Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Hans Richter
Cinematografia
Pintura
Pintor i director cinematogràfic alemany, naturalitzat nord-americà.
Influït primerament pel cubisme 1914, s’afegí al grup dadà el 1916 Tingué una etapa expressionista Retrats visionaris 1917, i una etapa abstracta plena d’allusions dadaistes Orquestra dadà 1918 El 1919 començà les sèries de Rètols , rotlles amb dibuixos abstractes d’aquí sorgiren els seus primers films Rythmus 21 1923, Rythmus 23 1925, Rythmus 25 1926, Vormittagspuk ‘Fantasma del matí’, 1929, on crea imatges sorprenents i alhora ingènues sota la influència de l’avantguarda francesa Metall 1933 és un documental realitzat a l’URSS El 1940 anà als EUA, on féu Dreams That Money Can…
Per Daniel Amadeus Atterbom
Literatura sueca
Poeta i crític literari suec.
Format en el preromanticisme suec i admirador dels romàntics alemanys, es constituí en capdavanter del grup literari Auroraförbundet i de la publicació d’aquest, Phosphoros 1810-13, que donà nom al moviment del fosforisme Professor de filosofia i de literatura a la Universitat d’Uppsala, tota la seva obra és una recerca de l’art en si mateix, de la “poesia pura”, a través d’un naturalisme filosòfic a la manera de Schelling Les seves millors obres són els poemes dramàtics Fågel Blå ‘L’ocell blau’, 1814 i Lycksalighetens Ö ‘L’illa de la felicitat’, 1824-27 De les seves obres de crítica…
Coop Himmelblau
Arquitectura
Grup d’arquitectes fundat a Viena el 1968 per Wolf Prix (Viena 1942) i Helmut Swiczinsky (Poznań, Polònia 1944).
Ambdós han estudiat a la Universitat Tècnica de Viena i a l’Architectural Association de Londres La seva obra inicial, que es desenvolupa fins a la meitat dels anys setanta, investiga les interaccions entre l’home i l’arquitectura i la modificació immediata de l’hàbitat, amb influències de grups visionaris com Archigram A aquest període pertanyen diverses accions — Soft Space 1970, Hard Space 1970, Restless Sphere 1971, City Soccer 1971—, performances — Heart City 1969, Heart space 1969, Face-space 1969— i installacions com La casa de la teulada voladora 1973 o L’escenari del…
espiritual
Cristianisme
Membre de l’escissió de l’orde franciscà que interpretava rigorosament la regla de sant Francesc i el seu testament.
Sorgida al voltant de Peìre Olieu , Ubertino da Casale , Pietro da Macerata i altres, que protestaren al concili de Lió del 1274 contra la interpretació que l’orde feia de la pobresa, titllada de laxa El 1294 Celestí V els permeté d’eximir-se del general de l’orde, i formaren la congregació dels pobres ermitans celestins , dissolta molt aviat per Bonifaci VIII Aviat es barrejaren amb les doctrines escatològiques joaquimistes de Gioacchino da Fiore, i foren condemnats per Roma el 1317 Resistiren molt a la província d’Ancona Arnau de Vilanova estigué relacionat amb els espirituals en 1307-11 Al…
Paolo Soleri
Arquitectura
Escultura
Urbanisme
Arquitecte, escultor i urbanista italià.
L’any 1946 es graduà en arquitectura per la Universitat Politècnica de Torí El 1947 anà als Estats Units, on treballà amb Frank Lloyd Wright, pel qual fou molt influït Hi projectà un pont que fou exposat pel Museum of Modern Art Retornà a Itàlia 1950 i, després de dissenyar una fàbrica de ceràmica a Vietri sul Mare Salern, de cinc pisos comunicats per rampes en espiral, s’establí definitivament als Estats Units l’any 1956 Al desert d’Arizona portà a la pràctica l’únic dels seus projectes visionaris, el complex urbanístic d’habitatges Arcosanti, una vasta edificació de formigó i…
Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío
Josep Maria Castellet
© Fototeca.cat
Literatura
Editor, crític literari i assagista.
Llicenciat en dret, començà collaborant en diverses revistes com a crític com Laye 1950-54, Ínsula , Índice , Papeles de Son Armadans , i, més tard, en català, a Serra d’Or L’anàlisi de la seva obra crítica, que té molt present l’anàlisi històrica, encara que no deixa de banda l’anàlisi de la cultura i la societat, mostra una evolució i un canvi que permeten establir tres etapes marcades per principis, estètiques i metodologies diferents La primera abraça des dels orígens i primers articles 1947 fins al 1958, i està dominada per l’objectivisme formal i la teoria sartreana del compromís…
, ,
Manuel Cussó i Ferrer
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Entre el 1972 i el 1978 cursà estudis artístics en diverses ciutats europees, per exemple al Centre d’Estudis Teatrals de la Universitat de Lovaina A l’Institut National Supérieur des Arts du Spectacle de Brusselles s’inicià en el món escènic i la direcció cinematogràfica 1972-74 a Zuric estudià estètica i es familiaritzà amb la llengua i la cultura alemanyes 1975-76 a París completà la seva formació cinematogràfica i realitzà els primers curts, entre els quals destaca Un Dieu sans regard 1978 De tornada a Barcelona, fou un dels fundadors de la productora Germinal Films, establerta en…
Cisma d’Occident
Cisma d’Occident Retrat presumible de Benet XIII, amb els atributs de Sant Pere
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…
Eulàlia Duran i Grau
Historiografia
Historiadora.
Vida i obra Filla d’ Agustí Duran i Sanpere i d’Hermínia Grau i Aymà Llicenciada en filosofia i lletres 1962 i doctora en història moderna per la Universitat de Barcelona 1979, entre el 1962 i el 1978 tingué responsabilitats diverses en el món editorial català, especialment en la redacció de la Gran enciclopèdia catalana Entre el 1964 i el 1968, i a càrrec d’Edicions 62, treballà en la traducció catalana de La Catalogne dans l’Espagne moderne 1962 de Pierre Vilar, experiència que ella mateixa explicà en el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1995 Des del 1978 exercí tasques…
, ,
art anglès
Nen blau, obra del pintor Thomas Gainsborough (1727-1788)
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat a Anglaterra a partir de la invasió normanda.
La cultura celta havia quedat arraconada al nord de l’illa i a Irlanda amb la conquesta romana i des d’allí influí en l’art anglosaxó, precedent immediat de l’art anglès Com a conseqüència de la conquesta per Guillem el Conqueridor 1066 hom introduí l’estil normand , que equival a la varietat romànica de Normandia Les esglésies, de naus altes, la central de les quals té la coberta de fusta, es caracteritzen per la monumentalitat i la sobrietat decorativa sobresurten les catedrals de Durham i Peterborough La baixa edat mitjana i àdhuc tot el segle XVI es distingeixen per l’estil gòtic, de gran…