Resultats de la cerca
Es mostren 215 resultats
banc òptic
Fotografia
Física
Dispositiu destinat fonamentalment a mesurar el rendiment òptic de les lents i dels objectius.
Consta d’una barra graduada degudament assentada, generalment de secció triangular per tal de minimitzar-ne les deformacions, al llarg de la qual hom fa córrer, variant la distància entre elles, les lents a estudiar, una font lluminosa i una pantalla, per tal de poder examinar la imatge de la font lluminosa, formada sobre la pantalla a través de les lents i així poder ajustar i equilibrar sistemes òptics
Alcmèon de Crotona
Metge grec de l’escola pitagòrica, el més important d’entre els anteriors a Hipòcrates, sobre l’obra del qual té alguna influència.
Intentà de conjugar el raonament filosòfic amb l’observació dels malalts i l’experimentació en els animals Fou un dels primers a valorar la preeminència del cervell sobre el cor com a centre del pensament i les sensacions, i a explicar fisiològicament el son Hom li atribueix el descobriment dels nervis òptics, de les trompes d’Eustaqui i de la distinció entre venes i artèries, que creia que conduïen aire
Andrea Pozzo
© Corel
Pintura
Pintor i tractadista italià.
Membre de la Companyia de Jesús, decorà molts temples de l’orde El seu estil, d’un gran sentit escenogràfic, utilitza la perspectiva per donar uns efectes òptics d’un marcat resultat plàstic Treballà a Viena al servei del príncep de Liechtenstein Influí en l’estil decorativista de les pintures murals del barroc alemany i austríac del s XVIII Com a teòric cal remarcar la seva obra Prospettiva de’ pittori ed architetti 1693-98
reflexió
© Fototeca.cat
Física
Modificació de la trajectòria d’una partícula, d’un raig o del front d’una ona quan incideixen sobre una superfície límit del medi per on es mouen.
En el cas particular dels raigs, hom pot provar que la recta normal de la superfície reflectora, el raig incident i el reflectit són coplanaris, formant l’anomenat pla de reflexió , alhora que els angles formats per cadascun dels raigs amb la normal anomenats angle d’incidència î i angle de reflexió r són iguals Quan una ona és parcialment reflectida en una superfície, hom defineix el coeficient de reflexió R com R = I r / I i , on I i és la intensitat de l’ona incident i I r és la de l’ona reflectida En el cas particular de la reflexió d’una partícula per una superfície també es compleixen…
mesura quàntica sense destrucció
Física
Mesura d’un sistema quàntic tal que, un cop feta, deixa el sistema en un estat propi de l’observable mesurat, sense destruir-lo.
Això permet fer la mateixa mesura repetidament i obre la possibilitat de mesurar efectes molt petits La idea d’aquest tipus de mesura fou introduïda per Braginsky a la dècada de 1970 en el context de la detecció d’ones gravitacionals Darrerament s’han realitzat mesures sense destrucció en sistemes òptics, cosa que ha permès, per exemple, seguir en temps real per primer cop l’evolució del nombre de fotons atrapats en una cavitat òptica grup de Serge Haroche, 2007
Kassel
Ciutat
Ciutat del land de Hessen, Alemanya.
Port fluvial en el Fulda, afluent del Weser Situada a l’W i al peu de la Wilhelmshöhe, fou un important centre de producció de material de guerra durant la Segona Guerra Mundial Reconstruïda després dels bombardeigs d’aquesta, és avui un modern centre ferroviari i nucli industrial Produeix màquines i vagons de tren, automòbils, productes tèxtils, instruments òptics i fibres artificials És un important centre cultural hom hi celebra quadriennalment la Documenta i un festival de música Té universitat
camp de plena il·luminació
Física
Part del camp de definició d’un instrument òptic que conté els punts que determinen amb la pupil·la d’entrada del sistemà òptic feixos que travessen les lents del sistema sense ésser limitats (vinyetats).
Generalment, és obtingut en estendre cap a l’espai-objete el con determinat en unir els contorns de la pupilla d’entrada i de la llucana d’entrada En els instruments òptics és molt convenient que el camp de definició coincideixi amb el camp de plena illuminació, per tal d’evitar el vinyetatge, la qual cosa s’aconsegueix, en els telescopis i microscopis, collocant el diafragma a les imatges reals intermèdies, i, en les cambres fotogràfiques, en el pla focal de l’objectiu
Fürth
Ciutat
Ciutat del nord de Baviera, Alemanya, 4 km al NW de Nuremberg.
És una ciutat industrial, al punt d’aiguabarreig entre els rius Pegnitz i Rednitz, que s’uneixen i formen el Regnitz Limita a l’est amb el Ludwigskanal Fàbriques de joguines, maquinària, miralls, equipament elèctric i electrònic aparells de ràdio, televisió, magnetòfons, indústria tèxtil, cervesera, química, instruments òptics i de precisió, mobles La línia ferroviària Nuremberg-Fürth fou la primera d’Alemanya 1835 L’edifici de l’ajuntament 1840-50 és d’estil florentí Hi passen també les línies Frankfurt-Passau i Munic-Berlín
Herbert Kroemer
Física
Físic alemany naturalitzat nord-americà.
El 1952 es doctorà en física teòrica a la Universitat de Göttingen Treballa al departament de materials de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara Rebé el premi Nobel de física del 2000 juntament amb Zhores IAlferov i Jack SKilby, pel desenvolupament d’heteroestructures de semiconductor usades en electrònica d’alta velocitat i optoelectrònica, presents actualment en els lectors òptics, els discs compactes i els mitjans d’emmagatzematge d’informació, entre d’altres Els tres guardonats establiren les bases de la moderna tecnologia de la informació