Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
batalla de Ramillies
Història
Militar
Combat sostingut entre l’exèrcit anglès i el francès (maig del 1706), prop de la població homònima, al Brabant (Bèlgica), durant la guerra de Successió espanyola.
Els anglesos, dirigits per Marlborough, hi venceren les forces enemigues, que eren comandades pel mariscal Villeroi i que hi perderen uns 12 000 homes
batalla de Poitiers
Història
Militar
Combat entre les tropes de Joan II de França i les del príncep anglès Eduard el Negre
, ocorregut pel setembre del 1356, prop de la ciutat homònima.
Els anglesos —interceptats en una incursió cap a Bruges— hi venceren, ajudats pel terreny i les forces de Joan d’Anglaterra, que se'ls afegiren, i hi capturaren Joan II i el seu fill Felip l’Ardit
Huáskar
Història
Nom amb què és conegut Tupic Cusi Hualpa, sobirà inca (1525-32).
Fill de Huayna Cápac, n'heretà la regió dels quitus, que passà al seu germà Atahualpa Esclatada la guerra civil, les forces d’aquest venceren les seves a Riobamba i a Cotabamba 1532, el capturaren i l’executaren
Alfons IV de Portugal
Història
Rei de Portugal (1325-57).
Fill de Dionís I i d’ Elisabet d’Aragó Lluità primerament contra Castella però, reconciliat amb Alfons XI , gendre seu, ambdós venceren els benimerins a la batalla del Salado 1340 Ordenà la mort d’ Inés de Castro , casada en secret amb el seu fill Pere
Togrïl Beg
Història
Primer sobirà seljúcida (~1038-1063).
Net de Selǧūq ibn Duqāq i germà de Čagri Beg Comandà les tribus oǧuz que, establertes al Coràsmia, venceren els gaznèvides i s’empararen de Nīšāpūr ~1038 Conquerí Esfähān als buwàyhides 1051 i, després d’ésser nomenat soldà 1055 pel mateix califa a Bagdad, anorreà la dinastia buwàyhida El succeí el seu nebot Alp Arslān
Kichinosuke Takamori Saigo
Història
Militar
Polític i militar japonès.
Samurai del clan Satsuma, combaté el shōgun de Yedo i féu costat al micado 1868 Nomenat comandant en cap de l’exèrcit, propicià la invasió de Corea, alhora que es mostrava en desacord amb la política reformista del govern imperial El 1873 dimití els seus càrrecs i dirigí una gran revolta dels samurais contra el govern 1877, però les forces imperials el venceren i se suïcidà
Aule Vitel·li
Història
Emperador romà (69).
Comandant de la Germània inferior, fou proclamat emperador per les legions Després que els seus generals hagueren vençut Otó, entrà a Roma Se li adheriren la Gàllia, Britània i Hispània Al cap de sis mesos de mala política, a l’Orient fou proclamat emperador Vespasià, els generals del qual venceren les legions de Vitelli a Cremona A l’entrada del general Primus a Roma, morí assassinat
guerra de Vendée
Història
Insurrecció contrarevolucionària que tingué lloc a la regió francesa de Vendée (1793-94).
La causa immediata fou una lleva general, que incidí en el descontentament popular per la venda dels béns nacionals El moviment aglutinà camperols, burgesos i aristòcrates reialistes, i fou atiat pels sermons dels capellans refractaris Els insurrectes venceren a Châtillon-sur-Sèvres i a Vihiers, però foren derrotats a Nantes, Graville, Angers, Le Mans i Savenay, i, sotmesos a una repressió sagnant, s’acolliren a l’amnistia termidoriana
Hugh O’Neill
Història
Patriota irlandès.
Segon comte de Tyrone i nebot del darrer rei —Shane O'Neill— d’aquesta contrada Lluità contra els anglesos per la llibertat de l’Ulster i, aliat amb Castella, reeixí a fer insurgir Irlanda sencera 1598-99 Els anglesos, reforçats, el venceren, i el 1603 se sotmeté El 1607 hagué de fugir d’Irlanda El seu nebot Owen Roe O'Neill ~1590-1649 serví trenta anys els reis de Castella i intentà, endebades 1642-46, de vèncer els anglesos a l’Ulster
Reacció termidoriana
Història
Cop d’estat que tingué lloc el 9 termidor de l’any II (27 de juliol de 1794) a la França revolucionària.
Aprofitant que els atacs de Robespierre contra hebertistes i dantonistes havien debilitat les forces revolucionàries, els moderats provocaren la caiguda de Robespierre, que fou executat el 10 termidor juntament amb Saint-Just, Couthon i d’altres caps jacobins i, amb l’ajut de l’exèrcit, venceren la resistència popular de la Comuna de París El triomf del cop d’estat significà la fi del Terror i del domini jacobí a la Convenció Nacional i posà el procés revolucionari a les mans dels elements moderats, que promulgaren la constitució de l’any III 1795
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina