Resultats de la cerca

De família benestant arruïnada, es dedicà professionalment al comerç Amic de Roca i Roca, FPBriz, Aulèstia i Pijoan, AGuimerà, etc, participà amb ells en la creació de diverses entitats culturals La Jove Catalunya 1870, l’Eixam Ortogràfic 1871 i La Misteriosa 1872 també fou president de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques 1888-91 Fou un dels participants més assidus als Jocs Florals de Barcelona, en els quals fou nomenat mestre en gai saber 1874 i on actuà de mantenidor 1878, 1906 i president 1905 Fou també felibre majoral d’Avinyó 1876 i membre corresponent de l’Academia de la…

Feu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències a Barcelona Fou bisbe de Sogorb des del 1881 Publicà un extens Compendio de historia eclesiástica general , collaborà a la premsa periòdica i publicà a la “Biblioteca Catòlica Popular” nou llibrets, en català o castellà, destinats a la difusió de l’apologètica catòlica 1861 El Cercle Literari de Vic, del qual fou soci fundador, li edità un discurs en vers, Plants de la llengua catalana 1861, que defensava la revisió del valor del català com a llengua literària

Impressor d’ofici, collaborà a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , etc, amb el pseudònim de Valentí Julivert És autor de llibres de poesies castellanes i catalanes Engrunes , 1887 Aires de l’Empordà , 1891 Bosquejos , 1887 i d’obres de teatre còmiques Al vol 1877, Dos i un sastre 1878 i d’altres

Vida i obra De família benestant arruïnada, es dedicà professionalment al comerç Participà en la creació 1868 i en les activitats de La Jove Catalunya, l’Eixam Ortogràfic 1871 i La Misteriosa 1872, i fou president de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1888-91 Fou un dels participants més assidus dels Jocs Florals de Barcelona, en els quals fou nomenat mestre en gai saber 1874 i on actuà de mantenidor 1878, 1906 i president 1905 Fou també felibre majoral d’Avinyó 1876 i membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid 1878 Publicà diversos reculls de poemes lírics…

Fou professor de música i musicà peces sainetesques pròpies entre d’altres, Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era, o siga L’escombriaire , 1859, La florista catalana , 1860, i Una cita a les fosques, o siga Per fondo que es faci el foc, lo fum sempre respira , 1866 i d’altres autors, com Frederic Soler, Eduard Vidal i Valenciano i Gervasi Amat Participà, com Clavé, que li edità obres i amb qui collaborà en la sèrie de plecs solts “El Cantor de las Hermosas”, en l’exaltació de la guerra d’Àfrica amb la « gran escena y coro de guerra » Desperta ferro 1860

Aprengué l’ofici patern de sabater i fou administratiu i impressor Collaborà a La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa i la premsa empordanesa i de Girona Publicà poemes en castellà Bosquejos , 1887 Quejas y arrullos i en català Fulles i flors , 1884 Engrunes , 1889 Aires de l’Empordà , 1891, i Quatre flors , 1904 de tema religiós, llegendari, costumista, paisatgista i cosmopolita — A Franklin —, molts dels quals foren premiats en certàmens locals i representatius de la confluència de certa tradició popular amb models jocfloralescos i lectures de poetes com Bécquer i Verdaguer És…

Fundà i dirigí la revista “L’Avenir” Arenys de Mar 1907 Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 També escriví, amb Prudenci Bertrana, la comèdia lírica La posada de l’amor El seu primer llibre de poemes, Aures de llevant 1915, seguí els models noucentistes, especialment en sonets tan carnerians com A una brodadora Collaborà a La Veu de Catalunya i dirigí la revista “Bella Terra” 1923-27, nom pres d’un llibre de Carner Inicià la seva obra narrativa amb Dietari d’un nedador 1924, i la reprengué amb les…

Es doctorà en dret 1875 i fou diputat provincial 1878 Participà, amb els seus germans Francesc d’Assís, Josep i Ramon Masferrer, en les activitats del Círcol Literari de Vic, on durant un quant temps ensenyà alemany i anglès Collaborà amb poemes, ressenyes, articles literaris, narracions o estudis jurídics a la “Revista Europea” i altres periòdics de Madrid, i a La Veu del Montserrat , el “Diario de Vich”, del qual fou redactor, “Lo Gai Saber” i La Renaixença , entre d’altres Un dels seus poemes fou inclòs a La garba muntanyesa , que aplegava escrits dels membres de l’Esbart de…

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona, ha fet de lingüista i de corrector És autor, amb Empar Barcons, de dos llibres de viatges, Tres anys pels països del sud 1995 i Cap allà on neix el Nil 2002 S’estrenà com a traductor el 1990 amb Gran sertão riberes de Guimarães Rosa Des d’aleshores s’ha dedicat professionalment a la traducció literària al català, a partir de l’anglès, del portuguès i del francès, amb més d’un centenar de títols publicats Ha traduït Eça de Queirós, Machado de Assis, Saramago vuit obres, Jane Austen, Karen Blixen, Edith Wharton, Salinger, Ishiguro, Philip…

Desenvolupament enciclopèdic El llibre, que constava de quaranta-tres poemes i un pròleg, s’havia anat construint en un llarg procés de metamorfosi El presentà en dues parts, i, en la primera, s’ocupà de la figura del sant, mentre que dedicà els poemes de la segona part a santa Clara i al món franciscà L’estructura amb què Verdaguer armà el volum franciscà li permeté barrejar, sense problemes interns, poemes escrits en tres moments diferents de la seva vida d’una banda, la composició “Sant Francesc s’hi moria”, del 1869 publicat el 1874, quatre poemes més escrits amb motiu del setè centenari…