Resultats de la cerca

Vida El 1917, amb el seu germà Ramon, i amb Salvador Castelló i Julio Sanz, participà en la fundació de la productora Sociedad Anónima Sanz i en l’adquisició el 1919 dels antics laboratoris de la productora i distribuïdora Argos Films Gràcies a la seva gestió s’aconseguí introduir al mercat anglès la producció espanyola del moment, però la Primera Guerra Mundial posà fi a aquesta operació Aquest contratemps feu que abandonés el cinema per centrar-se en la gestió d’una fàbrica que la família tenia a Sabadell Cap al 1927, però, hi tornà com a empleat de Saturnino Ulargui, si bé aviat s’installà…

Llicenciat 1970 i doctorat 1987 en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en el coneixement de l’art català del període que va del Modernisme  al Noucentisme  i, a través dels seus estudis, ha definit el concepte de postmodernisme Ha publicat nombrosos estudis dedicats, entre d’altres, a Marià Pidelaserra, Antoni Vila i Arrufat, Joaquim Torres i García, Ramon Casas, Joan Miró, Pablo Ruiz Picasso, Josep Roca-Sastre, Josep Amat, Antoni Gaudí, Manolo Hugué, Carles Mani, Francesc Torras i Armengol i també a la crítica d’art Entre els seus llibres sobresurten La…

Vida Director tècnic de la Falcó Films fundada el 1915, hi dirigí El fantasma negro 1915 La fuerza del mal 1915 Pero yo te vengaré 1915, i Aventuras del noi de Tona 1917, totes amb M Catalán, i tot sol, El alcalde de Chilindrina 1918 També treballà per a la Barcinógrafo sota la direcció de Magí Murià en El beso de la muerte i Alma torturada 1916 Per a la Mundial Films, fundada el 1917 i dirigida artísticament per Josep Massó i Ventós, feu La verdad 1917 L’any 1918 la Dessy Films li encarregà d’acabar El golfo 1917-18, de Josep de Togores Creà el seu propi laboratori, Castelló y Donoso, S en C…

El seu precedent fou l’Associació de Fabricants, Representants i Llogadors de Pellícules creada al final del 1913 i presidida per Andreu Cabot i Puig, que fou suspesa el 1914 Els socis Josep Muntañola i Piera, Giuseppe Miraglia i Baltasar Abadal redactaren un reglament en el qual la societat assegurava estar destinada a vetllar pels interessos generals de la cinematografia i pels socis que la formaven La Mútua es comprometia a negociar amb els poders públics, sense interferir en l’organització del negoci de cadascun dels socis Podien formar part de la institució tots els representants,…

Calvo, Ana 2003 Conservación y restauración Materiales, técnicas y procedimientos De la A a la Z , Ediciones del Serbal, Barcelona Camille, Michael 1996 Gothic Art Glorious Visions , Calman & King Ltd, Londres edició en castellà Madrid 2005 Camps Soria, Jordi 1988 El claustre de la catedral de Tarragona escultura de l’ala meridional , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1992 El final del románico en Cataluña , “Cuadernos de Arte Español”, 43, Historia 16, Madrid Cañellas, Sílvia 1997 “Les vidrieres gòtiques de la catedral de Barcelona Estat de la qüestió”, Els vitralls de la catedral…

D’una extensió de 3,5 km 2 , és situat al Pla de Barcelona, al cantó de ponent Tenia com a eixos principals la Travessera i el camí ral que sortia del portal dels Tallers i que conflueix amb la Travessera mateix a l’actual carrer de Can Bruixa D’aquests camins en partien d’altres de secundaris que menaven als termes veïns de Sant Gervasi, Sants i Provençana, ultra les vies de la localitat El terme, doncs, és allargat i estès de llevant a ponent A llevant arribava fins a l’actual cruïlla dels carrers d’Aragó i de Casanova, on limitava amb Barcelona la Creu d’en Malla…

Una de les característiques fonamentals del Modernisme arquitectònic és la superació de l’historicisme més estricte, és a dir, de la voluntat de reconstruir els estils històrics com també d’una certa fluctuació entre lo pensament d’avui i lo d’ahir sense fe en lo de demà , dient-ho amb les mateixes paraules de Domènech i Montaner manllevades del seu famós article «En busca de una arquitectura nacional» 1878, tantes vegades citat Parlem de Modernisme , precisament, perquè es tracta d’un moviment que té com a vector principal la voluntat de modernització del país, que fa professió de fe en el…

Integrat al principi per vuit estudiosos, especialistes en història, història literària, arqueologia, història de l’art i història jurídica, l’Institut fou ampliat el 1911 amb dos altres nuclis, consagrats a l’estudi, l’expansió i el desenvolupament de la llengua catalana i al conreu de les ciències naturals, exactes, fisicoquímiques, filosòfiques, morals i polítiques El nucli primitiu prengué el nom d’Institut Històrico-Arqueològic, o Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i els altres dos, el d’Institut de la Llengua Catalana i el d’Institut de Ciències, o Secció…