Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Ghana 2015
Estat
La corrupció del sistema judicial, que es va constatar amb una investigació periodística, va sacsejar el Govern presidit per John Dramani Mahama En un vídeo, resultat de dos anys de treball i més de 500 hores de gravació del periodista Anas Aremeyaw Anas, es pot veure com 34 jutges i uns 150 funcionaris judicials accepten suborns per dictar sentències favorables El periodista, que es presenta amb la cara tapada, va projectar el vídeo, d'unes tres hores, en diversos auditoris de la capital, Accra, i de la segona ciutat del país, Kumasi Malgrat que la corrupció en el…
Bonestarre
Poble
Poble (1 084 m) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), al Vallat d’Estaon, al vessant meridional del pui del Tabaca, a la dreta de la ribera d’Estaon.
La seva església del Roser depèn de la parròquia d’Anàs Formava part de l’antic municipi d’Estaon
Abū ‘Abd Allāh Muḥammad al-Šafi‘ī
Història del dret
Jurista musulmà, fundador de l’escola xafiïta.
Deixeble de Mālik ibn Anas a Medina, visqué a al-Fusṭāt Caire Vell, on la seva tomba és objecte de pelegrinatges
el Vallat d’Estaon
Vall del Pallars Sobirà de direcció N-S, dins la vall de Cardós.
Davalla de la serra de Campirme, s’obre pas entre el Montcaubo i la serra Mitjana, i després de passar per Estaon, Anàs i Bonestarre es dirigeix vers l’E a la vall principal de Cardós per Surri i Ribera de Cardós És anomenada també vall d’Estaon
Estaon
© Xevi Varela
Poble
Poble (1.237 m alt.) del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), situat damunt la riba dreta de la ribera d’Estaon; la seva església parroquial (Sant Jaume) fou bastida al segle XVIII; la primitiva (Santa Eulàlia) és romànica (segle XII), d’una sola nau.
L’absis era decorat amb pintures actualment al Museu d’Art de Catalunya representant el Pantocràtor voltat dels símbols dels evangelistes i àngels amb les ales plenes d’ulls a l’hemicicle, santa Eulàlia, la Mare de Déu, el baptisme de Crist, les santes Agnès i Llúcia, sant Ènnec, etc Fou municipi independent fins el 1972 dins l’antic terme hi havia els pobles d'Anàs, Bonestarre, Lladrós i Ainet de Cardós i diversos grups de bordes Nibrós, Calatxo i Anterrius
Catàleg dels ocells dels Països Catalans
Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…
Els poblaments hivernals d’anàtids
Les migracions anuals dels ànecs Les formacions d’anàtids es compten entre les més populars dels ocells migradors, identificables per les siluetes inconfusibles dels ànecs, panxuts i llargs de coll, amb les ales d’implantació reculada La fotografia recull el moment en què un d’aquests estols, integrat per ànecs coll-verd Anas platyrhynchos , emprèn el vol en una llacuna de l’interior prepirinenc Oriol Alamany Els principals quarters de reproducció de la major part dels ànecs paleàrtics se situen molt al N, en zones que resten cobertes per la neu i el glaç durant l’hivern, cosa que n’impedeix…
Santa Maria de la Llata (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Aspecte que oferia fa alguns anys aquesta capella, ara totalment ensulsiada i coberta de bardissa J Tous La capella de Santa Maria de la Llata és situada entre els termes d’Anàs i Bonestarre, però dins d’aquesta darrera població Emplaçada al mig d’un camp, és de propietat particular Mapa 34-9 182 Situació 31TCH536155 Per a arribar-hi s’ha d’agafar el camí que surt de la part baixa del poble de Bonestarre i que porta fins als camps on es troba l’edifici JAA Història Malauradament, manca informació escrita suficient per a poder documentar aquesta capella Ara per ara, l’única notícia de…
bàstul | bàstula
Història
Individu d’un poble preromà de l’Andalusia meridional que només és esmentat a les fonts tardanes.
Estrabó identificava els bàstuls bastuli amb els bastetans, i les altres fonts geogràfiques i històriques no són gens clares Segons Pomponi Mela i Plini el Vell els bàstuls habitaven la costa atlàntica de la Turdetània, entre el riu Anas Guadiana i Calpe Gibraltar Ptolemeu els situà als voltants de Calpe i, a més, els féu arribar fins a Barea, a l’actual província d’Almeria, i els considerà un component ètnic dels bastulopúnics, és a dir, dels libifenicis La investigació moderna no ha arribat a posar-se d’acord, de manera que, per a uns autors, el mot bàstul és tan sols una…
bastetà | bastetana
Història
Individu d’un poble preromà establert al sud-est de la península Ibèrica, que ocupava part de les actuals províncies de Múrcia, Almeria, Granada i Jaén, entre els antics territoris dels contestans al nord, dels oretans i els turdetans a l’oest i al sud, i els libifenicis a l’est.
Eren ciutats dels bastetans Basti avui Baza, que donà nom al grup Acci Guadix i Tutugi Galera, en terres granadines, i Tugia Peal de Becerro, Mentesa Bastia La Guardia i Orongis o Auringis potser Jaén, en territoris de la província de Jaén Les fonts tardanes atribueixen als bastetans bastetani un territori que arriba fins a l' Anas , avui Guadiana Bastetans, ibers i tartessis devien pertànyer a una ètnia i tenir unes condicions naturals i socials molt semblants La cultura material dels bastetans assolí una forta personalitat, especialment des del final del segle V aC fins al…