Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
atman
Hinduisme
En el pensament hindú, originàriament alè vital o principi de vida dels éssers vius.
Més tard, per un costat, pren el sentit de realitat interior o jo íntim que es troba en el nucli més essencial de l’home i, per l’altre costat, sobretot a partir dels Upanishād, l' atman es va identificant amb el braman, allò absolut que penetra i envolta tots els éssers, i fins i tot el mateix principi diví braman-atman La teologia hindú posterior empra el terme braman per a expressar l’essència de l’absolut, és a dir, de Déu, mentre que atman significaria les ànimes individuals, les quals són considerades bé com una individuació illusòria de l’únic absolut, bé com un substrat…
anatomia
Anatomia
Ciència que estudia l’estructura dels éssers vius basant-se en l’observació mediata o immediata, i recorrent, generalment, a la dissecció.
Segons el grup d’éssers estudiat des del punt de vista anatòmic, hom distingeix l' anatomia animal una branca de la qual és, de fet, l’anatomia humana i l' anatomia vegetal
regne animal
Biologia
Gran grup d’éssers vius integrat per la majoria dels individus heterotròfics, els anomenats animals.
El valor sistemàtic del grup és molt relatiu, i està en funció de l’abast que en cada cas concret hom vulgui donar-li, el qual abast, d’altra banda, depèn del concepte que hom tingui d'animal Si hom pren el terme animal en el seu sentit més ampli i comprensiu és a dir, si hom considera animals alguns éssers unicellulars eucariotes, aleshores cal considerar el regne animal com una unitat força artificiosa, d’escàs interès sistemàtic, digne d’ésser tinguda en compte més per motius històrics que no pas per raons biològiques En canvi, si és restringit el seu abast als pluricellulars…
superorganisme
Biologia
Conjunt constituït per éssers vius i un o més components inorgànics que mostra característiques que no posseeixen els diferents components de manera individual.
John Hutton emprà el mot per primer cop el 1788 en definir la Terra com un superorganisme que caldria estudiar des del punt de vista de la fisiologia Són exemples de superorganismes les colònies d’alguns insectes i, segons la teoria de Gaia, la Terra amb tots els éssers vius que conté
biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen…
cicle del carboni
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Conjunt d’estadis pel quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.
La significació biològica d’aquest cicle és molt important, ja que assenyala en línies generals els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia per part de la biosfera, energia que contenen els composts més o menys reduïts de carboni, així com la utilització d’aquests com a material constitutiu dels éssers vius El carboni, procedent de l’anhídrid carbònic de l’aire o de l’anhídrid carbònic o bicarbonat de l’aigua, substàncies pobres en energia, entra en els éssers vius autotròfics productors primaris mercès a reaccions de síntesi fotosíntesi, quimiosíntesi La…
producció d’energia
Biologia
Mètodes segons els quals els éssers vius obtenen l’energia química necessària per a dur a terme les funcions vitals i les reaccions intracel·lulars que esmercen energia.
Els éssers vius produeixen energia tot oxidant les substàncies orgàniques, sobretot els glúcids, mitjançant la respiració L’energia produïda és emmagatzemada en forma de substàncies, com ara l’ATP i la fosfocreatina, i és alliberada en forma de moviment treball muscular, divisió cellular, de calor animals homeoterms, de llum bioluminescència o d’electricitat bioelectricitat
anaerobiosi
Biologia
Forma de vida, descoberta per Pasteur en estudiar la fermentació butírica, dels éssers que no necessiten oxigen lliure (en forma de gas) i obtenen l’energia de reaccions d’oxidació en les quals l’acceptor final d’electrons és la matèria orgànica.
Hi ha dos tipus d’anaerobiosi l' anaerobiosi estricta i l' anaerobiosi facultativa Per als organismes que es troben en el primer cas anaerobis estrictes, el gas oxigen és tòxic, car probablement cal que els enzims que intervenen en el procés respiratori estiguin en forma reduïda per a ésser actius Entre els organismes que es troben en el segon cas anaerobis facultatius hi ha éssers que són indiferents a la presència de l’oxigen, i éssers que, com els llevats, poden passar de l’anaerobiosi a l’aerobiosi, segons la disponibilitat d’oxigen en el medi S'oposa a aerobiosi
muses
Música
Mitologia
Éssers de la mitologia grega, representades com a figures femenines i considerades divinitats inspiradores del cant, la dansa o la poesia.
Descrites com una mena de nimfes aquàtiques, les muses eren filles, segons Hesíode, de Zeus i Mnemòsine, i habitaven les fonts i els rius Sembla que a l’origen les muses podrien haver estat éssers zoomòrfics, que en la tradició grega estan vinculats al més enllà Aquesta hipòtesi tindria com a principal argument la gran importància del cant, la poesia i la dansa en els rituals fúnebres Seguint aquesta teoria, posteriorment, aquests éssers s’haurien antropomorfitzat i haurien ampliat la seva influència a totes les creacions que són producte de l’esperit L’etimologia de…
arma biològica
Militar
Agent agressiu constituït per organismes vivents (principalment microorganismes) o per llurs toxines i capaç de produir infeccions que incapaciten o maten gran nombre d’éssers vius.
La disseminació de les armes biològiques és similar a la de les armes químiques a més, pot ésser efectuada per contacte amb d’altres éssers infectats, o per enverinament d’aigües, d’aliments, etc Les armes biològiques, no emprades fins ara en cap conflicte bèllic important, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 no ratificat encara per nombrosos països, entre ells els EUA i per una resolució de l’ONU del 1966 Entre les malalties que semblen ésser més adequades en les armes biològiques dirigides contra l’home figuren l’àntrax, la psitacosi i la tularèmia