Resultats de la cerca

Fundador, el 1938, de la Conferència Musulmana de Caixmir, esdevinguda posteriorment Conferència Nacional de Caixmir, moviment que propugnava un govern representatiu al seu país El 1947, en separar-se el Pakistan i l’Índia, el xeic Abdullah, que tot i ésser musulmà fou en principi favorable a l’Índia, esdevingué cap del govern provisional del Caixmir i, més tard, 1948-53 primer ministre La seva actitud favorable a un Caixmir independent li motivà, a partir del 1953, llargs i successius empresonaments ordenats pel govern de l’Índia Exiliat entre el 1971 i el 1972, tornà a ésser…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat d’Istanbul 1971, on posteriorment obtingué el doctorat 1983, completà la seva formació acadèmica a les universitats de Londres i Exeter Entre el 1983 i el 1991 treballà al Banc Islàmic per al Desenvolupament BID, amb seu a Gidda El 1991 fou escollit membre del parlament turc pel Partit del Benestar islàmic, càrrec pel qual fou reelegit el 1995 Fou cofundador, juntament amb Recep Tayyip Erdogan , del Partit de la Justícia i el Desenvolupament  AKP, amb la pretensió de combinar l’islamisme amb l’esperit democràtic Ha ocupat diversos càrrecs…

Nascut al si d’una família camperola, es formà a Omerli, on treballà en l’agricultura durant uns quants anys El seu interès per la política el portà a estudiar a l’Escola de Ciència Política d’Ankara, on s’especialitzà en l’àmbit del socialisme i els problemes del poble kurd S'implicà directament en política al principi dels anys setanta, que participà activament en el moviment estudiantil, del qual aviat es convertí en líder L’any 1973 fou arrestat, i posteriorment fou alliberat El 1975 tornà al Kurdistan, i publicà un pamflet anomenat El Manifest , que sintetitzava la seva visió sobre la…

Pertanyent a una influent família d’origen àrab, el seu pare fou cofundador de l’Organització Nacional dels Malais Units ONMU El 1964 es graduà a la Universitat de Malàisia en estudis islàmics i, posteriorment, inicià una carrera d’alt funcionari, entre d’altres, al Ministeri de Cultura 1974-78 Des del 1978 fou diputat de l’ONMU i, sempre sota el mandat del primer ministre Mahathir Mohammad, fou successivament ministre d’Educació 1984-86, Defensa 1986-87 i Afers Estrangers 1991-99 El 1999 fou nomenat vice-primer ministre fins a la dimissió de Mahathir 2003, al qual succeí en el càrrec…

Del 1929 al 1941 fou un funcionari de l’administració feixista des del 1944 formà part de la Liga dei Giovani Somali , partit independentista, en el qual representà la tendència més moderada Fou president de la Liga 1954-56 1958-59 i de l’assemblea legislativa de l’administració colonial italiana 1956-60 L’any 1959 entrà a l’assemblea constituent, i el 1960, en declarar-se la independència i la unificació de la Somàlia Italiana i de la Somàlia Britànica, esdevingué president provisional del nou estat Fou reelegit per a sis anys el 1961 i, després de les eleccions del 1967, el substituí l’…

Oriünd d’Aràbia, el seu pare i el seu avi foren mestres de l’Alcorà, i ell fou educat en la cultura tradicional musulmana Home molt culte, prengué contacte, a través dels anglesos, amb la cultura occidental, que influí profundament damunt seu La seva obra és considerada el pas de la literatura malaia antiga a la moderna És autor d’unes memòries Hikayat Abdullah , 1845 i d’un diari de viatges Kesah Pelayaran Abdullah , obres plenes de descripcions i anècdotes del seu país Fou també editor i traductor, i es preocupà pel desenvolupament de la impremta

Comencen a la presó d’Imrali, situada en una illa de la mar de Màrmara, les sessions del judici contra el líder del PKK, Abdullah Öcalan En la sessió d’obertura Öcalan, que s’enfronta a una petició de pena de mort, fa una crida al PKK a abandonar la lluita armada i demana perdó pels morts causats per la rebellió kurda El tribunal militar que jutga Öcalan permet la presència de 20 periodistes i d’alguns diplomàtics estrangers a la sala, però no la d’observadors internacionals

El tribunal de seguretat número 2 d’Ankara condemna a mort el dirigent del PKK Abdullah Öcalan pels delictes de traïció i d’atemptat contra la sobirania i la integritat territorial de Turquia, una sentència que haurà de ser ratificada pel Parlament Mentre que el públic de la sala, format en la seva majoria per familiars de víctimes del PKK, celebra la decisió del tribunal, el PKK fa una crida a la calma i la Unió Europea demana al Govern turc que Öcalan no sigui executat La defensa d’Öcalan ha impugnat la sentència davant el Tribunal d’Estrasburg, de manera que, si fos executada…

El primer ministre turc, Bülent Ecevit, anuncia que el líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan, Abdullah Öcalan, va ser arrestat ahir a l’ambaixada de Grècia a Nairobi i posteriorment traslladat a Ankara per ser jutjat per terrorisme, un delicte que a Turquia pot suposar la pena de mort La notícia desencadena nombroses manifestacions de protesta dels kurds exiliats per tot Europa, que assalten una vintena de delegacions diplomàtiques gregues i aconsegueixen ocupar les ambaixades de Grècia a Moscou, Londres, Brusselles, Berna, Estocolm i la Haia

El Tribunal d’Alta Seguretat de Diyarkabir condemna a mort Semdin Sakik, antic braç dret del dirigent kurd Abdullah Öcalan, i el seu germà Arif Sakik La sentència es dicta 11 dies abans de l’inici del judici a Öcalan pels mateixos càrrecs pels quals s’han imposat les dues penes màximes temptativa de dividir el territori turc i de crear-hi un Estat diferent Semdin Sakik, a qui s’atribueix la mort de 33 soldats turcs l’any 1993 quan era al PKK, va abandonar posteriorment aquesta organització i Öcalan va dictar contra seu una sentència de mort