Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
vocalització
Música
Exercici de música vocal, sense text i sense solfejar les notes, sinó emprant únicament les vocals, concebut per a donar agilitat a la veu.
vocalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic que consisteix en la conversió a vocal d’un element consonàntic o líquid.
Aquest procés tingué lloc sistemàticament en català antic a partir de les consonants b, ð, g implosives nave > ‘nau’, sede > ‘seu’ També té lloc quan s’exagera la velaritat de l fins a convertir-la en u *eu mau , en comptes d' el mal
vocalització
Música
Acció d’aticular correctament els sons fònics d’un text per facilitar-ne la comprensió.
llemosí
Lingüística i sociolingüística
Un dels dialectes septentrionals de l’occità, parlat a la província occitana del Llemosí.
Es distingeix del llenguadocià central per la palatalització de ca i ga llatines vacha, plaja, la caiguda o vocalització de s davant c, p i t feta/festa, eitiu/estiu, la vocalització de s en fi de mot o pèrdua amb allargament de vocal anterior òmei/òmes, chabra/cabras, la vocalització en u de ll llatina intervocàlica chatèu/castèl i la distinció entre b i v
masoreta
Judaisme
Nom donat a cadascun dels filòlegs que treballaren (s. VI-XV) en la fixació del text hebreu de la Bíblia.
L’obra dels masoretes consistí fonamentalment en la fixació definitiva dels signes de vocalització, d’accentuació, de pronunciació i d’entonació per a la lectura pública, així com en la crítica textual i la comptabilització de tots els signes que componen el text sagrat
bosnià | bosniana
Etnologia
Individu d’un poble eslau del sud (uns dos milions d’individus, aproximadament) que viu sobretot a la part central de Bòsnia, i que es diferencia dels seus veïns, serbis ortodoxos i croats catòlics, principalment per l’arrelament històric en la religió musulmana.
Modernament molts bosnians han adoptat la religió catòlica Parlen una variant de vocalització en i del dialecte žtokavački del serbocroat Tant en l’arquitectura, en la tècnica del teixit i dels ornaments, com en moltes de llurs manifestacions culturals, són evidents les influències d’origen turc
pneuma
Música
Passatge de cant sense paraules que apareix en determinades peces del repertori medieval gregorià (del grec pneuma, ’esperit', ’buf').
En les antífones, sobretot en les que serveixen de model als tonaris, té lloc sobre l’última vocal En els alleluies equival al jubilus , o vocalització que es produeix sobre la darrera ’a' En algunes seqüències constitueix seccions senceres, que segueixen a tots o alguns dels seus versos
David Bruce Weishampel
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Doctorat a la Universitat de Pennsilvània 1981, treballa a la Johns Hopkins University School of Medicin Ha fet importants aportacions al coneixement de l’evolució i la morfologia funcional de dinosaures ornitòpodes vocalització en hadrosaures i biomecànica en l’alimentació d’ornitòpodes, així com nombrosos estudis sobre la fauna de dinosaures i paleobiogeografia europea de finals del Cretaci La seva publicació més destacada és The Dinosauria 2004
prosa
Música
Cristianisme
Cant litúrgic rimat que hom executava generalment després de l’al·leluia de la missa i de la capítula de vespres.
Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al s X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al s XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del s XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La reforma de Pius V 1568 només…