Resultats de la cerca

El gremi més important de velluters dels Països Catalans fou el de València, creat l’any 1479 Tingué una importància notable en el moviment de les Germanies El 1686 obtingué la dignitat de collegi amb la titulació superior d’ art major de la seda La seva autoritat s’estenia per tot el País Valencià Les seves ordinacions foren renovades el 1722 i en 1733-36, amb l’ampliació dels seus privilegis El 1746 l’art major absorbí el gremi de velers veler L’art major participà, dins les possibilitats gremials, en l’expansió de la sederia valenciana al segle XVIII, tant individualment amb…

Segons el tipus de teixit que treballava, es distingien en teixidors de vels o velers veler, velluters velluter, galoners galoner o perxers perxer

Aquest terme fou introduït als Països Catalans per designar, entre altres, els gremis de seders, velluters o velers el nom d' art major de la seda és testimoniat des del s XVII a València 1686 A Itàlia hom distingia els arti maggiori els més rics i els de més prestigi social dels arti minori

Limita al nord amb la Saïdia i Campanar, a l’est amb Pla del Real, al sud-est amb l’Eixample, al sud i l’oest amb Extramurs Està format pels barris del Carme, el Mercat, el Pilar Velluters, la Seu, la Xerea i Sant Francesc És la zona més antiga de la capital valenciana S'hi poden trobar les restes romanes de l’antiga Valentia, a més de vestigis de la ciutat musulmana i la gran majoria d’edificis remarcables de la ciutat des de l’edat mitjana fins l’època moderna Acull les principals institucions de la ciutat i el País Valencià, com les Corts Valencianes, la Presidència de la…

El seu camp de treball era molt ampli —per exemple, a Manresa, més de 30 especialistes de teixits—, però centrat en els vels i mocadors de seda, tafetans i burates també utilitzaven el cotó i el fil mesclat El gremi de velers més important dels Països Catalans fou el de Barcelona Organitzat corporativament, amb privilegi reial en 1533-37, obtingué noves ordinacions del lloctinent el 1564, i del rei el 1599 Als segles XVI i XVII la seva projecció econòmica i social fou secundària A partir del 1680 participà en la conquesta del mercat peninsular L’activitat gremial es revifà en 1733-36 amb la…

Als Països Catalans els sedaires es formaren els darrers anys del segle XV i al llarg del XVI Al Principat la sederia se centrava a Barcelona, Manresa, Reus i Tortosa al País Valencià els nuclis seders eren València, Xàtiva i la Ribera del Xúquer L’expansió sedera tingué lloc a partir de la represa del 1680, i es mantingué, en general, fins a la darreria del segle XVIII Segons la classe de teixits que fabricaven es distingien en el gremi de velluters, que a València destacaren amb el títol d’art major de la seda 1686 el de velers, més importants al Principat de Catalunya, perxers…

El 1686 adquirí el títol de Collegi de l’Art Major de la Seda, integrant la totalitat dels gremis tèxtils L’arribada a València al llarg del s XV de seders italians, especialment de Gènova i Savona, i el consegüent desenvolupament d’una forta indústria sedera, propicià la creació d’un gremi per a controlar la manufactura dels teixits de seda i la seva comercialització, amb uns òrgans representatius independents del poder municipal La documentació de la institució es remunta al s XV, i està organitzada en tres seccions la primera, una collecció de pergamins que comprèn privilegis reials i…

La formació dels gremis de perxers tingué lloc el primer quart del s XVI Els de València obtingueren ordinacions el 1519 el 1739 reberen noves ordinacions amb el títol de collegi de l’art menor de la seda l’art major corresponia als velluters A Barcelona, l’origen del gremi se situa en 1505-09 Fins al s XVIII foren constants els processos i rivalitats de tota mena amb els passamaners fins i tot en 1582-99 fou intentada la confederació dels dos oficis, però el 1616 la ciutat en decretà la separació definitiva El gremi de perxers participà en la represa del 1680 i encara més en l’…

De família de velluters, es llicencià en filosofia i en dret a la Universitat de València Fou professor suplent de llengua grega a la universitat d’Alcalá de Henares, el 1807 Hi conegué Antoni ↑ Puig i Blanch , amb el qual alguns anys després s’enemistà per raó dels interessos contraposats en l’afer de la traducció catalana de la Bíblia impulsada per l’English Foreign Biblical Society, en què Salvà prengué partit per Joaquim Llorenç ↑ Villanueva El 1809 inicià un negoci de llibreria que assolí expansió internacional, sobretot amb la creació, durant el seu exili, de noves…

De família de velluters, es llicencià en filosofia i dret a la Universitat de València El 1807 conegué Antoni Puigblanc a Alcalá de Henares, on fou catedràtic suplent de grec El 1809 s’associà amb el seu cunyat Pere Joan Mallén i inicià un negoci de llibreteria, que assoliria expansió internacional Introduí, amb traduccions pròpies o revisades, Rousseau, Chateaubriand, Saint-Pierre, Regnault-Warin, etc , que contribuïren a la penetració del Romanticisme i de les idees liberals Del 1812 al 1813 habità a Mallorca, on collaborà amb Isidoro de Antillón en la publicació de l' Aurora…