Resultats de la cerca

Fill del productor Salvatore Argento, accedí a escriure guions per a pellícules després d’exercir de crític així, fou un dels guionistes del western de Sergio Leone C'era una volta il West 1968 L’èxit d’alguns dels seus guions li facilità el pas a la realització, en què s’especialitzà en pellícules de terror de posada en escena barroca, com ara L’ucello dalle piume di cristallo 1970, Il gatto a nove code 1971, Quattro mosche di velluto grigio 1971, Profondo rosso 1975, Suspiria 1977, Inferno 1980, Tenebre 1982, Phenomena 1985, Opera 1987, Trauma 1993, La sindrome di Stendhal 1996…

Empresonat a la Vicaria de Nàpols per la seva participació en la conjura de Campanella, segons uns cronistes, o perquè falsificà moneda, segons altres Defensor de les teories mercantilistes, publicà Breve trattato delle cause che possono far abbondare li regni d’oro e d’argento, dove non sono miniere, con applicazione al Regno di Napoli 1613

Donat a conèixer amb Cavalleria 1937, interpretà una sèrie de personatges que presenten la característica comuna de l’heroi domèstic i burgès, bondadós i honorable, popular entre la burgesia i el poble Actuà a Caravaggio, il pittore maledetto 1939, Il bandito 1946, Catene 1949, Il brigante Mussolino, Tormento 1950, I figli di nessuno, Processo alla città 1952, Le notti di Cabiria 1957, Anna di Brooklyn 1958 i Il gaucho 1964 Guanyà el Nastro d’argento de 1946-47 per Il bandito

És un dels iniciadors de la poesia nova del s XX En els seus reculls de poesies com Trombe d’argento , 1924 Terrestrità del sole , 1927 Vincere il drago , 1928, o els pòstums Zolla ritorna cosmo , 1930 Aprirsi fiore , 1935, etc aspirà a dur a terme el programa ensems filosòfic i estètic exposat en l’assaig Nuovo rinascimento come arte dell’io 1925, on preconitzà la poesia com a vehicle de la unió mística de l’home amb el cosmos Ha estat assenyalat com a precursor de l’hermetisme

Collaborà amb el poeta GD’Annunzio en l’òpera Fedra 1915 i li musicà també La figlia di Iorio 1954 Amb aquestes i Debora e Jaele 1922 estrenada a Barcelona el 1955, Lo straniero 1930, Assassinio nella cattedrale 1958 estrenada a Barcelona el mateix any i Il calzare d’argento 1961, es mostrà vinculat a la tradició dramàtica italiana Fou també crític, director d’orquestra i professor del Conservatorio di Santa Cecilia de Roma des del 1936 També deixà un Concerto dell’estate i dos quartets de corda 1906, 1933 Es retirà amb l’òpera Clitemnestra 1965

Estudià a Llotja Barcelona i s’inicià en treballs pictòrics amb el seu germà Manuel Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic Féu dibuixos d’humor en el Virolet amb el pseudònim de Soka , El Be Negre Oka i Destino Jip , i també estilografia 1942, grafisme obtingut gratant la coberta negra de la cartolina, procediment que alternava amb el paisatge a l’oli, i encara projectes de mobles i interiorisme Foren molt reeixides les obres escenogràfiques per a JMde Sagarra, per a les revistes vieneses de Kaps i Joham, en collaboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies italianes, per les…

Entre els dies 3 i 13 d’octubre té lloc el 52è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges Dins del palmarès d’aquesta edició destaquen el film El hoyo , de Galder Gaztelu-Urrutia millor pellícula i Gran Premi del Públic, Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles millor direcció per Bacurau , Miles Robbins millor actor per l’actuació a Daniel Isn’t Real , Imogen Poots millor actriu per l’actuació a Vivarium i Mirrah Foulkes millor guió per Judy & Punch Dels premis honorífics sobresurten l’actor Sam Neill Gran Premi Honorífic, l’actor i cantant Patrick Wilson premi Màquina del…

Els seus inicis estigueren marcats per la collaboració amb el guionista Rafael Azcona, amb el qual realitzà El pisito 1960 i El cochecito 1961, fites del cinema espanyol caracteritzades per l’esperpent i l’humor negre Posteriorment dirigí nombroses produccions francoitalianes en les quals donà una visió apocalíptica de la societat contemporània Subratllà, amb un humor molt personal, els impulsos més primaris de la conducta humana, en conflicte amb les convencions socials Ape regina 1963, La donna scimmia 1964, Dillinger é morto 1968, La grande bouffe 1973, Addio mascio 1978, Il futuro é donna…

Estudià música a la Mannes School de Nova York i debutà el 1970 en un paper secundari de La flauta màgica al Metropolitan A partir d’aquest moment inicià una brillant trajectòria que la dugué als teatres d’òpera de París 1973 i als festivals de Glyndebourne 1973 i Salzburg 1974 El 1976 debutà amb el paper d’Octavian El cavaller de la rosa al Festival d’Òpera d’Holanda El seu ampli repertori inclou òperes de C Monteverdi, WA Mozart, G Rossini, V Bellini i R Strauss, entre d’altres Ha estrenat obres de diversos compositors contemporanis, entre els quals cal esmentar D Argento, de qui el 1988…

Fou deixebla d’A Cusinati, amb qui inicià a dotze anys la carrera de piano Després s’inclinà pel cant, i el 1948 guanyà el concurs convocat per la RAI Debutà un any més tard a Roma, on interpretà el paper d’Elsa Lohengrin a les termes de Caracalla Poc després actuà a la Scala de Milà 1951 i a l’Òpera de San Francisco 1954 i inicià una carrera que la dugué als teatres d’òpera més importants del món, inclòs el Covent Garden de Londres, on debutà el 1960 L'any 1966 anuncià la seva retirada Compaginà la seva carrera escènica amb la concertística, especialment lligada a l’Acadèmia de Santa…