Resultats de la cerca
Es mostren 320114 resultats
Zhang Daoling
Taoisme
Primer tianshi (patriarca) del taoisme religiós.
A diferència del taoisme filosòfic, prometia als seus seguidors la immortalitat física i una llarga longevitat, i considerava la salut del cos com a conseqüència de la purificació de l’ànima La presidència de la secta fou hereditària, i el seu net creà, al cap d’uns quants anys, un estat teocràtic a Sizhuan i a Shanxi, que estigué a la base de la revolta dels “turbants grocs” distintiu dels taoistes religiosos davant la creixent refeudalització del camp, als darrers temps de la dinastia han 184-185
Zenòdot
Gramàtica
Gramàtic alexandrí.
Deixeble de Filetes de Cos, fou el primer bibliotecari d’Alexandria 290-270aC Féu l’edició crítica de la Ilíada i l' Odissea , que dividí en vint-i-quatre llibres, i inaugurà així el mètode científic basat en la collació dels manuscrits Assenyalà els versos espuris amb un senyal seu, l’όβελόσ, d’acord amb un criteri subjectiu sobre la poesia homèrica
Zhiyi
Religions orientals
Monjo budista xinès, fundador de l’escola del Lotus, o Tiantai, sorgida al sud de la Xina i que al segle VIII es propagà al Japó, on encara avui dia perdura.
Aquesta escola demostra el pregon arrelament del budisme dins la mentalitat xinesa Des de la seva primera visita a Nanquín fins a la mort, Zhiyi estigué molt ben relacionat amb els emperadors Féu una interpretació original del Sutra del Lotus , posant l’esperit com a realitat absoluta, indiferenciada i immanent en tot, de la qual tot emana, tant la natura impura com la pura natura del Buda Per això no hi ha una diferència essencial entre els budes i els éssers vius, i sempre és possible el pas d’un estat a l’altre
Zheng
Història
Primer emperador de la Xina (221-210 aC), fundador de la dinastia qin, conegut per Qinshi Huangdi (‘Qin, el primer emperador’).
Príncep de Qin Shânxi, vencé successivament els seus rivals 230-221 aC, i en unes quantes campanyes conquerí tota la Xina, que organitzà políticament Creà vies de comunicació, unificà pesos, mesures i moneda, estructurà l’escriptura i el calendari i construí la Gran Muralla Després de mort, fou succeït pel seu fill 210-206 aC, que fou suplantat per la dinastia han L’any 1974 fou descoberta la seva tomba prop de Xi'an Shânxi, envoltada per un exèrcit de milers de figures de guerrers i cavalls de mida natural
Zhou Dunyi
Filosofia
Confucianisme
Filòsof xinès, també anomenat Zhou Lianqi, considerat fundador del neoconfucianisme.
S'apropià el no-ésser taoista en la seva metafísica, i així barrejà una cosmovisió naturalista amb una ètica humanística confuciana
Jocs Florals de Barcelona
© Fototeca.cat
Certàmens poètics anuals instituïts a Barcelona el 1859.
Història Pel març d’aquell any, Joan Cortada, Josep Lluís Pons i Gallarza, Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Miquel Victorià Amer i Antoni de Bofarull sollicitaren a l’Ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393, uns certàmens que tenien el seu origen en els celebrats a Tolosa entre el 1324 i el 1484, impulsats per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, fundada el 1323 Aprovada la petició per l’Ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als…
,
Cristòfor Colom
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Navegant.
El seu origen i l’any del seu naixement són controvertits La tradició, en part sostinguda per documentació escrita, el fa nascut a Gènova, tesi sovint contestada per altres hipòtesis, entre les quals la d’un possible origen català, avalades també per la corresponent documentació De molt jove s’embarcà com a agent comercial i, després, com a pilot, i navegà per la Mediterrània El 1476, en un viatge a Anglaterra, fou atacat per pirates i arribà nàufrag a Portugal, on s’establí en el comerç de sucres per compte de la firma Centurione a Gènova per aquest temps navegà cap al nord fins a Islàndia,…
Enric d’Aragó i de Pimentel
Història
Comte d’Empúries i duc de Sogorb.
Fill de l’infant Enric d’Aragó, duc de Villena, i de Beatriu de Pimentel, i cosí germà de Ferran II de Catalunya-Aragó Era anomenat, àdhuc oficialment, amb el nom d' Infant Enric Fou lloctinent del Regne de València 1478-79 i 1496-1505 i del Principat de Catalunya i del Regne de Mallorca Passà la infantesa a Castella, però aviat fixà la residència a l’Empordà El 1461, durant l’empresonament del príncep Carles de Viana, es mostrà favorable a aquest, però l’any següent combatia a Rubinat a favor de Joan II i era declarat enemic de la terra per les autoritats catalanes Encara no acabada la…
Frederic d’Aragó i de Sicília
Història
Fill natural de Martí el Jove, rei de Sicília, i de Tarsia Rizzari, de Catània.
Únic hereu mascle, el 1409 fou promès amb Violant de Prades i legitimat per Martí l’Humà, rei de Catalunya-Aragó, el qual li atorgà el comtat de Luna i la senyoria de Sogorb A la mort de Martí el Jove, fou designat com a possible successor al tron de Sicília pel papa Benet XIII Els dubtes del papa i la mort de Martí l’Humà el 1410 feren que arribés massa tard la declaració jurídica que el feia capaç d’assumir la corona siciliana Malgrat l’ajuda de Blanca de Navarra, reina de Sicília, no prosperà al compromís de Casp la seva candidatura al tron de Sicília El 1423 fou nomenat gran almirall i…
Juan Domingo de Zúñiga-Fonseca
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Fill segon dels comtes ducs d’Olivares, marquesos d’El Carpio Era comte consort de Monterrey, Ayala i Fuentes de Valdepero Abans de casar-se es digué Juan Domingo Méndez de Haro y de Aragón-Cardona-Córdoba Del 1670 al 1675 fou governador de Flandes, on hagué de fer cara a la guerra de Lluís XIV de França contra Holanda i contra Carles II de Castella Més tard fou lloctinent de Catalunya 1677-78, nomenat per Joan d’Àustria Des d’aquest càrrec continuà lluitant contra els francesos, que s’apoderaren de Puigcerdà 1678, cosa que li costà el càrrec