Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Limfogranuloma veneri
Patologia humana
El limfogranuloma veneri , o LGV , és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que es transmet per mitjà de les relacions sexuals i que evoluciona amb abundant tumefacció dels ganglis limfàtics de la zona inguinal En els darrers decennis, la incidència del trastorn ha minvat notablement per raons desconegudes, però encara se’n presenten molts casos, en especial a Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud —i molts menys al nostre medi—, sobretot en persones de vida sexual promíscua L’agent etiològic del LGV és la Chlamidia trachomatis , la mateixa espècie de bacteri causant del tracoma, quan s’estableix…
granuloma veneri
Patologia humana
Malaltia que afecta la pell i els ganglis limfàtics de l’àrea genital i perianal, de transmissió sexual i de caràcter crònic i ulcerós.
L’agent causant és el bacteri Calymmatobacterium granulomatis , anomenat també Donovania granulomatis en reconeixement al metge irlandès Charles Donovan 1863-1951, que fou el primer a descriure la malaltia
limfogranuloma
Patologia humana
Nom genèric de diverses malalties caracteritzades per l’aparició de granulomes en diferents ganglis de l’organisme, que augmenten de volum.
Les més importants són el limfogranuloma benigne , anomenat també malaltia de Besnier-Boeck-Schumann o sarcoïdosi el limfogranuloma maligne o malaltia de Hodgkin i el limfogranuloma veneri o inguinal o malaltia de Nicolas-Favre , que consisteix en la presència d’adenopaties inguinals consecutives a una lesió ulcerativa dels genitals produïda per la Chlamydia tracomatis o, més rarament, per la Chlamydia psittaci Afecta principalment els homes, i es propaga per contacte veneri
contagi
Transmissió d’una malaltia infecciosa d’un individu o d’un animal a un altre individu.
El contagi directe es dóna quan hi ha un contacte íntim entre l’individu infectat i l’individu receptor és el cas del contagi veneri El contagi indirecte s’efectua a través d’un medi, d’un objecte, etc, que han estat en contacte amb un individu infectat, com és el cas dels aliments, de l’aigua, d’alguns artròpodes i de l’aire
clamídia
Biologia
Gènere de bacteris cocoides, de la família de les clamidiàcies, de 0,2-1,5 μm de diàmetre, gramnegatius i paràsits intracel·lulars obligats.
Destaquen dues espècies la C psittaci , que és l’agent causant de la psitacosi i de diverses afeccions del bestiar, i la C trachomatis , que es caracteritza per la producció i l’acumulació intracitoplasmàtica de glicogen i pel fet d’ésser sensible a la sulfadiazina Algunes soques de la C trachomatis són els agents del tracoma, el limfogranuloma veneri i, molt sovint, de les uretritis no gonocòcciques, habitualment asimptomàtiques, però fàcilment transmissibles per via sexual
bubó
Patologia humana
Gangli limfàtic inflamat, sovint supuratiu, a causa d’una malaltia infecciosa (pesta, escarlatina, sífilis, limfogranuloma veneri, etc).
Els ganglis més afectats són els de les regions inguinals i axillars
Venus
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Antiga divinitat itàlica assimilada a la deessa grega Afrodita i venerada com a dea de la bellesa, de l’amor, de la fecunditat i de la natura primaveral.
Hom creu que en època molt primitiva el seu nom no figurava encara en el calendari romà i que, per tant, la seva introducció en el panteó oficial és relativament tardana Així mateix, la seva identificació amb l’Afrodita hellenística fa difícil de saber quina era exactament la seva figura originària Amb tot, bé que el seu culte sembla d’origen ardeatí Laci, tingué els dos primers temples a l’urbs, vora el bosc de Libitana i el Circ Màxim ~295 aC Hi ha qui considera també que el doble culte de Venus-Afrodita procedeix de Sicília i, pròpiament, dels santuaris d’Erice d’ací el nom de Venus…
Florian Leopold Gassmann
Música
Compositor txec d’origen bohemi.
Vida S’educà al Gymnasium dels jesuïtes de Komotau Es formà musicalment amb Johann Woborschil, de qui rebé lliçons de cant, violí i arpa Anys més tard anà a Itàlia, on estudià amb el pare Martini Decidí d’installar-se a Venècia, on estigué al servei del comte Leonardo Veneri La seva primera òpera, Merope , és del 1757 i fou composta amb motiu del carnaval de Venècia En aquesta ciutat creà, fins que marxà, una òpera cada any per les festes del carnaval La seva estada a la capital del Vèneto es prolongà fins el 1763, any en què es traslladà a Viena per substituir ChW Gluck com a compositor de…
sífilis
Patologia humana
Malaltia infecciosa crònica, actualment endèmica, causada per Treponema pallidum i transmesa generalment per contagi sexual (sífilis adquirida) o a través de la placenta (sífilis congènita); més rarament és transmesa per mossegades, petons i per inoculació amb sang infectada.
La transmissió indirecta, per objectes contaminats, és excepcional És anomenada també lues La malaltia sifilítica evoluciona en tres períodes El període primari comprèn el xancre d’inoculació acompanyat d’adenopaties regionals El xancre és una ulceració única de la pell o de la mucosa gland, prepuci, boca, vulva, etc i guareix espontàniament Després de sis o set setmanes s’inicia el període secundari , caracteritzat per una erupció cutània o mucosa generalitzada, en forma de sifílides maculoses i papuloses i menys freqüentment pustuloses i ulceroses En aquesta fase es produeix una…
Xancre
Patologia humana
És anomenada xancre una lesió ulcerosa dels genitals externs, generalment localitzada a l’extrem del penis, que es caracteritza per la pèrdua de l’epidermis i una part del derma o el derma sencer Tot i que es poden presentar diversos tipus de lesions ulceroses als genitals, com l’herpes genital, el granuloma inguinal o el limfogranuloma veneri, el terme xancre s’aplica especialment en les lesions que es manifesten en dos tipus de malalties venèries el xancre sifilític i el xancroide El xancre sifilític o xancre dur és una lesió característica de la sífilis, malaltia de…