Resultats de la cerca

Director d’estudis a l’École des hautes études en sciences sociales de París 1978-84, treballà sobre la història de les mentalitats i especialment sobre les pràctiques socials respecte a la infància, la procreació, la família i la mort Publicà, entre d’altres obres Histoire des populations françaises et de leurs attitudes devant la vie depuis le XVIIIe s 1948, L’Homme devant la mort 1977

Format a l’Escola de Dibuix d’Alacant, amplià estudis, pensionat, a la de Sant Carles de València El 1809 fou cridat a dirigir interinament l’escola d’Alacant El 1815 es diplomà a Sant Carles, d’on fou acadèmic supernumerari el 1817 i de mèrit el 1818 Freqüentà els salons de la duquessa de Frias, i conreà la miniatura i el retrat al pastel, tècnica que esdevingué la seva especialitat El 1820 anà a Barcelona per retratar el Comte de Santa Clara En morir Maiol, el succeí com a cap de la sala de pintura de l’escola de Llotja 1834, per a on pintà Abraham i Agar Acadèmia de Sant Jordi Afeccionat…

Conté 129 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són de quarta magnitud L’astre principal, α Piscis , anomenat al-Riša pels àrabs, és un sistema doble situat a una distància de 130 anys llum, les components del qual tenen unes magnituds respectives de 4,33 i 5,23 i pertanyen al tipus espectral A2 Dins els límits de la constellació hi ha el primer punt d'Àries

Deixeble de Carissimi a Roma 1640-45, esdevingué mestre de capella a Florència 1646, tenor de la capella pontifícia 1660 i segon mestre de capella de Leopold I a Viena 1666-69 Hom en coneix nombroses cantates de cambra i motets a diverses veus, però es distingí principalment com a compositor d’òperes, entre les quals destaquen L’Orontea 1649 i Il pomo d’oro 1667 Féu una síntesi de tots els elements d’art líric i dramàtic esparsos per Itàlia L’equilibri entre àries i recitatius, iniciat per Monteverdi i mantingut per Cavalli, es trenca amb Cesti a profit de les àries…

Fou nomenat mestre de capella a la basílica d’Assís 1628-29 i a l’església de San Apollinare 1630, que depenia del Collegium Germanicum de Roma Fou un dels grans mestres de la cantata i de l’oratori llatí Posseí un notable sentit dramàtic i una gran varietat d’expressió melòdica recitativo secco , declamació melòdica, àries, etc Per la seva obra, les formes de la música profana penetraren profundament la música religiosa Compongué preferentment música religiosa unes 130 cantates amb recitatius i àries, més de 200 motets, dotze misses, peces per a orgue i, sobretot,…

És conegut internacionalment amb el nom de Domenico Terradeglias o Terradellas Infant de cor a la seu de Barcelona, fou probablement deixeble de Francesc Valls Anà més tard a Nàpols, on es perfeccionà, al conservatorio di Sant'Onofrio, amb Francesco Durante Compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto 1736 i Ermenegildo, martire 1739, tots dos per a solites, cor i acompanyament instrumental Del 1739 al 1745 residí principalment a Roma, on debutà com a compositor d’òperes amb Astarto 1739 Durant dos anys 1743-45 actuà de mestre de capella a l’església hispànica de Santiago de Roma San Giacomo…

Assolí la fama a 20 anys gràcies a un programa de la televisió italiana dedicat a presentar noves estrelles El seu debut internacional es produí el 1988 interpretant el personatge de Rosina en Il barbiere di Siviglia , de Rossini, amb el qual es presentà el 1990 al Liceu Especialitzada en les òperes de Mozart i Rossini, ha actuat en els grans escenaris sota la batuta de directors com Daniel Barenboim, Nikolaus Harnoncourt i Riccardo Chailly, amb els quals ha enregistrat nombrosos discs El 1996 debutà al Metropolitan Opera House de Nova York amb el paper de Despina a l’òpera mozartiana Così…

Debutà el 1914 amb La Gioconda Aviat fou un dels primers tenors mundials Es presentà a Barcelona el 1917 El 1946 actuà a València amb Manon , de Massenet Enregistrà òperes completes, àries i cançons napolitanes i escriví unes memòries Confidenze, 1942