Resultats de la cerca

Tot el terme és de regadiu i rep l’aigua, principalment, de la séquia reial del Xúquer i, també, entre d’altres, de la séquia comuna d’Algemesí i de la séquia de Fentina Es conreen, sobretot, cítrics 2 900 ha, arròs 160 ha i hortalisses 200 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels mateixos propietaris en un 87% la resta ho és, principalment, per arrendataris La ramaderia, en règim d’estabulació, compta amb bestiar oví que aprofita els pasturatges dels arrossars i bestiar boví destinat al consum local, i amb comercialització dels subproductes a l’àrea comarcal…

Té les característiques pròpies dels rius valencians curs curt, pendent fort, cabal escàs i una gran irregularitat Neix al NW de l’altiplà d’Utiel, format per diverses rambles i diversos barrancs, el principal dels quals és la rambla de la Torre, que neix a Castella, prop del límit amb el municipi valencià de Sinarques Des de prop d’Utiel el riu té la direcció SSE, i drena la major part de la comarca Penetra a la Foia de Bunyol, i s’encaixa fortament a la serra de Martés Al S de Mecastre s’obre a un relleu més suau hi ha estat construït el pantà de Forata, que en regula el cabal i permet el…

Vida i obra Dominicà 1586, fou predicador general, qualificador del Sant Ofici i fundador del convent d’Algemesí Advocà insistentment per l’expulsió definitiva dels moriscs, prop del rei, dels papes i de la Inquisició romana Tractà el tema en dues obres en llatí i una en castellà, Breve relación de la expulsión de los moriscos del Reino de Valencia , totes tres publicades a València el 1610 També és autor d’una Crónica de los moros de España València 1618 i d’obres religioses Bibliografia Vincent, B i Benítez Sánchez-Blanco, R 2001 Vegeu bibliografia

Dominicà 1586, fou predicador general de la província, qualificador i consultor del Sant Ofici i fundador del convent d’Algemesí Advocà insistentment per l’expulsió definitiva dels moriscs, prop del rei i els seus ministres i dels papes Gregori XIV, Climent VIII i Pau V i de membres de la inquisició romana 1591, 1603, 1608 El 1610 publicà a València Defensio fidei in causa neophytorum sive morischorum regni Valentiae, totiusque Hispaniae , juntament amb un Tractatus de iusta morischorum ab Hispania expulsione —que havia utilitzat en la seva campanya— i una Breve relación de la…

A diferència dels castells, en les muixerangues no hi ha interès en l’alçària de les torres humanes Hom considera el mot muixeranga  com una deformació de la paraula moixiganga Antigament, era un ball comú a diversos pobles de la Ribera del Xúquer i ha estat reviscolat en localitats com l’Alcúdia 1984, on els balladors reben el nom d’ els Negrets , Castelló 2013, Vinaròs 2013, València 2014, Alacant 2014, Torrent 2015, Xàtiva 2016, Alginet 2016, etc A Algemesí Ribera Alta, l’única localitat on ha mantingut una continuïtat històrica —hi ha muixerangues documentades des del 1724…

Vida Molt probablement fou organista al Convento de los Desamparados de Madrid Més conegut pel tractat Documentos para instrucción de músicos y aficionados que intentan saber el arte de la composición que per la seva activitat com a compositor, fou autor de nombroses obres per a saltiri, entre les quals hi ha sonates, divertiments i fandangos També compongué algunes peces per a orgue i música vocal, tant de caràcter sacre com profà De les seves composicions només s’ha conservat una peça per a saltiri en mi m Bibliografia Complement bibliogràfic Adam, Vicent Documentos para instrucción de…

Realitzà estudis de medicina a la Universitat de València, on es llicencià al juliol del 1845 Traslladat a Algemesí, es casà el 1846 amb Vicenta Maria Niclós, membre de la burgesia agrària local, i residí en aquesta població fins a la seva mort Combinà la seva activitat professional amb la participació política i cívica i la producció històrica Fou metge de l’Hospital de Pobres des del 1857 i metge titular municipal des del 1884 Desplegà una notòria dedicació durant l’epidèmia de tifus del 1853, les de còlera del 1854, el 1855, el 1860, el 1865 i el 1885 –en aquesta darrera…

Fou conegut també com a Pere de Puigvert Nasqué en el si d’una família benestant amb forta tradició intellectual i científica, on abundaren metges i apotecaris amb inclinacions literàries i historiogràfiques Realitzà els estudis d’arquitectura a Madrid, on es llicencià el 1940 i obtingué el doctorat el 1966 Fou arquitecte municipal d’Algemesí des del 1941, i exercí el mateix càrrec als municipis de la Llosa de Ranes la Costera, el Puig i Puçol l’Horta Nord, Sedaví l’Horta Sud i Sollana la Ribera Baixa Participà en la restauració del monestir de Santa Maria del Puig 1943, i a…

Doctor en arquitectura 1966, projectà l’arxiu central de l’administració de l’estat Alcalá de Henares, 1968, els plans d’urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València Fou president de Lo Rat Penat 1962-72 Publicà El escudo de armas de Algemesí 1955, La repristinació de la catedral de València 1971 i Llinatges d’un poble Valencià Algemesí 1975, entre altres treballs

Estudià a la Universitat de Granada, on es llicencià el 1941, i després obtingué el doctorat a la Universitat de Madrid amb la tesi El jardín botánico de Valencia , que mai no es publicà Feu d’apotecari al seu poble nadiu 1941-48, i, després, a València Fou collaborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas a la Secció Històrica de Ciències Naturals El 1963 resultà elegit per a ingressar a la Reial Acadèmia de Medicina de València, pronunciant el discurs de recepció “Historia de la Real Academia de Medicina de Valencia” 27 de maig de 1966, editat per la institució el mateix any…