Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Antoni Joglar i Font
Literatura catalana
Escriptor i científic.
Doctor en drets, fou advocat de l’Audiència de Barcelona El 1776 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica Experimental, on tingué una actuació molt destacada hi llegí com a mínim set monografies sobre l’electricitat i el parallamps Arxiver de la Junta de Comerç, realitzà una important tasca de còpia de documents per a les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona d’Antoni de Capmany També el 1776 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on intervingué amb composicions poètiques catalanes i castellanes una a la mort de Carles III,…
,
Antoni Furió i Sastre
Historiografia
Historiador local.
Vida i obra Estudià filosofia i dret a la Universitat Literària de Mallorca 1816-18, i posteriorment ingressà al noviciat dels caputxins a Palma Allí entrà en contacte amb erudits com Juan Cean, Mariano Ferrer, Miguel Juan de Padrinas, el Pare Colom, Josep Barberí, Vidal, Guasp, Sebastià Serra, Antoni Esteva i Joan Lluís Mestre, i fou condeixeble de Lluís de Vilafranca Josep Mestre i Oliver, conegut erudit i historiador caputxí Aquells anys s’interessà per la història local i la història de Mallorca el 1820, mentre segurament encara residia al convent dels caputxins, publicà Memorias para…
,
Maria Beneyto i Cuñat
Literatura
Escriptora en llengua catalana i castellana.
La seva família fou represaliada pels franquistes a la fi de la Guerra Civil Els anys cinquanta entrà en contacte amb el cercle literari format entorn de l’ Editorial Torre El seu primer poemari fou Canción olvidada 1947 Es donà a conèixer el 1952 amb els reculls de poemes Altra veu i Eva en el tiempo , de poesia lírica amb reminiscències simbolistes, afermada en la seva obra posterior Criatura múltiple 1954, guardonada amb el premi València de poesia 1953, Aquí 1956, Tierra viva 1956 i Ratlles a l’aire 1956, premi Ciutat de Barcelona Aquest mateix any la seva Antología general rebé…
,
Andreu Avel·lí Pi i Arimon
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador.
Cursà lletres al seminari episcopal de Barcelona i lluità contra la invasió napoleònica en el cos d’artilleria, acció que li valgué distintius militars Llicenciat el 1815, fou interventor a les salines de Cardona i finalment, fins a la seva mort, funcionari de les obres del port de Barcelona El 1814 inicià una carrera literària que consolidà després del procés desamortitzador, moment en què passà a treballar, juntament amb Josep Antoni Llobet i Vall-llosera, en la recuperació del patrimoni arqueològic de Barcelona Immers de ple en la investigació històrica, destacà per unes excavacions fetes…
, ,
Frederic-Pau Verrié i Faget
Art
Arqueologia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Historiador de l’art, arqueòleg, editor i polític.
Format a l’Escola Massana de Barcelona, el 1937 començà estudis d’història a la Universitat Autònoma, que interrompé en incorporar-se a l’exèrcit republicà Ferit al front, en acabar la guerra fou traslladat a l’Hospital Militar de Saragossa en règim de confinament, del qual sortí per fer el servei militar Llicenciat en història el 1943, fou deixeble d’Antoni Duran i Sanpere Aquest mateix any fundà el Partit Treballista Català, integrat el 1947 al Moviment Socialista de Catalunya MSC Arxiver a l’Institut Municipal d’Història el 1946, fou cofundador de la revista Ariel 1946-51, destacada…
, ,
Josep Rafael Carreras i Bulbena
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Música
Musicòleg, historiador, filòleg i compositor.
Vida Home d’una profunda i extensa cultura, a l’edat de 21 anys estudià violoncel amb Antoni Lupresti i, entusiasmat per la música de Mozart, organitzà a Barcelona l’anomenat Cercle Mozart a fi de promoure la difusió de la música d’aquest compositor Interessat per la història de la música, entrà en contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann, i conegué també per correspondència altres investigadors europeus De fet, els seus estudis musicològics foren prou importants i aprofundits, tots ells marcats per la ideologia nacionalista d’arrel pedrelliana, i dirigits a la recuperació del ric passat…
, ,
Josep Lluís Pons i Gallarza
Literatura catalana
Poeta.
Fill d’un mariner mallorquí i d’una dama madrilenya, es llicencià en dret 1850 i en filosofia i lletres 1855 a la Universitat de Barcelona, on el 1856 llegí el discurs inaugural de curs, sobre l’oratòria a la universitat Fou redactor de la revista manuscrita El Plantel , que s’edità entre el 1844 i el 1845, juntament amb Miquel Victorià Amer, Pere d’Alcàntara Penya, Victòria Penya i Llorenç Ponç Santandreu Aquests eren estudiants mallorquins a Barcelona que es relacionaren amb els grups d’intellectuals catalans i s’impregnaren del corrent renaixentista català Durant aquests anys, Pons…
,
Joaquim Maria Bover de Rosselló
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, bibliòfil, erudit i acadèmic,
Vida Fill d’una família mallorquina que retornà a Mallorca després de la mort del pare alcalde major de Sevilla, després d’estudiar als jesuïtes, del 1825 al 1834 treballà a les oficines d’hisenda de Balears Des de molt jove mostrà inclinació pel món dels estudis històrics, i arribà a formar una collecció manuscrita de 18 volums amb la transcripció de documents, genealogies, papers curiosos, etc, que anomenà Miscelánea erudita mayoricense , font de bona part de les seves obres El 1833 l’Ajuntament de Palma li atorgà el títol de cronista general del regne de Mallorca, càrrec que refusà al cap…
,
Gabriel Llabrés i Quintana
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador, arxiver i bibliotecari.
Vida i obra Fill d’una família de pagesos acomodats, cursà el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Balears El 1873 començà el batxillerat en arts El 1880 es traslladà a Madrid per cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres, i, a l’Escola Superior de Diplomàtica, les assignatures de bibliografia, arqueologia i ordenació de biblioteques i museus Posteriorment es desplaçà a Barcelona per cursar la carrera de dret Fou soci de l’Acadèmia de Dret de Barcelona febrer del 1878, i membre adjunt del consistori dels Jocs Florals de Barcelona abril del 1879 Guanyà per oposició una plaça…
, ,