Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
isòtrop | isòtropa
Física
Dit de les substàncies o mitjans que presenten les mateixes propietats físiques en totes direccions.
Una substància pot ésser isòtropa només respecte a una determinada propietat Les substàncies amorfes són generalment isòtropes, i les cristallitzades en el sistema cúbic ho són respecte a les propietats òptiques
calibrador òptic
Física
Peça de vidre, una de les cares de la qual ha estat acuradament polida per tal d’aconseguir-ne un aplanament o una esfericitat el més perfectes possible.
És utilitzada per a verificar la perfecció de les superfícies òptiques, atès que, en collocar el calibrador damunt d’una d’aquestes, es formen franges d’interferència que palesen els defectes
August Kundt
Física
Físic alemany.
Féu investigacions sobre la dispersió de la llum i sobre les propietats òptiques dels metalls Ideà el tub que duu el seu nom També féu estudis sobre la piroelectricitat dels cristalls
cristall fotònic
Física
Material compost de nanoestructures dielèctriques que donen lloc a una constant dielèctrica que varia de manera periòdica, cosa que afecta la propagació de la llum.
El fenomen provoca que certes longituds d’ona puguin travessar el material, mentre que altres no ho puguin fer, definint un gap en l’espectre d’excitacions del material Té múltiples aplicacions, per exemple en la fabricació de fibres òptiques per a comunicacions i transmissió de llum làser
aïllant de Mott
Física
Material que, d’acord amb la teoria de bandes, hauria de ser conductor, però, a causa de les interaccions entre els electrons (que no s’inclouen en la teoria de bandes), és, de fet, aïllant, tal com mostraren N.Mott i R.Peierls.
Aquest efecte, relatiu a la conductivitat d’electrons en sòlids, ha estat recentment reproduït amb àtoms ultrafreds atrapats en xarxes òptiques i s’ha corroborat que és un fenomen general degut a una competència entre les interaccions entre les partícules i la seva tendència a restar en una posició ben definida dins la xarxa
ones hertzianes
Física
Ones electromagnètiques de freqüència inferior a les de les ones òptiques.
Hom acostuma a fixar convencionalment el límit superior en 3 000 GHz
Arthur Ashkin
Bengt Nyman (CC BY 2.0)
Física
Físic nord-americà.
Graduat en física el 1947 pel Columbia College i doctorat en física nuclear el 1952 per la Universitat de Cornell, del 1942 al 1945 treballà al Columbia Radiation Laboratory, durant el servei militar El 1952 s’incorporà als laboratoris Bell, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica fins el 1991 Investigà sobre microones, òptica no lineal i trampes de làser Amb el seu equip fou el primer a observar generació harmònica d’ones làser contínues, amplificació paramètrica d’ones contínues i l’efecte fotorefractiu La seva aportació principal és el descobriment d’un sistema de…
localització d’Anderson
Física
Fenomen físic pel qual una ona és incapaç de propagar-se a través d’un medi desordenat.
L’existència d’aquest efecte fou teoritzada en primer lloc per Philip WAnderson el 1958, quan estudiava la conductivitat electrònica per difusió dels electrons en una xarxa cristallina amb desordre Des del punt de vista quàntic, els electrons responsables de la conductivitat elèctrica ocupen la banda de conducció en un sòlid, i el seu estat quàntic es pot representar per mitjà d’una ona que es desplaça per la xarxa cristallina formada pels ions Les impuritats i els defectes presents en el medi equivalen a obstacles contra els quals xoca aquesta ona, de manera que hi ha una resistència al…
màser
Electrònica i informàtica
Física
Amplificador de microones, inventat per C.Townes l’any 1954, el principi de funcionament del qual es basa en les propietats quàntiques de la matèria.
El mot màser prové de l’acrònim del terme anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation ‘amplificació de microones mitjançant l’emissió estimulada de radiacions’ Un màser és, essencialment, un sistema macroscòpic constituït per objectes elementals, com un feix de molècules d’amoníac o d’hidrogen, un cristall de robí constituït per ions de crom, etc Per a aconseguir l’efecte màser cal, en primer lloc, excitar el sistema, és a dir, fer passar cada objecte elemental d’un estat energètic E 1 a un estat energètic superior E 2 , cosa que hom aconsegueix mitjançant un camp…
efecte electroòptic
Electrònica i informàtica
Física
Canvi en les propietats òptiques d’un cristall piezoelèctric en ésser-li aplicada una diferència de potencial elèctric.
Els cristalls que tenen aquesta propietat són emprats com a moduladors de llum