Resultats de la cerca

Exercí diversos càrrecs a la cúria romana Imità Tit Livi en les Historiarum ab inclinatione Romanorum decades Cal destacar-ne també Roma instaurata, Romae triumphantis i Italia illustrata Dedicà a Alfons IV de Catalunya-Aragó un escrit a favor de la croada contra els turcs 1453

Ambaixador de Gènova prop d’Alfons el Magnànim 1444, fou secretari d’aquest i historiador reial És autor de De rebus gestis ab Alphonso I acabat el 1455, imprès a Lió el 1560, en deu volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae Se l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs

El 1942 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a Barcelona Fou secretari de l’Escola d’Estudis Medievals de València, director de l’Institut Valencià d’Estudis Històrics de la Institució Alfons el Magnànim i collaborador del CSIC, que li atorgà el premi Lluís Vives 1946 Publicà estudis d’història del dret valencià i d’història política La concordia de Alcañiz 1947, El Compromiso de Caspe 1948

Dirigí expedicions navals —o hi participà— per tota la Mediterrània entre altres, el 1146, a Menorca i a Almeria Fou ambaixador de la seva república prop del papa Calixt II, l’emperador Barba-roja, el rei Alfons VII de Castella i Lleó, i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III Amb aquest conclogué el 1127 un tractat que finia una llarga contesa sobre els drets que exigia el comte a les naus genoveses que entraven en ports de la seva jurisdicció Escriví uns Annals de Gènova, que foren continuats en forma oficial a la seva mort

Es llicencià en història a València Ingressà per oposició al Cos d’Arxivers, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona, a l’Arxiu d’Hisenda i a la Biblioteca Provincial de Girona, fins que, el 1920, fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou director del 1940 al 1961 Millorà notablement les installacions de l’Arxiu i planejà un ambiciós projecte de modernització i d’ampliació, que començà a executar Fou un bon escriptor en prosa, autor de contes i narracions curtes i d’una novella, Una dona s’atura en el camí , que guanyà el premi Crexells el 1935 Publicà la…

El 1510 obtingué llicència del bisbat i de la seva muller per fer-se cartoixà És autor d' Árbol de la sucesión de los reyes de Aragón, Serenissimi principis Joanis II aragonensis regis vita Saragossa sd, Madrid 1887 i Evangelios e epístolas de todo el año con sus exposiciones en romance 1484, collaborà en l’edició dels Fueros de Aragón y observancias del reino 1481-82 i traduí diverses obres piadoses, entre les quals De quattuor novissimis del Cartoixà 1491, versió castellana que serví de base a la catalana de Bernat Vallmanya 1495

Ciutadà honrat de Barcelona És autor del tractat d’armeria Arbre d’honor 1471 i de set opuscles de temes de cavalleria i heràldica, inèdits, que constitueixen la part més original de la seva obra Escriví també una obra de caràcter historiogràfic, Record , acabada el 1476, refosa generalment poc acurada de les Històries e conquestes de Pere Tomic, a la qual intercalà afegits ideològics i històrics Acaba amb un elogi d’Alfons el Magnànim, i és curiós que no faci cap referència al regnat de Joan II i a la guerra civil catalana, que l’autor visqué En la part seva original es destaca…

Llicenciada a Barcelona 1927, es doctorà a Madrid 1931, amb l’estudi Gerona en la guerra civil en tiempo de Juan II 1943 S'especialitzà en la corona catalanoaragonesa a la baixa edat mitjana, tema sobre el qual publicà articles a Hispania , Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Anuario de Historia del Derecho Español , Boletín de la Real Academia de Buenas Letras i Analecta Sacra Tarraconensia Destaquen els llibres La Corona de Aragón y los estados del norte de África 1951, sobre la política de Jaume II i Alfons III al nord d’Àfrica, i Jaume el Dissortat, darrer comte d’…

Professor de la Universitat de Barcelona 1964-84, conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona 1961-74 i 1990-95 i director del Museu d’Història d’aquesta ciutat 1987-90 i secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, fou president dels Amics de l’Art Romànic 1983-99 i de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 1995-2001 Fou membre dels patronats de Santes Creus 1969-2001 i, des del 1994 del de la Seu Vella de Lleida Publicà, entre altres treballs d’història medieval catalana,  Alfons el Cast 1960,  Expansió catalana per la Mediterrània 1967, ’Cònsols del Mar’ y ‘Cònsols d’…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de València, ingressà poc després al cos d’arxivers de l’estat 1944 Destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, a part la seva tasca professional, que es reflecteix en la seva obra Inventario de los pergaminos medievales de monasterios gerundenses 1953, publicà alguns treballs, ben documentats, sobre les cancelleries dels reis Pere III, Alfons el Magnànim, Ferran I i Ferran el Catòlic Sobre temes valencians, escriví Valencia urbana y medieval a través del oficio del mustaçaf 1957 —tesi doctoral—, Bosquejo histórico de Oropesa…