Resultats de la cerca

És típica de les síndromes vestibulars

Comporta trastorns de la marxa caracteritzats pel fet que l’individu se sent atret cap al cantó de la lesió si el desequilibri és molt accentuat, es veu obligat a encreuar-se de cames marxa en tisores És acompanyada de vertígens i nistagme

És característic dels malalts amb alteracions dels centres nerviosos vestibulars o de les vies de la sensibilitat profunda propioceptiva

Llicenciat 1954 i doctorat 1959 per la Universitat de Barcelona, fou catedràtic d’otorrinolaringologia a la Universitat de Saragossa 1971-73 i a la de Barcelona des del 1973 fins a la jubilació i, posteriorment, professor emèrit Autor de llibres i articles, investigà sobre cirurgia del càncer de laringe, tumors rinosinusals, clínica i propagació dels tumors de rinofaringe, exploracions auditives i vestibulars i acúfens

És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la…

La malaltia de Ménière o hidropesia del laberint és un trastorn de l’orella interna de causa desconeguda i caracteritzat per l’aparició intermitent d’atacs de vertigen, sordesa i zumzeigs Bé que no es coneix la causa íntima de la malaltia de Ménière, sembla que l’estrès, hàbits tòxics com ara el consum d’alcohol o tabac, i unes malalties determinades com ara hipertensió arterial, afavoreixen l’aparició dels atacs Així, doncs, evitar i controlar aquests factors pot atenuar l’evolució d’aquesta malaltia Els atacs són molt espectaculars i molestos, i impedeixen qualsevol mena d’activitat El…

La vulva és el conjunt dels òrgans genitals femenins que es troben del tot localitzats a l’exterior de l’organisme Comprèn fonamentalment el mont de Venus, els llavis majors i els llavis menors, el clítoris i el vestíbul vaginal En condicions normals, i mantenint les cuixes juntes, solament són visibles dues parts de la vulva el mont de Venus i els llavis majors El mont de Venus és una prominència situada per davant del pubis que correspon a un dipòsit de greix acumulat per sota de la pell d’aquesta zona Es prolonga a un costat i l’altre amb els llavis majors , dos plecs de pell gruixuts,…

Fou aïllat el 1949 per SAWaksman i HALechevalier del brou de cultiu d’un actinomicet del sòl Streptomyces fradiae La neomicina és una mescla de dos isòmers òptics de 23 carbonis les neomicines B i C i d’una molècula més petita de 12 carbonis, anomenada neomicina A o neamina , composta de neosamina C i desoxistreptamina Hom admet que aquestes molècules presenten l’encadenament per enllaços glicosídics Així, la neomicina B és formada per l’encadenament neamina - neobiosamina B és a dir neosamina C - desoxistreptamina - D-ribosa-neosamina B i la neomicina C és formada per un encadenament…

És anomenada bartholinitis la inflamació de les glàndules de Bartholin , anomenades també glàndules vestibulars majors o glàndules paravaginals , dues estructures secretores de moc situades en la profunditat del vestíbul vaginal L’origen de la bartholinitis és habitualment una infecció, que pot ésser deguda a diversos gèrmens Un dels microorganismes que infecta les glàndules de Bartholin amb una relativa freqüència és el bacteri Neisseria gonorrhoeae , causant de la gonocòccia, que se sol transmetre amb les relacions sexuals També poden causar bartholinitis infeccions per d’…

Importants components del plàncton marí, els quetògnats són animals carnívors, que s’alimenten de protozous, copèpodes i larves d’altres animals marins, i alhora constitueixen l’aliment bàsic i principal de molts altres animals marins L’exemplar de la fotografia, del gènere més abundant i ric en espècies, Sagitta concretament, S inflata , permet de notar la forma de sageta del seu cos d’1 a 3 cm, amb el cap ben diferenciat, el tronc i la cua, i la forma de les aletes, transparents i mancades de musculatura Claude Carré Els quetògnats són metazous celomats, enterocèlics i deuterostomats, i per…