Resultats de la cerca

L’any 1568 s’afegí a la revolta de Las Alpujarras els moriscs l’elegiren rei i el coronaren aleshores prengué el nom d’Aben Humeya i abjurà el cristianisme Poc temps després fou organitzada una conspiració contra ell i fou mort pel seu cosí Aben Aboo i per Diego Alguacil 1569

El 1648 s’autoproclamà messies Tingué nombrosos seguidors per tot l’imperi otomà i en diversos centres jueus d’Europa occidental i del nord d’Àfrica Després d’ésser empresonat a Constantinoble abjurà el judaisme i abraçà l’islam Malgrat la pèrdua de deixebles i la seva mort obscura, un grup d’addictes s’hi mantingué fidel

Sembla que fou procurador del seu orde a Roma, visitador i vicari del provincial de Tolosa Llenguadoc Residí molt de temps a Occitània, en diversos convents El 1600 abjurà públicament el catolicisme a l’església de Brageirac Bergerac, es casà i, probablement, acabà els seus dies a València, des d’on escriví una carta a la seva muller, refugiada a Anglaterra, carta que, traduïda del francès, fou publicada a Londres el 1603

Educat en una escola d’un missioner protestant anglès, fou batejat, però abjurà més tard 1893 Aquest any fundà la revista Bungaku-kai , portaveu del Romanticisme al Japó Es donà a conèixer amb el recull de poemes Wakana-shū ‘Rebrots novells’, 1897 Però la seva obra cabdal és la novella Hakai ‘Violació de les ordres’, 1906, amb la qual esdevingué capdavanter del moviment naturalista en el seu país Més endavant, Shinsei ‘La vida nova’, 1919 i Yoake mae ‘Abans de l’alba’, 1929 marquen una reacció contra l’idealisme Encara començà una altra novella, Tōhō no Mon ‘La porta d’Orient’, que restà…

Inicià la carrera política com a membre del govern revolucionari constituït a Palerm pel gener del 1848 Restablerta l’autoritat dels Borbó a Sicília, hagué d’exiliar-se a Torí, Malta, Londres i París Propugnà una Itàlia unificada i republicana dins la qual Sicília mantingués una àmplia autonomia Tornà a Itàlia el 1859 i l’any següent hi organitzà i dirigí, amb Garibaldi, l’expedició dels Mil El 1861 esdevingué diputat del nou parlament i cap del grup republicà Pocs anys després, però, abjurà el republicanisme i féu costat a la casa de Savoia, “conversió” que li valgué la direcció de l’…

Nascuda en una família camperola acomodada, hagué de veure, en la seva infància, el seu país envaït per tropes angleses i borgonyones Quan aquestes assetjaren Orleans i el delfí Carles VII es refugià a Chinon, Joana, que de feia temps deia que sentia unes veus que la impulsaven a salvar França, amb una escorta facilitada per Robert de Baudricourt, es presentà als quarters generals de Chinon Finalment, el delfí li confià una força armada, amb la qual aconseguí de batre els anglesos i d’aixecar el setge d’Orleans, pel maig del 1429 El 17 de juliol Carles fou coronat a Reims rei de França Més…

Les actes s’han conservat a la Collecció Canònica Hispana De caràcter provincial, a partir del tercer 589, a semblança dels grans concilis ecumènics de l’imperi Bizantí, esdevingueren assemblees de direcció i de govern del regne visigòtic, convocades pel rei i presidides pel metropolità més antic o de més prestigi El més important fou el tercer, reunit per consell de Leandre de Sevilla, on RecaredI abjurà l’arianisme i fou segellada la fusió del poble hispanoromà i el got Sovint, com el setè 646, el vuitè 653, el novè 655, el desè 656, el dotzè 681, el setzè 693, el dissetè 694 i el divuitè…

Vida i obra És autor d’un cronicó que s’inicia el primer any de l’emperador Justí 567 i arriba fins al quart any de Recared, vuitè de l’emperador Maurici 589 És a dir, concentra la seva atenció en els darrers anys de vigència de l’heretgia ariana La font principal per a conèixer la biografia de Joan de Bíclar és sant Isidor de Sevilla De viris illustribus , c 44 Molt jove, potser a disset o divuit anys, viatjà a Constantinoble, l’admirada Urbs Regia del seu cronicó Fou a la capital bizantina on es formà intellectualment Hi residí entre el 558 i el 575, coincidint amb els darrers anys de…

Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-…