfic, la globalització del comerç (amb un increment de l’intercanvi de mercaderies i dels desplaçaments de persones) i diversos fenòmens vinculats al canvi climàtic global i a les alteracions d’àmbit més o menys local. Aquest darrer tipus d’alteracions, que sovint no es tenen prou en compte, poden tenir repercussions sanitàries significatives. Així, doncs, a la dinàmica pròpia de cada malaltia, cal sumar-hi nous factors que poden alterar-la i afavorir que apareguin en regions del planeta on abans no eren presents. Aquestes noves malalties, a més d’incidir en la salut pública, solen tenir també considerables repercussions sociològiques, ecològiques i econòmiques que cal prendre en consideració. En aquest context, són especialment importants, per la seva àmplia distribució i gran mobilitat, les malalties transmeses per espècies voladores, entre les quals els ratpenats ocupen un lloc prioritari com a reservori de virus, especialment d’RNA. És a dir, tenen i poden transmetre l’agent patogen sense desenvolupar la malaltia. Aquests casos són un interessant exemple de coevolució entre el paràsit i l’hoste.

Els quiròpters són un grup de mamífers relativament antic que va aparèixer a l’hemisferi nord fa uns 65 milions d’anys. Des d’aleshores, en el decurs de la seva història evolutiva, s’ha diversificat molt. Així, no és estrany que hi hagi un ampli ventall d’espècies adaptades a un variat espectre d’hàbitats i de recursos alimentaris. Actualment, se’n coneixen més de 1.100 espècies arreu del món, i constitueixen aproximadament el 20% de totes les espècies de mamífers conegudes. Un grup com aquest (algunes espècies del qual poden fer llargs desplaçaments), que ha estat capaç de colonitzar la majoria d’ambients del planeta i ocupa nivells tròfics elevats, és un bon candidat a ser hoste reservori de diferents virosis.

Són nombrosos i diversos els agents patògens que s’han aïllat en els ratpenats, alguns dels quals poden infectar l’espècie humana. Així, doncs, l’estudi dels quiròpters ha adquirit els darrers temps una nova dimensió: la sanitària. En aquest sentit, els ratpenats són una font important de zoonosis víriques emergents com les provocades per Lyssavirus, coronavirus, virus de la grip A, virus d’Ebola, virus de Marburg, Paramyxovirus, virus del Nil occidental, henipavirus i virus de l’encefalitis de Saint Louis, entre d’altres.

Els quiròpters poden estar persistentment infectats amb diversos virus, però rarament mostren símptomes de malaltia. Així ho va demostrar per primera vegada un estudi fet sobre colònies espacialment discretes del ratpenat de musell llarg (Myotis myotis) a les Balears, que mostrà infeccions cícliques, amb oscil·lacions periòdiques en el nombre d’individus susceptibles, immunes i infectats i sense que es produís cap increment significatiu de mortalitat associada a aquestes infeccions. La immunitat persisteix en alguns ratpenats més d’un any. El model temporal dinàmic prediu una baixa taxa de reproducció del virus i un curt període infecciós. Aquestes observacions poden ser atribuïdes a un llarg establiment de la infecció en aquesta espècie i a un procés de coevolució entre virus i hoste, tal com indica la baixa taxa de creixement viral en la colònia de ratpenats. Els resultats obtinguts són especialment importants per a desenvolupar mesures per a protegir els humans del risc d’infecció per Lyssavirus de ratpenats. Es confirma el risc potencial de transmissió ràbica als humans, si bé és relativament baix a M. myotis, pel curt període infecciós.

La manca de simptomatologia i la gran diversitat de virus que poden tenir han conduït a incrementar l’interès pels ratpenats i a fer estudis sanitaris i ecoepidemiològics. Cal dir, però, que la presència de virus en els quiròpters no ha de fer témer aquests mamífers, que tampoc han de causar apremió ni alarma sanitària. Solament s’han de prendre certes precaucions, entre d’altres, no tocar-los. Els ratpenats no tenen un caràcter agressiu si no se’ls molesta o se’ls vol agafar. La conservació dels quiròpters és cabdal per al manteniment de la salut ambiental i la salut humana. Són depredadors que consumeixen una gran quantitat d’insectes, alguns dels quals vectors de malalties emergents, com ara l’originada pel virus del Nil occidental. La funció reguladora de les poblacions de vectors és summament important per a prevenir possibles brots en la població humana. Per exemple, una colònia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que és objecte de seguiment des de fa més de cinquanta anys, consumeix entre 14 i 29 t d’insectes anuals.