Resultats de la cerca

Fundat l’any 1935, nasqué amb el nom de Penya Espinal i un any després prengué el nom actual El seu principal impulsor i primer president fou Adolf Espinal El 1940 es feu càrrec del primer Campionat de Catalunya de muntanya També organitzà la Cursa de la Supremacia i el 1943 promogué el primer Gran Premi de Catalunya, competició que es perllongà fins al principi dels anys vuitanta El 1945 el corredor Delio Rodríguez guanyà la Vuelta a Espanya El 1966, després de la mort del seu primer president, creà el Trofeu Amics d’Adolf Espinal per a juvenils Fou seu del…

Anunciava els programes i els resultats de les curses de cavalls celebrades a l’Estat espanyol En fou gerent Adolf Ragusa Tingué una periodicitat irregular Se’n publicaren pocs números

El 17 de setembre de 1631 les tropes de Tilly foren batudes per les de Gustau-Adolf de Suècia, i el 2 de novembre de 1642 les tropes del general Piccolomini ho foren per les del mariscal suec Torstensson Aquests encontres són coneguts també com a batalles de Leipzig

Sorgida en gran part per iniciativa de Gaietà Huguet i Segarra, en fou president Nicolau P Gómez i Serrano, i formaren part del seu consell directiu Adolf Pizcueta, Enric Navarro i Borràs i Francesc Soto Publicà el butlletí Timó Cessà d’actuar amb l’inici de la guerra civil de 1936-39

N'aparegueren vuit números i n'era director Enric Navarro i Borràs Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d’esquerres, nacionalista catalana Hi collaboraven Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez Ferrando, Gabriel Alomar, M Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors

Escrita a cavall de l’autobiografia i el manifest, fou el resultat de l’experiència que li aportà el fracàs del   putsch de Munic  1923  Reflecteix la ideologia més típica del nazisme supremacia de la raça ària, antisemitisme, oposició a tot individualisme i liberalisme, per tal com la llibertat i la igualtat són contràries a la natura, etc i estableix les línies d’actuació per assolir el poder polític El 1925 Hitler elaborà una segona part de l’obra, que fou publicada l’any següent Després de la Segona Guerra Mundial, bé que la seva publicació no fou expressament prohibida, el land de…

El 1962 es constituí una nova fundació per disposició testamentària de Gaietà Huguet i Segarra , fill d’Huguet i Breva N'han estat membres, entre d’altres, Adolf Pizcueta i Alfonso, Joan Fuster, Manuel Sanchis i Guarner, Enric Matalí i Timoneda, Emili Beüt, Miquel Peris i Segarra i Josep Fibla i Viciano Des del 1967 concedeix anualment un premi a un estudi lingüístic sobre el català

N'és president Adolf Pizcueta, i en foren fundadors, entre altres, Francesc de PBurguera, MBroseta, Martí Domínguez, Joan Fuster, Joaquim Maldonado, MSanchis i Guarner i ASánchez i Gozalbo Ha publicat Poesia religiosa del segle XVI 1975-76, Poemes satírics del segle XVI 1973-74, Regiment de la cosa pública 1972, de Francesc Eiximenis, i la primera part de la Crònica 1971 de Rafael Martí de Viciana, entre d’altres

El primer responsable de l’entitat fou Otto Hahn En el moment de la seva creació, la societat era responsable de 25 instituts d’investigació L’any 1960 es feu càrrec de la institució Adolf Butenandt, i aquest mateix any el centre disposava de més de 40 instituts d’investigació El 1984, Heinz AStaab n'assumí la presidència, càrrec que posteriorment ocuparen Hans FZacher 1990-96, Hubert Markl 1996-2001 i Peter Gruss d’ençà del 2002

Era redactat íntegrament en català En sortiren 32 números a la seva darrera etapa alterà la periodicitat i aparegué, per raons tàctiques, com a full gratuït de propaganda Dirigit per Adolf Pizcueta, en foren collaboradors, entre d’altres, Francesc Almela i Vives, Carles Salvador i Enric Duran i Tortajada mantingué una línia política democràtica, d’esquerra burgesa, i dedicà una bona part dels seus esforços a postular l’obtenció d’un estatut d’autonomia del País Valencià