Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
Josep Francesc de Ferrer de Llupià Brossa
Història
Baró de Savassona, senyor d’Esparreguera (que vengué als Montserrat), d’Olost i de Cererols.
Fill hereu d’Antoni Ferrer de Llupià i Brossa Restaurà el palau de la família a Barcelona, actual seu de l’ Ateneu Barcelonès Fou un illustrat acadèmic honorari de l’Academia de San Fernando de Madrid 1779, vocal de la junta particular de comerç del Principat i director de les escoles de dibuix i de nàutica inspector de les obres de la casa de la Llotja, treballà per a l’erecció d’una escola de química i una d’arquitectura i en un projecte de nou port Fou encarregat pel comte de La Unión 1795 de reorganitzar el sometent del corregiment de Vic El 1808 els francesos li ocuparen els béns…
Francesc de Perellós
Història
Fill de Francesc de Perellós i de Caterina.
Fou castellà de Talteüll 1370, majordom i conseller de l’infant Joan Casat amb Constança de Pròixida 1376, foren tots dos afavorits llargament per l’infant i la seva muller, però foren acusats pel rei i amenaçats d’expulsió El 1381 la seva muller comprà a l’infant Joan el castell de Besora amb Saderra que ella vengué el 1382 a Arnau Guillem de Besora, i l’infant vengué a Francesc el castell de Clarà i la vila de Moià que vengué el 1382 a Pere de Planella, i el rei li vengué els castells de Coaner i Torroella i la vila de Santpedor, al Bages que foren incorporats a la corona el…
Palau Meca (Barcelona)
Art romànic
Aquest edifici és situat en l’actual número 19 del carrer de Montcada, dins el barri barceloní de Ribera Segons l’historiador A Duran i Sanpere aquesta casa havia estat una de les propietats de l’hospital barceloní conegut com a Hospitat de Pere Desvilar al llarg del segle XIV Després passà a mans del ciutadà Jaume Cavaller, el qual la comprà l’any 1349 Mort sense successió masculina, aquesta possessió passà a mans de la seva filla Felipa, casada amb Ramon Desplà L’any 1425 Ramon Desplà, fill de Felipa, la vengué a Elionor de Cervelló, filla d’Alamany de Cervelló Els Cervelló, però, la…
baronia de Maldà i Maldanell
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els llocs de Maldà i Maldanell (Urgell).
Al segle XI pertanyia ja als vescomtes de Cardona El 1450 Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano, la vengué a Bernat d’Albert, baró de Ponts El 1585 pertanyia a Antoni de Frígola el seu fill, Francesc de Frígola i de Llordat, la vengué el 1667 a Jaume de Cortada i Sala mort el 1679, correu major de Catalunya Fou reconeguda com a títol del regne al seu rebesnet Rafael d'Amat i de Cortada Passà als Càrcer i als Vilallonga, barons de Segur
Torre Reial de Bellesguard (Barcelona)
Art romànic
Fou edificada a Sant Gervasi de Cassoles sobre l’antiga torre anomenada de Vallblanc, construïda al segle XII El 1408 el rei Martí adquirí l’esmentada torre a Margarida, vídua de Pere Safont, com a usufructuàría, i a la seva filla Eufrasina, hereva i propietària, pel preu de 50 000 sous Un cop comprada, el rei li donà el nom de Bellesguard i hi celebrà el seu casament amb Margarida de Prades, la qual heretà del seu marit la torre l’any 1410, poc abans que morís Tanmateix aquesta empenyorà la propietat a la seva cunyada Violant de Bar El 1418 el batlle general Pere Becet demanà al rei Alfons…
Bernat Senesterra de Santaeugènia i de Caramany
Història
Militar
Militar.
Prengué part en la guerra de Castella 1363 S'ocupava de les finances de Bernat de Fortià i família i devia ésser protegit per la reina Sibilla Amb el seu fill Ponç vengué el castell de Palau-sator a Bernat Miquel 1379 Fet governador d’Oriola 1380, obtingué privilegi de noble 1381 Nomenat després governador de Càller 1383, fou enviat a Sardenya per tractar una concòrdia amb els Arborea i acompanyar-hi Brancaleó Doria, detingut a la cort reial Bernat lluità pel rei a Roses i Cadaqués contra el comte d’Empúries El rei li vengué el castell d’Estagell 1381 i alguns drets a Salses 1385, i li donà…
Santillana
Editorial
Editorial fundada l’any 1958 per Jesús de Polanco.
Fou l'embrió d'un dels grups editorials més importants de l'Estat espanyol, amb la incorporació successiva de fins a vuit segells editorials, entre els quals cal esmentar Taurus, Alfaguara i Aguilar, i també d'una potent divisió de publicacions educatives Incorporada el 1989 al grup de comunicació PRISA , fundat i dirigit pel mateix Polanco El 2014 vengué les publicacions generals al grup Penguin Random House i restà com a editorial dedicada exclusivament al llibre escolar, que aquests anys representava més del 80% dels ingressos L'any 2020 PRISA vengué al grup de comunicació finlandès Sanoma…
la Torreta de Canals
Història
Antiga baronia, actualment incorporada al municipi de Canals (Costera).
El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08 i Gabriel…
Frontó Reina Elisenda
Altres esports de pilota o bola
Equipament esportiu per a la pràctica de la pilota de Barcelona.
Situat al carrer de Pere II de Montcada, fou adquirit el 1948 pel pilotari i dirigent Manuel Balet Crous Es remodelà i es convertí en un frontó de 54 m, on, a partir dels primers anys cinquanta, s’hi practicà la cesta punta i altres modalitats El 1976 Manuel Balet fill el vengué a l’Ajuntament, el qual el cedí a la Federació Catalana de Pilota, que hi installà la seva escola de cesta punta i l’utilitzà com a pista d’entrenament dels seus equips oficials Posteriorment, es cobrí i s’hi allotjà el Club Atano El 1989, l’Ajuntament vengué els terrenys i el frontó, sota la promesa d’edificar al…
baronia de Patraix
Història
Jurisdicció senyorial centrada en la vila de Patraix que fou concedida vers el 1240 al notari reial Guillem Escrivà.
El seu rebesnet Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu En morir 1463 la neta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnet Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina