Resultats de la cerca

Membre del Club Billar Vilanova, a divuit anys esdevingué jugador de segona categoria en la modalitat de joc curt Fou campió de Catalunya en l’especialitat lliure 1999, en els quadres 47/2 1998, 1999, 2000, 47/1 1998, 1999, 2000 i 71/2 1996-2000 i en banda 1995, 2000, 2003 Fou campió d’Espanya en lliure 1997, 1999, en el quadre 47/2 1998, 1999, en el quadre 71/2 2000, 2001 i en banda 1998, 2001 En l’àmbit europeu fou subcampió en banda 2000, i tercer en lliure 2001

Fou deixeble de Josep Serra i de l’Escola de Llotja a Barcelona Sobresortí en la pintura de gènere i en els quadres de costums que presentà en nombroses exposicions a Girona, Barcelona, Madrid i París entre el 1866 i el 1893 Algunes obres seves es conserven a Olot, Girona, Barcelona i Madrid

Situació Fortificació de planta circular adossada a una masia ECSA - J Bolòs Torre situada al costat d’una casa del segle XV o XVI, a l’extrem de l’altiplà conreat de Campdàsens Mapa 36-17448 Situació 31TDF059675 Cal seguir el mateix camí que per anar a la Torre de Campdàsens JBM Història Aquesta construcció, adossada a una masia, podria haver estat originàriament una torre de defensa medieval, la qual era inclosa dins l’antiga quadra de Campdàsens La situació geogràfica d’aquesta quadra, propera al mar, feia necessària la creació d’un bon sistema de guaites per a vigilar la costa amb torres…

Fundat el 2006, es creà com a successor de l’antic Aero Club Gallecs Té la pista de vol a ca l’Amell, a Lliçà de Munt En acrobàcia ha estat campió autonòmic, estatal i internacional Participa en proves puntuables d’àmbit espanyol i català en les disciplines de maquetes, velers, acrobàcia i helicòpters Té unes installacions de 4800 m 2 , una pista de 110 × 15 m de terra compactada, zona de boxs, zona d’estacionament d’helicòpters, zona de públic i aparcament

Dirigida per MJosepa Amell i Magda Tomàs, és membre del Fòrum Ecumènic de Dones Cristianes d’Europa i de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans Ha organitzat diverses sessions d’estudi i , el 1997, organitzà a Barcelona el I Congrés Internacional de dones cristianes Les diferents intervencions foren publicades l’any següent en el volum Vers una antropologia cristiana integradora Entre d’altres, el congrés arribà a aquestes dues conclusions la necessitat de refer l’autoestima de les dones dins les esglésies i la proposta d’establir com a dia de la dona creient el 22 de…

Format a la Llotja de Barcelona —on el 1874 guanyà una medalla d’argent—, a l’Academia de San Fernando, de Madrid, i a París, on fou alumne de Bouguereau i admirador de Meissonier Fundà a Barcelona una acadèmia que polaritzava un dels dos bàndols —enfront de Ramon Martí i Alsina— en què es dividia l’ambient artístic català de l’època Foren deixebles seus Modest Urgell, Josep i Francesc Masriera, Simó Gómez, Manuel Amell i Vicenç de Genovart, entre altres Fou professor —del 1852 fins a la seva mort— de l’escola de Llotja Portà a terme una tenaç i rigorosa tasca educativa, molt…

En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s’hi establí definitivament l’any 1880 Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l’obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell El paisatgisme del grup —amb el qual es pot relacionar també Felip de Masó—, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l’impressionisme, era el contrapès dins l’art català al realisme melangiós de l’escola d’Olot Pràcticament tots…