Resultats de la cerca

Fou sacerdot de la Companyia de Jesús i catedràtic de teologia a Salamanca És autor de diversos tractats teològics i d’estudis històrics sobre Aragó, com ara una monografia sobre el temple del Pilar o un treball genealògic sobre la casa d’Alonso de Solís Ossorio, membre del Consell d’Índies La seva obra més rellevant és Los reyes de Aragón en anales históricos , publicada en dues parts, la primera a Madrid a la Imprenta Imperial, l’any 1682, i la segona a Salamanca a la impremta de Lucas Pérez, el 1684 En aquesta obra, basada sobretot en les informacions recollides per Jerónimo Zurita, fa un…

Professà a la Companyia de Jesús i fou professor de teologia a Salamanca A part d’escriure algun tractat teològic, es dedicà als estudis històrics Són notables una història del monestir aragonès de Sant Joan de la Penya i, sobretot, Los reyes de Aragón en anales históricos 1682-84, síntesi d’història d’Aragó fins a Ferran II, obres encara útils

Partidari de l’absolutisme, fou nomenat per Ferran VII, vers 1823, bisbe de Lleó, i el 1825, conseller d’estat A la primera guerra Carlina s’uní als carlins i arribà a primer ministre del govern del pretendent Enemistat el 1839 amb el general Maroto, cap de l’exèrcit carlí del nord, es veié obligat a emigrar

Fou cofundador del Club Natació Montjuïc El 1959 succeí l’hongarès János Gergely al capdavant de la secció de waterpolo i trencà l’hegemonia del CN Barcelona a Catalunya, tant en categoria femenina 1961 com masculina 1962 Collaborà en la formació dels collegis d’entrenadors català i espanyol, redactant els primers textos tècnics i exercint vuit anys de professor dels cursos federatius En deixar el Montjuïc passà al CN Poble Nou 1971, a la federació catalana 1975 i al CN Sant Feliu 1979

Llicenciat en dret Deixeble del seu oncle, l’escultor Venanci Vallmitjana, deixà aviat l’escultura s’encarregà 1902 de la direcció artística de la revista comercial Mercurio i esdevingué cartellista Com a pintor, la seva temàtica se centrà en la representació estilitzada i un xic estereotipada de la vida casolana de la dona de l’alta burgesia Conreà la fotografia de tema allegòric, religiós, mitològic i exòtic Fotografías de arte , 1903 Fou president del Cercle Artístic, des d’on organitzà notables exposicions, com la dedicada al nu 1933-34, i el 1933 fundà l’associació Amics dels Museus,…

El 1991 ingressà al Club Natació Catalunya, equip amb el qual aconseguí tots els seus títols Posteriorment nedà al Club Natació Sant Andreu 2004-10, però retornà al CN Catalunya l’any 2010 Es proclamà campió de Lliga 1992, 1993, 1994, 1998, de la Copa del Rei 1992, 1994, 1997, de la Recopa 1992, de la Copa d’Europa 1995 i de la Supercopa d’Europa 1992, 1995 Guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996

Membre del Club Natació Montjuïc, s’especialitzà en proves de crol de velocitat Es proclamà campiona de Catalunya de 100 m lliure 1959 i de relleus 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m estils 1961 També fou set vegades recordista catalana dos cops de 100 m lliure 1960, un cop de 400 m estils individual 1960 i quatre cops de relleus 4 × 100 m lliure 1960-62 Fou quatre vegades campiona d’Espanya un cop de 100 m lliure 1961, un cop de relleus 4 × 100 m estils 1959, dos cops de relleus 4 × 100 m lliure 1961, 1962 i, a més, recordista de 400 m estils en piscina de 25 m i de relleus 4 × 100 m lliure amb la…

Comte consort de Ricla, cosí del comte d’Aranda Lluità a Itàlia durant la guerra de Successió d’Àustria 1740-48 i s’hi distingí Ascendit a tinent general, fou capità general de Cuba 1763-65, virrei de Navarra 1765-67 i capità general de Catalunya 1767-72, on substituí el marquès de La Mina Més liberal que aquest, concedí la Junta de Comerç de Barcelona l’edifici de la Llotja en canvi de 30 000 lliures per a obres públiques restaurà els balls de disfresses i donà un nou impuls al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, la direcció del qual intentà d’assumir En 1772-80 fou secretari de guerra del…

Després de participar en les campanyes de les guerres de Successió de Polònia 1733-1738 i d’Àustria 1741-1748, viatjà per Europa, on es posà en contacte amb els illustrats i potser amb la francmaçoneria Després fou ambaixador a Portugal 1755 i a Polònia 1759, i el 1762 dirigí la campanya de Portugal Fruit del seu contacte amb Europa fou l’orientació que volgué donar a la seva fàbrica de ceràmica de l'Alcora L’any 1763 fou nomenat capità general de València 1763-66 i, després del motí de Squillace 1766, ocupà la presidència del consell de Castella Des d’aquest càrrec dirigí la política,…