Resultats de la cerca

A diferència dels castells, en les muixerangues no hi ha interès en l’alçària de les torres humanes Hom considera el mot muixeranga  com una deformació de la paraula moixiganga Antigament, era un ball comú a diversos pobles de la Ribera del Xúquer i ha estat reviscolat en localitats com l’Alcúdia 1984, on els balladors reben el nom d’ els Negrets , Castelló 2013, Vinaròs 2013, València 2014, Alacant 2014, Torrent 2015, Xàtiva 2016, Alginet 2016, etc A Algemesí Ribera Alta, l’única localitat on ha mantingut una continuïtat històrica —hi ha muixerangues documentades des del 1724…

Aquest patrimoni viu forma part de les declaracions de la UNESCO per a la protecció i el manteniment del patrimoni cultural i de la seva diversitat El concepte patrimoni cultural immaterial sorgí la dècada de 1990, i quedà definit com a gresol de la diversitat cultural de la humanitat i la seva conservació el 2003 en la Convenció per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial Es consideren patrimoni immaterial les tradicions i les expressions orals les arts de l’espectacle música tradicional, dansa i teatre els usos socials, els rituals i els actes festius els coneixements i els usos…

Comprèn, doncs, el Camp de Morvedre, l’Horta i la Ribera Alta, i inclou, per tant, la capital del País i les ciutats de Sagunt i d’Alzira El parlar apitxat ensordeix les articulacions següents la prepalatal africada sonora ž en l’ortografia tj o j , l’alveolar fricativa sonora z en l’ortografia, entre altres posicions, s o z darrera consonant i l’alveolar africada sonora z ortografia tz aquests sons són identificats amb els sords corresponents s ortografia tx , s ortografia s o -ss- i ŝ ortografia ts Així mateix, la v etimològica i ortogràfica es pronuncia bilabial, oclusiva b o fricativa…

El gremi de sastres era el més important dels oficis de la confecció al voltant se'n trobaven altres de més especialitzats, menys nombrosos i de menys importància econòmica i social, com els de calceter, peller o robavellaire i giponer, oficis que en general se separaren dels sastres durant els s XV i XVI i s’hi reintegraren al llarg dels s XVII i XVIII Posat sota l’advocació de santa Maria Magdalena, el gremi de sastres era, pel nombre dels seus confrares, el primer o dels primers de les grans ciutats Fins i tot es produí la separació dels fadrins en una corporació pròpia, tal com succeí a…

El motociclisme s’inicià a Anglaterra a l’inici del s XX, i tingué com a primera manifestació la celebració, a l’illa de Man, del primer Tourist Trophy 1907 Actualment, hom pot classificar les diferents proves motociclistes en cursa de velocitat generalment en circuit, cursa de pujada, proves de resistència i de regularitat i competicions sobre terreny accidentat en la doble modalitat de velocitat motocròs i d’habilitat trial Les normes de la Federació Internacional de Motociclisme FIM distingeixen tres categories turisme motocicletes de turisme de sèrie, esport motocicletes de turisme…

Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…

Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…

Per damunt dels criteris administratius, la ciutat és definida pel conjunt d’una sèrie de factors, com el nombre d’habitants, els condicionaments històrics, la seva morfologia i el tipus de vida dels seus habitants aquests factors poden canviar segons els països i les àrees culturals a què la definició és aplicada Són, però, fonamentals una certa aglomeració de població i unes funcions no agrícoles d’aquesta població Això planteja la qüestió de l’oposició ciutat-camp, tan estudiada durant molts anys la ciutat ha estat considerada tradicionalment com a negació del camp, com el conjunt de tot…