Resultats de la cerca

Destinat a la carrera eclesiàstica, a nou anys fou tonsurat per Climent V, i el 1311 passà a Avinyó, a la cort papal Nomenat arquebisbe de Toledo per Joan XXII 1319, esdevingué, conseqüentment, canceller major de Castella Restà implicat en les enemistats polítiques entorn del consell de regència d’Alfons XI de Castella Major d’edat, el rei i els seus privats l’obligaren a deixar el regne i a retirar-se a Catalunya-Aragó 1326, i es refugià a Escaladei Fou recompensat poc temps més tard amb el patriarcat d’Alexandria 1328 i l’administració de la seu de Tarragona 1328 En un saltiri…

Era fill natural de Ferran II de Catalunya-Aragó i d’ Aldonça Roig i d’Ivorra , de Cervera El 1478 succeí al seu oncle Joan d’Aragó en l’arquebisbat de Saragossa i reuní, a més, moltes prebendes, entre d’altres l’arquebisbat de Monreale, a Sicília, que deixà, el 1529, pel de València Fou diputat de la generalitat aragonesa, exercí repetides vegades el càrrec del lloctinent d’Aragó i també el de lloctinent general de la corona catalanoaragonesa 1514-16 El 1495 introduí el sistema d’insaculació en la designació de diputats i altres oficis d’Aragó…

A la segona meitat del s IX limitava aproximadament a l’est amb un tram del riu Gállego fins a la vall de Tena i, a l’oest, amb Ansó al sud, amb el comtat imprecís de Bailo, i arribava fins a prop de Jaca Posteriorment inclogué Sobrarb fins a la incorporació d’aquest territori al comtat de Ribagorça a mitjan s X anà engrandint-se o empetitint-se, segons l’arbitri dels reis de Pamplona, fins al començament del s XI Governat per la família dels Asnar, aquests lluitaren per sobreviure independents dels reis de Pamplona Malgrat que Asnar I d’Aragó , fundador de la dinastia, fou…

Fou iniciada per Alfons Frederic d’Aragó Foren fills seus Simona Frederic d’Aragó , la qual, malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio II Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont 1327, i Alfons donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià, Pere Frederic d’Aragó mort el 1355, que succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d…

Es casà 1392 amb el comte Mateu I de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò, i rebé un dot de 85 000 florins i, com a garantia de pagament, la vila, batllia i vegueria de Berga i Berguedà Mort el rei 1396, en recaure la corona en el seu germà Martí I, aleshores absent era a Sicília, el comte de Foix la reivindicà per a ella, com a filla primogènita de Joan I, allegant que els capítols matrimonials de Mata d’Armanyac preveien la successió de les filles en cas de mancar els fills, i envaí els regnes, on posseïa extensos dominis L’expedició fracassà, com també un altre intent, del 1397 Vídua des…

Mestre de l’orde de Sant Jaume de l’Espasa 1409 i comte d’Alburquerque, Joan II de Castella el creà duc de Villena 1420, i el seu germà Alfons el Magnànim li donà 1436 el comtat d’Empúries, Sogorb, la Vall d’Uixó i la Serra d’Eslida, i el 1438, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona El 1420, després d’apoderar-se per la força del jove rei Joan II de Castella a Tordesillas, prengué el govern efectiu de Castella i es casà amb Caterina, germana del rei Aquest, però, aconseguí de fugir amb l’ajuda del seu privat Álvaro de Luna El 1422, Enric, acusat de complicitat amb el rei de Granada, fou…

Ja el 1330, per intrigues de la seva mare, que el volia convertir en l’hereu del regne, rebé els marquesats de Tortosa i de Camarasa, a més de molts altres béns al Regne de València, en especial a Alacant i Oriola El 1335, poc abans de morir el seu pare 1336, hagué de fugir a Castella amb la seva mare i el seu germà Joan, davant l’oposició que la seva actitud despertava al país Donà el seu ajut al germanastre Jaume en la lluita per la successió, i, a la mort d’aquest 1347, heretà la pretensió a la successió el rei Pere III, que no tenia encara fills mascles, volia nomenar hereva la seva filla…

Era integrada generalment per representants del país o la regió afectats En ésser suprimit el consell el 29 de juliol de 1707, Felip V de Castella disposà que la Cambra d’Aragó restés adscrita al Consell de Castella

El 1474 presidí a Barcelona, en nom del seu pare, la cort general del Principat de Catalunya Concertat el seu matrimoni amb el rei Ferran I de Nàpols 1477, passà a residir a aquesta ciutat, on exercí diverses vegades el càrrec de virreina, tant de Ferran I com, mort aquest 1494, dels successors El 1499 se n'anà a la cort del seu germà Ferran II de Catalunya-Aragó Fou nomenada 1501 lloctinent general de la corona catalanoaragonesa, i el 1505, lloctinent de València, on havia fixat des del 1501 la residència, juntament amb la seva filla Joana, vídua del rei Ferran II de Nàpols,…

Fou obra del bisbe d’Osca Vidal de Canelles Després d’algunes compilacions d’observances, perdudes, la primera coneguda és la de Jaume d’Hospital mort el 1400, seguida per la de Martín Díez de Aux, feta per manament de la cort d’Aragó del 1428 i acabada el 1437 Dels furs i de les observances medievals hom féu una edició, en llatí, en 1476-77 i una altra el 1496, però la més important és l’ordenada per la cort del 1547, que fou impresa el 1552 i reorganitzà en forma sistemàtica el material legislatiu Comprèn tres parts la dels furs, la de les observances i la dels furs en desús Se…