Resultats de la cerca

Tipògraf de professió, collaborà en la premsa del seu temps i publicà Noticias acerca de algunos naturales de la provincia de Alicante que se distinguieron en América 1919, Breves apuntes sobre la Isla Plana o Nueva Tabarca 1926 i Castelar y Alicante 1932 El seu germà Adalmir Montero i Pérez Alacant 1862 — 1912, escriptor, a més de diversos llibres de poemes en castellà, publicà, en collaboració amb MRico García, Ensayo biográfico-bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia

Presidí el Cercle de Belles Arts d’Alacant i, havent-se traslladat a Madrid, treballà al diari ABC 1918, del qual fou cap de redacció 1929 féu crítica teatral a Blanco y Negro Collaborà a publicacions literàries alacantines Publicà, com a poeta, Ecos del alma 1901, Arpa sonora 1912 i, per al teatre, Náufragos de vida 1918, comèdia amb música de Rafael Campos de Loma En català publicà una novella curta, costumista Remediets i Frasquiteta 1902

Probablement deixeble d’Agustí Bernardino i Martín Unzeta A la mort d’aquest 1630 es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant, on continuà treballant fins a la mort Considerat tradicionalment com el veritable autor d’aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d’ABernardino traçats el 1615

Residí a Madrid 1841-51, on treballà a El Heraldo i fundà El Prisma De nou a Alacant dirigí El Eco de Alicante , El Constitucional i La Tortuga Publicà una Reseña histórica de la ciudad de Alicante 1863, la fantasia allegòrica El iris de la libertad 1868, els volums de poemes Poesías 1841, El romancero del vate 1867 i Glorias de España 1848, prologat per Cánovas del Castillo, a més d’altres obres menors i el drama històric Dios y mi derecho 1851

Fou deixeble de Gonçal Cabrera i Cantó Obtingué la medalla d’argent a les exposicions alacantines del 1951 i 1954 Realitzà una abundant obra en murals i mosaics a diversos indrets de la ciutat d’Alacant, entre els quals cal destacar els de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, Collegi d’Orfes Ferroviaris, ajuntament, estació d’autobusos, capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, Caixa d’Estalvis, etc De les seves obres més importants cal esmentar Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol

Fou mestre de capella de la collegiata d’Alacant i de la catedral de Tarragona del 1691 al 1716 És considerat el compositor que introduí a la península Ibèrica els violins en la música religiosa Fou defensor de les teories harmòniques innovadores de Francesc Valls Les seves obres conservades són villancicos a sis i a vuit veus, tonos per a solista i a quatre veus, una missa a dotze veus amb instruments, una salve per a veus i instruments, uns improperis i els motets La fuente angular i Christus factus , ambdós a sis veus Les seves obres obtingueren una gran difusió a la seva època

Malgrat que a disset anys perdé la vista del tot, publicà nombrosos treballs sobre arqueologia i història de la ciutat d’Alacant i les comarques veïnes i dirigí excavacions a l’Albufereta, al tossal de Manises i a l’illot de Campello Excavaciones en la isla del Campello, Alicante, 1931-33 1934, La isleta del Campello del litoral de Alicante 1950, La necrópolis ibérico-púnica de Alicante Los ajuares 1956 Dirigí el volum de la Provincia de Alicante de la Geografía general del Reino de Valencia vers el 1914, i treballà sobre temes històrics diversos Alicante bajo los reyes de…

Estudià al Real Conservatorio de Madrid i després a l’Academia Chigiana de Siena Itàlia, com a deixeble de Paul Van Kempen El 1941 entrà com a flautista en la Banda Municipal de Madrid, i el 1945 ho feu en l’Orquesta Nacional de España, formacions on es mantingué fins el 1958 Aquest any succeí el mestre Arbós al capdavant de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, que dirigí fins el 1978 i amb la qual estrenà a Alacant diversos premis “Òscar Esplà”, com ara la Simfonia Streicher d’Arnold Kemps i el Psalmus Tertius de Jacqueline Fortyn Dirigí diverses orquestres estrangeres, com la…

De nen estudià amb Llorenç Casanova, i posteriorment seguí cursos amb Adelardo Parrilla Des dels seus primers esbossos es destacà com un enamorat profund del paisatge, i d’una manera molt especial del paisatge netament alacantí de la muntanya Tàrbena, Guadalest, serra d’Aitana, etc Impressionista en una etapa curta de la seva producció, esdevingué després expressionista i fauvista, i exaltà el color fins als seus darrers extrems El 1906 obtingué menció especial a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid amb el seu oli Gitanes En retornar d’un viatge a París, celebrà una important…

Estudià medicina a la Universitat de València Compongué un compendi de matèria mèdica perquè servís de text als estudiants, Specimen materia medicae in gratiam praxim inchoantium València 1779 A partir del 1784 ocupà diverses càtedres a la facultat de medicina d’aquella Universitat