Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Sositeu
Literatura
Teatre
Poeta dramàtic grec, membre de la Plèiade alexandrina, que visqué a Atenes, Siracusa i Alexandria.
Escriví tragèdies i renovà el drama satíric En resten fragments d’un drama, Aetlio , i d’un altre de satíric, Dafnis o Litierses
Anna Magnani
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica italiana.
Debutà en cinema el 1934, amb La cieca di Sorrento, i la seva primera pellícula relativament important fou Teresa Venerdì 1941, però donà la seva dimensió artística amb motiu de la desclosa del neorealisme Roma, città aperta 1945, Il bandito 1946, L’amore 1947, L’onorevole Angelina 1947, premiada a Venècia, Bellissima 1951, Siamo donne 1953, Nella città l’inferno 1959 Rebé l’Oscar a la millor interpretació femenina per The Rose Tattoo 1955, i treballà a Le carrosse d’or 1952, Mamma Roma 1962 i The Secret of Santa Vittoria 1968 Personificà un tipus de dona popular —amb l’accent i el caràcter…
George Chapman
Lingüística i sociolingüística
Literatura anglesa
Teatre
Poeta, autor dramàtic i traductor anglès.
Fou amic de Ben Jonson, Christopher Marlowe del qual acabà Hero and Leander , 1598, Edmund Spenser i de les grans figures del teatre elisabetià Com a poeta fou precursor dels metafísics The Shadow of the Night, ‘L’ombra de la nit’, 1593 Traduí tot Homer, així com Hesíode i Petrarca La seva formació clàssica influí el seu teatre, de menys riquesa escènica que el d’altres autors, però no pas mancat de força poètica Autor de les comèdies The Blind Beggar of Alexandria ‘El captaire cec d’Alexandria’, 1598, All Fools ‘Tots folls’, 1605, Monsieur d’Olive 1606, The Widow'…
pantomima
Teatre
Representació escènica muda que es basa en el gest i en l’expressió corporal, sovint acompanyada de música.
A Grècia era simple accessori de la dansa, però entre els romans, malgrat que el mim era famós gràcies al tràgic Pílades de Cilícia i al còmic Batille d’Alexandria, no s’establí en la seva forma definitiva fins a l’època d’August El ballarí, anomenat chironomus , acompanyat d’una nodrida orquestra flauta, siringa, címbal, cítara, lira, trompa i el scabillum , interpretava des del pulpitum una obra d’acord amb un llibret més o menys detallat Valorada o menyspreada amb deliri, fou objecte de persecució o d’exaltació per part dels emperadors Per la seva lascívia fou censurada pels…