Resultats de la cerca

Administrada per via oral el màxim nivell plasmàtic s’aconsegueix al cap d’una hora i la seva eliminació per l’orina és molt ràpida 67% al cap de sis hores És un analgèsic relativament potent i amb poca acció antiinflamatòria

El seu punt de fusió és a 98ºC i el d’ebullició a 187ºC Té gust amarg En forma bàsica, com es troba a la planta, és insoluble en aigua però soluble en l’alcohol, éter i olis De les sals utilitzades, la més emprada és el clorhidrat, que són unes pólvores blanques, solubles en l’aigua Té dues accions distintes una, sobre el sistema nerviós central, de tipus tòxic, i l’altra, sobre el perifèric, predominantment anestèsica Molt usada en medicina i cirurgia per a produir anestèsia local a les mucoses El seu consum crea dependència cocaïnomania

Fou descoberta l’any 1976 i es pot obtenir sintèticament a partir de l’èster metílic de la prostaglandina F 2α tractant-la primer amb iode i carbonat potàssic, després amb etòxid sòdic, i finalment amb aigua Té acció d’antiagregant plaquetari i vasodilatador

La forma d anhidra es fon a 274-275°C amb descomposició i s’hidrata progressivament fins arribar a ésser pentahidratada Farmacològicament actua ocupant els receptors de l’acetilcolina a nivell de la placa motriu, i impedint-li l’acció despolaritzant En medicina són emprats la forma d i l’èster dimetílic com a relaxants musculars també és reconegut l’ús de la forma d en la diagnosi de la miastènia gravis

Químicament es presenta en cristalls pràcticament insolubles en aigua, solubles en la majoria de dissolvents orgànics, que es fonen a 173-179°C És l’estrogen natural més actiu Hom l’administra en forma d’èster, per tal de protegir temporalment el grup hidroxil situat en la posició 17β, de l’oxidació tant bacteriana com enzimàtica L’addició d’un grup alquil en la posició 17α fa que la protecció de l’hidroxil sigui permanent

Forma un dihidrat que es fon a 245°C amb una mica de descomposició és soluble en èter, no tant en aigua i alcohol Les solucions aquoses són àcides És obtingut per la condensació de l’èster malònic amb urea catalitzada per l’etòxid sòdic La substitució dels dos àtoms d’hidrogen en posició 5 per diversos grups dóna lloc a tota una gamma de productes farmacèutics barbiturat És emprat també com a catalitzador de polimerització i en la indústria de colorants

Forma cristalls que es fonen a 135°C, poc solubles en aigua, solubles en els dissolvents orgànics Hom el prepara acetilant l’àcid salicílic amb anhídrid acètic, i és molt fàcilment hidrolitzable A l’organisme té accions analgèsica, antiinflamatòria, antipirètica i antiagregant plaquetari, però també efectes indesitjables com la producció d’úlceres gàstriques, amb possibles hemorràgies digestives importants, l’aparició a vegades de fenòmens d’hipersensibilitat i també, per sobredosi, pot produir intoxicaciones amb acidosi metabòlica El seu èster fenílic, amb el nom comercial d'…

Lamelles o prismes deliqüescents que es descomponen a uns 293°C bo i donant el seu isòmer, l’èster metílic de la dimetilglicina per tractament amb hidròxid de potassi concentrat dóna trimetilamina En els éssers vius es forma per oxidació de la colina i actua com a agent metilant, i es transforma en dimetilglicina, sarcosina o glicina El clorhidrat de betaïna, quan es dissol amb aigua, allibera àcid clorhídric quasi un 25% del seu pes És administrat en les hipoclorhídries o aclorhídries gàstriques És incompatible amb les sals d’argent i amb els àlcalis

Químicament és l’èster de l’ampicillina amb 3-hidroxiftahida El seu clorhidrat es presenta en forma de pólvores blanques que es fonen a 154-157°C Aquest fàrmac no té acció antibacteriana intrínseca però administrat per via oral és absorbit gairebé totalment i amb més rapidesa que l’ampicillina lliure en la qual es converteix mitjançant els enzims del teixit intestinal És administrat com a clorhidrat o napsilat, i a causa de la seva bona absorció, la dosi diària necessària és menor que en el cas de l’ampicillina lliure essent el seu espectre d’activitat equivalent És emprada com a…

Pólvores blanques, insípides, insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics, que es fonen a 88-90°C És un anestèsic local poc tòxic, d’ús preferentment extern