Resultats de la cerca

Està associat amb la constellació del mateix nom Sobre el zodíac, el signe és ocupat pel Sol des del 21 de març fins al 19 d'abril, aproximadament És un signe lligat a l'element foc, el seu color és el vermell i Mart n'és el planeta i la divinitat regent 

Director d’estudis a l’École des hautes études en sciences sociales de París 1978-84, treballà sobre la història de les mentalitats i especialment sobre les pràctiques socials respecte a la infància, la procreació, la família i la mort Publicà, entre d’altres obres Histoire des populations françaises et de leurs attitudes devant la vie depuis le XVIIIe s 1948, L’Homme devant la mort 1977

Format a l’Escola de Dibuix d’Alacant, amplià estudis, pensionat, a la de Sant Carles de València El 1809 fou cridat a dirigir interinament l’escola d’Alacant El 1815 es diplomà a Sant Carles, d’on fou acadèmic supernumerari el 1817 i de mèrit el 1818 Freqüentà els salons de la duquessa de Frias, i conreà la miniatura i el retrat al pastel, tècnica que esdevingué la seva especialitat El 1820 anà a Barcelona per retratar el Comte de Santa Clara En morir Maiol, el succeí com a cap de la sala de pintura de l’escola de Llotja 1834, per a on pintà Abraham i Agar Acadèmia de Sant Jordi Afeccionat…

A partir d’aquest punt són comptats l’angle sideri, l’ascensió recta i el temps sideri A causa de la precessió dels equinoccis, el primer punt d’Àries és sotmès a un moviment en sentit retrògrad d’uns 50’,25 l’any, moviment que no és uniforme a causa de la nutació Com a conseqüència d’aquest moviment, el primer punt d’Àries es troba ara en la constellació dels Peixos És conegut també per punt vernal, punt equinoccial o equinocci de primavera, i és representat pel signe d’Àries eclíptica

Deixeble de Carissimi a Roma 1640-45, esdevingué mestre de capella a Florència 1646, tenor de la capella pontifícia 1660 i segon mestre de capella de Leopold I a Viena 1666-69 Hom en coneix nombroses cantates de cambra i motets a diverses veus, però es distingí principalment com a compositor d’òperes, entre les quals destaquen L’Orontea 1649 i Il pomo d’oro 1667 Féu una síntesi de tots els elements d’art líric i dramàtic esparsos per Itàlia L’equilibri entre àries i recitatius, iniciat per Monteverdi i mantingut per Cavalli, es trenca amb Cesti a profit de les àries…

Fou nomenat mestre de capella a la basílica d’Assís 1628-29 i a l’església de San Apollinare 1630, que depenia del Collegium Germanicum de Roma Fou un dels grans mestres de la cantata i de l’oratori llatí Posseí un notable sentit dramàtic i una gran varietat d’expressió melòdica recitativo secco , declamació melòdica, àries, etc Per la seva obra, les formes de la música profana penetraren profundament la música religiosa Compongué preferentment música religiosa unes 130 cantates amb recitatius i àries, més de 200 motets, dotze misses, peces per a orgue i, sobretot,…

És conegut internacionalment amb el nom de Domenico Terradeglias o Terradellas Infant de cor a la seu de Barcelona, fou probablement deixeble de Francesc Valls Anà més tard a Nàpols, on es perfeccionà, al conservatorio di Sant'Onofrio, amb Francesco Durante Compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto 1736 i Ermenegildo, martire 1739, tots dos per a solites, cor i acompanyament instrumental Del 1739 al 1745 residí principalment a Roma, on debutà com a compositor d’òperes amb Astarto 1739 Durant dos anys 1743-45 actuà de mestre de capella a l’església hispànica de Santiago de Roma San Giacomo…

Assolí la fama a 20 anys gràcies a un programa de la televisió italiana dedicat a presentar noves estrelles El seu debut internacional es produí el 1988 interpretant el personatge de Rosina en Il barbiere di Siviglia , de Rossini, amb el qual es presentà el 1990 al Liceu Especialitzada en les òperes de Mozart i Rossini, ha actuat en els grans escenaris sota la batuta de directors com Daniel Barenboim, Nikolaus Harnoncourt i Riccardo Chailly, amb els quals ha enregistrat nombrosos discs El 1996 debutà al Metropolitan Opera House de Nova York amb el paper de Despina a l’òpera mozartiana Così…

Debutà el 1914 amb La Gioconda Aviat fou un dels primers tenors mundials Es presentà a Barcelona el 1917 El 1946 actuà a València amb Manon , de Massenet Enregistrà òperes completes, àries i cançons napolitanes i escriví unes memòries Confidenze, 1942

L’argument, complicat i d’aspecte absurd, és una apologia de la francmaçoneria, a la qual pertanyien Mozart i Schickaneder Mozart en basà alguns fragments en cançons populars, i per a la resta escriví àries, marxes, cors i concertants, d’una bellesa insuperable