Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
bosc de ribera
Silvicultura
Geobotànica
Bosc que es fa a les vores dels rius, dels llacs, etc, damunt sòls que mantenen un nivell d’aigua freàtica més o menys permanent.
A les terres de tendència àrida sol ésser ben diferent de la vegetació que cobreix els sòls secs normals Així, a la part septentrional de la regió mediterrània —domini dels alzinars—, el bosc de ribera és en general caducifoli àlbers, pollancres, verns, oms, salzes i biogeogràficament té caràcter més aviat eurosiberià
zauberoper
Música
Terme alemany (literalment, ’òpera màgica') amb què es designa un tipus concret d'opéra-comique alemanya (singspiel) de la segona meitat del segle XVIII que, a més d’incloure la combinació de parts parlades amb parts cantades, treu partit d’elements escenogràfics que susciten il·lusions òptiques gràcies a diversos efectes especials.
La flauta màgica , de WA Mozart amb llibret d’E Schikaneder, 1791, és l’obra emblemàtica d’aquest subgènere operístic, que també inclou títols de P Hafner Megära, die fürchterliche Hexe , ’Mègara, la terrible Fúria', del 1764 o P Vranický Oberon, König der Elfen , ’Oberon, rei dels verns', 1789, a més de Das Donauweibchen 'La donzella del Danubi', de F Kauer, representada entre el 1798 i el 1838 i que marca l’inici del final d’un gènere que derivà en l’opereta
Max Bruch
Música
Compositor i director d’orquestra alemany, d’origen jueu.
Quan tenia 14 anys ja fou interpretada una de les seves simfonies Exercí la direcció orquestral i coral i el mestratge a Mannheim 1862-64, Coblença 1865-67, Sondershausen 1867-70, Berlín 1878-80 i 1891-1910, Liverpool 1880-83 i Breslau 1883-90 Seguidor de Johannes Brahms, el seu estil presenta també influències de Felix Mendelssohn Escriví un gran nombre d’oratoris Die Birken und die Erlen 'Els bedolls i els verns’, 1859 Gesang der Heiligen Drei Könige 'Càntic dels tres sants Reis’, 1864 Odysseus, 1872 Gustav Adolf , 1898, tres òperes Scherz, List und Rache , 'Joc, astúcia i…
Josep Pedreira i Fernández
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Editor i escriptor.
Fill de pares gallecs, fou combatent al front republicà durant la Guerra Civil de 1936-39 i després pertangué al Front Nacional de Catalunya El 1949 creà els Llibres de l’Óssa Menor, sèrie eclèctica de poesia catalana, on publicà autors joves, autors en procés de consolidar-se i autors consagrats —Riba, Espriu, Pere Quart, Vinyoli, Teixidor, Sarsanedas— El 1950 creà el premi Ossa Menor, de poesia, que es transformà en el Carles Riba a partir del 1959 També creà el premi de poesia Joan Salvat-Papasseit per a poetes novells o poc reconeguts En aquest sentit, es va fer responsable de l’edició de…
,
Pavel Vranický
Música
Compositor i director d’orquestra moravià.
S’inicià en el cant i en l’estudi de l’orgue i el violí a Jihlava 1770-71 Posteriorment es traslladà a Olomouc per estudiar teologia, però cap al 1776 era a Viena, on exercí de mestre de cor i prosseguí els estudis musicals amb JM Kraus El 1784 fou nomenat director musical de la casa del comte Esterházy, i l’any següent esdevingué director de l’orquestra del Kärtnerthortheatre de Viena, tot just creat, càrrec al qual afegí la direcció del Burgtheater fins a la seva mort Fou amic de WA Mozart i de FJ Haydn, i la seva òpera Oberon, König der Elfen 'Oberon, rei dels verns', 1789…
el Montnegre
El Montnegre
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.
Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…
castor

Castor europeu (Castor fiber)
José Antonio Jiménez (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Gènere de rosegadors de la família dels castòrids, de grans dimensions (més d’un metre de llargada), amb el cap i el tronc massissos, recoberts per un pelatge dens i suau, de tons castanys.
Tenen les potes curtes, amb les mans i els peus pentadàctils els dits dels peus són units per una membrana, que els facilita la natació La cua grossa i potent, és ampla i aplanada, recoberta de pèl a la base i de petites escates a la resta els castors baten sovint l’aigua amb la cua, com a senyal d’alarma, i els serveix de timó quan neden Posseeixen unes glàndules especials que secreten el castori i desemboquen a la cloaca on van a parar també els conductes anal i urinogenital amb el castori marquen el territori Tenen hàbits nocturns, però també són actius de dia no presenten son hivernal…
Jaciment de Bunyol (Foia de Bunyol)
Prop de la localitat de Bunyol, uns 40 km a l’W de la capital, hom ha descobert un jaciment de flora fòssil acompanyada d’una fauna de mamífers Les capes són a la carretera de Bunyol a Collado Uman on afloren calcàries argiloses a la base, que cap a la teulada passen a formar alternances de margues i argiles de tons grisencs, i que contenen abundants restes vegetals i gasteròpodes d’aigua dolça Aquesta flora s’ha datat com a pertanyent als nivells superiors del Miocè mitjà o als inferiors del Miocè superior Cal destacar l’elevada proporció de gimnospermes amb relació a les angiospermes i la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina