Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
Aquisgrà
Ciutat
Ciutat del land
del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, al marge septentrional de les Ardenes.
És el centre comercial i industrial d’una conca minera que proporciona a la del Ruhr el combustible lignit per a la producció d’electricitat Ciutat fronterera amb Bèlgica i els Països Baixos, és el punt d’entroncament de la xarxa d’autopistes alemanya amb la d’aquests països És un dels principals centres tèxtils del país, especialitzat en llaneria, i compta també amb indústria mecànica agulles, vagons de ferrocarril, siderúrgica i química Centre cultural i d’ensenyament superior Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule Durant l’Imperi Romà era una estació termal, anomenada Aquae Grani , i…
tractat d’Aquisgrà
Història
Tractat de pau signat a Aquisgrà el 18 d’octubre de 1748 entre França, la Gran Bretanya i les Províncies Unides, en virtut del qual hom posà fi a la Guerra de Successió d’Àustria.
Després d’unes negociacions preliminars a Breda, hom arribà a la firma del tractat de pau les clàusules principals del qual foren restitució mútua de les conquestes colonials efectuades durant la guerra confirmació de la Pragmàtica Sanció i reconeixement de la sobirania prussiana sobre Silèsia En línies generals, el tractat d’Aquisgrà mantingué el statu quo anterior al 1740, i deixà ajornada la solució de les rivalitats marítimes i continentals
tractat d’Aquisgrà
Història
Tractat de pau signat a Aquisgrà el 2 de maig de 1668 entre França i Espanya després de la Guerra de Devolució francesa (1667-68).
Fou aconsellat pel ministre d’afers estrangers francès Hug de Lionne i, segons aquest tractat, França, sota la pressió de la Triple Aliança, de la Haia Anglaterra, les Províncies Unides i Suècia, tornava el Franc Comtat a Espanya, i aquesta, representada pel diplomàtic comte de Peñaranda i el plenipotenciari i governador de Flandes marquès de Castel Rodrigo, cedia a França les següents places fortes de Flandes Furnes, Bergues, Armentières, Menin, Lilla, Douai, Courtrai, Audenarde, Tournai, Ath, Binche i Charleroi Posteriorment, en trencar-se aquesta pau a causa de les ambicions franceses…
congrés d’Aquisgrà
Història
Congrés celebrat a Aquisgrà el 1818 pels plenipotenciaris de la Gran Bretanya, Prússia, Àustria i Rússia, els quals decidiren de retirar de França llurs tropes d’ocupació i signaren un protocol secret que renovava la Quàdruple Aliança.
En ésser invitada a adherir-s’hi, la França de Lluís XVIII ingressà en el concert de les potències de la Restauració
capella palatina d’Aquisgrà
Capella
Capella del palau de Carlemany a Aquisgrà, iniciada el 796 i acabada per l’arquitecte Otó de Metz el 805.
Repetidament restaurada, i incorporada a l’edifici de la catedral, ha conservat, però, l’estructura original rotonda de planta octagonal coberta amb cúpula de pedra inicialment decorada amb mosaics venecians, envoltada per una nau de setze costats Inspirada en San Vitale de Ravenna, aquesta peça mestra de l’arquitectura carolíngia serví de model a esglésies de planta octagonal, com les de Mettlach Saarland i Ottmarsheim Alsàcia A la capella i al tresor de la catedral són conservades peces d’art mobiliari llàntia de coure de Frederic Barba-roja, tron de marbre i arca sepulcral d’argent 1215 de…
Theodore von Karman
© Fototeca.cat
Física
Físic hongarès.
Diplomat per la Universitat de Budapest 1902 i per la de Göttingen 1908, ensenyà ciències aeronàutiques a Aquisgrà 1912-21 i aerodinàmica al CIT California Institut of Technology i dirigí el Guggenheim Aeronautical Laboratory del CIT a Pasadena 1930-49 Fou conseller científic de les forces armades dels EUA i membre important de la NACA Féu estudis de mecànica de fluids, aerotermodinàmica i elasticitat, i dissenyà unes peces perfilades filets Karman que, muntades a la unió de l’ala amb el fusellatge, disminueixen considerablement llur interacció aerodinàmica constant de Von…
Carlemany
© Fototeca.cat
Història
Rei dels francs (768-814) i primer emperador de l’imperi d’occident restaurat (800-814).
Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749 Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins a la meitat occidental dels Pirineus, i el seu germà Carloman els compresos en un semicercle interior des de Suïssa al Pirineu oriental En 761-762 participà en la campanya d’Aquitània contra Gaifré, i el 769 derrotà els aquitans d’Hunold En ésser consagrat rei, el 768, a Noyon, ja tenia dos fills de la franca Amaldruda Pipí el…
Ludwig Mies van der Rohe
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Format durant tres anys a l’estudi de Peter Behrens, assolí una formació d’arrels neoclassicistes Participà, en un primer moment, en els grups i moviments artístics revolucionaris fou membre del Novembergruppe i del Zehner Ring i fou un dels fundadors de la revista G inicial de Gestaltung , ‘forma’ Tingué, també, importants contactes amb components del Stijl i amb constructivistes russos Fou director 1930-33 del Bauhaus El 1937 emigrà als EUA, on dirigí el departament d’arquitectura de l’actual Illinois Institute of Technology Quan el 1921 realitzà els projectes de gratacels i el 1922 el…
Wilhelm Robert Worringer
Art
Crític i historiador alemany de l’art.
Metodològicament partia de la “pura visualitat” reine Sichtbarkeit de l’escola de Viena, i sobretot de les posicions de Heinrich Wölfflin, però aviat es decantà cap a la teoria de l' Einfühlung o empatia postulada per Theodor Lipps els anys 1903-06, tot integrant-la al concepte d' abstracció en una dialèctica de tipus binari La seva tesi doctoral Abstraktion und Einfühlung ‘Abstracció i empatia’, 1908, amb una especial atenció a l’art egipci, oriental, bizantí i gòtic, estudiava les formes com a expressió de certs substrats psicològics de cada cultura per a documentar-ne l’impuls a l’…
Henri Victor Regnault
Física
Físic i químic francès.
Fou professor a l’École Polytechnique de París com a successor de Gay-Lussac 1840 Estudià els fluids i els vapors i ideà un tipus d’higròmetre Descobrí el tetraclorur de carboni i investigà els halògens i els hidrocarburs Publicà diversos tractats, molt extensos
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina