Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A les edats mitjana i moderna, a molts països europeus, entre ells els de la corona catalanoaragonesa, moneda d’argent (s. IX-X) o de billó (del s. X endavant) de valor de mig diner.
Fou designat usualment com a malla i seguí els tipus del diner, així com gairebé sempre el seu contingut percentual d’argent A Catalunya els primers òbols foren encunyats per Carles el Calb 840-877, al taller de Barcelona, i hom en baté, juntament amb els diners, fins al s XVI Des del 1612 el grup diner-òbol fou substituït pel de diner-ardit doble diner i des d’aleshores el mot òbol o malla passà a ésser únicament unitat de compte
òbol
Farmàcia
Física
Antiga unitat de pes que valia 12 grans, o sia, 1/2 escrúpol o 1/6 de dracma.
Un òbol equival a 0,599 g
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A l’antiga Grècia, unitat menor del sistema de monedes d’argent, que tenia com a unitat superior la dracma (equivalent a 6 òbols).
Els grecs encunyaren, a més dels òbols, múltiples tetròbols, triòbols o hemidracmes, diòbols i trihemiòbols i divisors hemiòbols i tartemorions o quarts d’òbol, principalment
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
Quantitat petita amb la qual hom contribueix a un fi determinat.
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al vuitè de ral d’argent mallorquí autoritzat per Pere III des del 1379 i que fou encunyat també per Joan I.
Valia tres diners mallorquins de billó
malla
Numismàtica i sigil·lografia
Mig diner, dit també òbol.
La seva encunyació acompanyava generalment la del diner Solia ésser del mateix aliatge que aquest i pesar la meitat Algunes vegades, però, foren de llei més baixa i de pes un xic inferior, per a compensar el seu cost relatiu de fabricació superior A Catalunya, la denominació és documentada des del s XI, però la moneda fou encunyada des del s IX al XVI, primer d’argent i després de billó La seva encunyació fou intermitent i la denominació perdurà com a unitat de compte del mig diner fins i tot quan hom deixà de batre-la
dracma
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’argent, unitat monetària de l’antiga Grècia.
El seu pes teòric, segons els sistemes ponderals, era de 4,36 g per a l’euboicoàtic, 4,15 per al de Focea, 3,84 a Lesbos, 3,64 a Milet i 3,32 a Samos, entre altres Els múltiples i divisors més usuals eren la decadracma, la tetradracma i la didracma, el tetròbol 2/3, el triòbol 1/2, el diòbol 1/3, l’òbol 1/6 i l’hemiòbol 1/12 La colonització grega per la Mediterrània n'estengué l’ús per tot l’Occident, i fou encunyada a moltes colònies Les colònies gregues de Roses i Empúries bateren divisors de la dracma, primer, i dracmes vers la fi del s IV aC o al començament del s III aC La…
moneda mallorquina
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a la ciutat de Mallorca, pròpia de l’illa de Mallorca (i, també de les de Menorca i Eivissa).
El sistema monetari mallorquí, derivat, com el barcelonès, del carolingi, era basat en unes monedes efectives, el diner diner mallorquí , el seu doble dobler i la seva meitat òbol o malla , i en unes monedes de compte, el sou sou mallorquí , de dotze diners, i la lliura lliura mallorquina , de 240 diners Les primeres encunyacions foren el ral d’argent o croat i el dobler o ral doblenc , el diner o ral senar i la malla , de billó, creats el 1300 per Jaume II de Mallorca, que substituïren el ral de València , creat per Jaume I el 1246 per als regnes de València i de Mallorca…