Resultats de la cerca

A la recerca de les noves formes de perfecció més simples que les monàstiques de llur temps sortiren 18 monjos dels benedictins de Molesme per reunir-se a Cîteaux, on fundaren el nou orde sota el mestratge de Robert Alberic el succeí en l’abadiat el 1098 La seva devoció a la Mare de Déu féu que totes les noves fundacions cistercenques portessin aquesta advocació La seva festa se celebra el 26 de gener

Monjo de Cluny, fou abat de Verdun amb dificultats Refusà el bisbat de Langres per tal d’ajudar Pere el Venerable a restablir la disciplina i la pau dins l’orde Creat cardenal 1138 per Innocenci II, actuà de pacificador a Escòcia i a Sicília i de legat papal a França 1145 Promogué, ensems amb Bernat de Claravall, la segona croada

Del seu poema només s’ha conservat un centenar d’octosíllabs monorims

Estudià amb Dubois, Massenet i Vd’Indy Fou professor de la Schola Cantorum de París i mestre de Dde Séverac Autor d’obres simfòniques denses i austeres, com la Suite en style ancien i quatre simfonies, i d’òperes, com Yolande 1893, Guercoeur 1900 i Bérénice 1911 El 1914 oferí resistència als invasors alemanys des de casa seva, i hi fou cremat viu

Príncep i senador de Roma, fill d’Alberic i de Marozia i germà del papa Joan XI Obligà Hug de Provença tercer marit de la seva mare a refugiar-se al castell de Sant'Angelo Durant vint-i-tres anys 932-954 governà Roma i els Estats Pontificis L’any 951 s’oposà a la coronació d’Otó I com a emperador Morí el 954, després d’aconseguir dels romans la promesa de l’elecció del seu fill Octavià futur Joan XII com a papa

Noble toscà d’origen franc casat amb Marozia, filla de l’aristòcrata Teofilacte Fou un dels senyors feudals més importants del seu temps Reuní a les seves mans el ducat de Spoleto i el marquesat de Camerino L’any 915 vencé els sarraïns al Garigliano En oposar-se al papa Joan X caigué assassinat pels romans

Fill de l’editor del diari "Le Figaro", visqué en un ambient familiar benestant Realitzà estudis de dret, però, després d’assistir el 1886 a una representació del Tristany i Isolda a Bayreuth, es decidí per la música S’inscriví al Conservatori de París i estudià amb Th Dubois harmonia i J Massenet composició Del 1888 al 1892 fou alumne privat de Vincent d’Indy D’aquesta època són les seves primeres obres importants Suite d’orchestre dans le style ancien 1888 i la Primera simfonia 1890 A partir del 1897 començà a patir una sordesa parcial que li accentuà un caràcter poc sociable Els últims…

Membre actiu de Lo Rat Penat, participà assíduament als Jocs Florals de l’entitat, on obtingué la flor natural el 1898 per la composició L’albada , i en fou mestre en gai saber Publicà un poema extens, Mariola 1897, de tema llegendari, i diversos reculls Flors del Xúquer 1897, Rondalles del poble 1900, Cants de la Ribera 1911 i Veus de natura , amb poemes breus que eviten, en part, l’estil floralesc, i es caracteritzen sobretot per un viu sentiment de paisatge i una perceptible musicalitat Collaborà a “Las Provincias”, “El Correo” i “El Pueblo de Valencia”, escriví diverses peces teatrals en…

Doctorat en dret i en filosofia, es dedicà al periodisme i collaborà assíduament als diaris de Madrid de tendència liberalmonàrquica Fou diputat a corts, governador civil de diverses províncies i ocupà algun càrrec colonial a les Filipines Entre les seves obres, totes en castellà, es destaquen una Antología de les cortes de Cádiz, Los chinos Cuestiones filipinas , Viaje al Japón, Cuentos maravillosos, i, sobretot, la novella El roder Micalet Mars o El honrado sin honra 1930, que és un interessant document sobre el bandolerisme valencià del s XIX Publicà també treballs jurídics i d’…

Fou un dels homes més importants de la Renaixença al País Valencià Pertanyia al grup Lo Rat Penat, i participà assíduament als Jocs Florals Mestre en Gai Saber el 1898 Publicà un poema extens, Mariola , i diversos reculls de poemes breus Flors de Xúquer, Cants de la Ribera, Veus de natura, etc Traduí en vers castellà algunes obres de Jacint Verdaguer Sant Francesc, Idillis i cants místics La seva poesia escapa, en part, al convencionalisme floralesc, i es caracteritza sobretot per un viu sentiment de paisatge i una musicalitat bastant ben calculada S'interessà també pels temes filològics i…